El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a avalar el pagament d’hores extres si l’empresa no aporta el registre horari obligatori des del 2019 amb l’entrada en vigor del Reial Decret-Llei 8/2019 que modifica l’Estatut dels Treballadors. Els magistrats han estimat el recurs interposat a la sentència del 29 d’abril de 2022 del Jutjat del Social 2 de Granollers que va donar la raó a l’empresa i va refusar el pagament de les hores extres al treballador tot i la falta del registre horari, ja que entenia que no quedava acreditat l’existència de les hores reclamades.
El TSJC considera que davant l’incompliment de l’empresari de no registrar cada dia la jornada laboral del treballador no es pot veure beneficiat quan se li reclama el pagament d’hores d’extres. El dictamen reconeix les 1.250 hores extres reclamades pel treballador entre el juliol de 2020 i el juny de 2021 i condemna a l’empresari a pagar 15.212,5 euros més un 10% d’interès per la demora, el que ascendeix fins als 16.733,75 euros. La sentència del 26 de juny, no és ferma i encara hi ha la possibilitat d’interposar un recurs de cassació per la unificació de doctrina davant del Tribunal Suprem.
Més de la meitat d’empreses no compleix amb el registre horari
Quatre anys després que entrés en vigor per llei l’obligatorietat de les empreses de disposar d’un registre horari, la meitat de les empreses no supera les inspeccions de treball. Des de sistemes que deixen de comptabilitzar quan un treballador excedeix el límit teòric d’hores, empreses que falsegen els quadrants horaris o altres que directament no disposen de cap mecanisme. La norma es va aprovar el 2019 per equiparar el marc laboral espanyol a l’europeu, on fa anys que és obligatori per evitar l’abús d’hores extres i garantir els descansos dels treballadors entre jornada i jornada.
Quatre anys després de l’entrada en vigor, el balanç és que a Espanya es treballen un 8% més d’hores extres cada mes, un total de 24,4 milions i quasi la meitat no es paguen. Tot i que els sindicats asseguren que la normativa no és suficient, la Inspecció de Treball reconeix que és un reforç per provar els abusos de jornada. En quatre anys s’han dut a terme 7.900 actuacions i s’han detectat 4.232 infraccions, és a dir, més de la meitat no passen les inspeccions. El total recaptat per les sancions és de 6,1 milions d’euros, amb una mitjana de 1.440 euros per multa. La majoria de crítiques se centren en el baix cost de frau en el registre horari (entre 751 i 7.500 euros), ja que no té un caràcter dissuasori donat que les empreses guanyen més amb el que no paguen d’hores extres.
