Una magistrada de Mataró ha sentenciat que l’acomiadament que va patir el mes de març un treballador és nul, ja que va ser-ho per patir el coronavirus. El Col·lectiu Ronda, que ha acompanyat jurídicament el treballador del món de la construcció, explica que “l’empresa va extingir sense preavís el seu contracte dos dies després que aquest comuniqués que patia la Covid-19”.
La jutgessa considera que el motiu d’acomiadament no va ser la incapacitat temporal ni el període de quarantena, sinó que l’acomiadat “era sospitós de portar una malaltia infecciosa i altament contagiosa”, motiu que equipara una “malaltia estigmatitzant, és a dir malaltia que produeix en terceres persones actituds de rebuig, objecció o por”.
“Cal concloure que l’acomiadament ha suposat una vulneració dels drets fonamentals dels treballadors i ha infringit la prohibició de discriminació”, considera la magistrada. “L’acomiadament ha suposat una barrera en tant que impedeix la seva recuperació i, amb ella, la seva participació plena i efectiva en la vida professional en igualtat de condicions que la resta de treballadors”, afegeix la jutgessa.
Per tot plegat, ha sentenciat que l’acomiadament és nul i obliga l’empresa a readmetre el treballador. Així mateix, imposa a l’empresa el pagament dels salaris no percebuts -20.059€-, una condemna en concepte de “deutes salarials” amb un 10% d’interessos -2.632€- i una indemnització de 6.251€ per “indemnització per vulneració de drets fonamentals”, a banda d’haver de fer front a les despeses del procediment.
Sentència pionera
El Col·lectiu Ronda, defensa del treballador al judici, recorda que fins al moment “els tribunals catalans han resolt de forma dispar quina és la consideració que cal atorgar als acomiadaments que tenen causa o origen en l’actual situació de pandèmia”. Ara bé, valoren que aquesta és la primera sentència “que es pronuncia sobre la possible vulneració de drets fonamentals que afecta les persones contagiades per Covid-19 que han perdut la seva feina sense cap altra causa que l’estat de salut”.
Hi havia “un ampli catàleg d’indicis que assenyalaven que el treballador havia perdut la feina per l’única raó d’haver emmalaltit i patir una patologia que en aquell moment”, asseguren Anna Huertos i Oriol Pintos, els advocats que han defensat el peó. Els lletrats valoren la “gran profunditat argumentativa” de la sentència del jutjat mataroní perquè “contribueix a solidificar el principi que no és acceptable acomiadar una persona pel simple fet de patir la malastrugança de perdre temporalment la salut”.
Tanmateix, asseguren que la pandèmia ha deixat molts casos similars al de la sentència, en què persones es queden sense feina per l’obligació de fer quarantena o de fer un tractament mèdic per superar el coronavirus. “Calen moltes més sentències com aquesta que representin una protecció eficaç front a aquesta injustificable vulneració dels nostres drets fonamentals”, conclouen Huertos i Pintos.
