La crisi energètica provocada, en part, per la guerra a Ucraïna, ha generat un increment accelerat del cost de la vida, amb unes greus conseqüències per a les rendes del treball, que van perdent poder adquisitiu de forma clara, ja que la inflació de novembre s’ha situat en un 6,8% , i en canvi, els salaris només han crescut un 2,6% fins al moment.
Aquests increments, que es van iniciar amb el cost energètic, van passar als aliments i després, com a conseqüència, hem patit la decisió d’encarir el preu dels diners, amb el consegüent encariment de les hipoteques que afecta el cost que les famílies han de suportar. Les dificultats que tindran les rendes baixes i mitjanes per a suportar aquests accelerats increments dels preus seran ( i ja ho són) evidents i notòries. La resposta de la patronal davant la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors és d’indiferència davant les dificultats dels treballadors per a arribar a final de mes, i sense cap mirament, decideixen bloquejar la negociació col·lectiva, oposant-se a revisar a l’alça els salaris. En canvi, el seu egoisme els impedeix reconèixer que les empreses energètiques i la banca estan obtenint majors beneficis. Aquesta actitud fa que s’oposin a un impost sobre els beneficis extraordinaris de les companyies energètiques i la banca, en una clara demostració insolidaritat social.
Aquestes actituds de la patronal no són pas noves, ja que s’han oposat a modificar en profunditat la reforma laboral i han defensat la reducció imposada als rics, una mostra d’insolidaritat que sovint els governs no són capaços de corregir perquè els hi falta valentia per a impulsar, amb majories parlamentàries, una reforma a fons de la legislació laboral. Tot i això, a vegades s’han posat pal·liatius, però en cap cas han impulsats reformes estructurals que permetin revertir les negatives reformes dels anys 2010 i 2012. A més, la USOC considera necessari impulsar de manera més decidida la negociació col·lectiva, amb l’objectiu de corregir el desfasament entre la inflació i els salaris, tenint en compte que els salaris reals al nostre país han caigut un 4,4% ( el doble de la mitjana de l’OCDE), segons dades de la mateixa OCDE. Això demostra que el diàleg social entre les cúpules de la patronal i els sindicats majoritaris no avança en resultats.
També insistim en el fet que s’impulsi i no s’abandoni la modificació, en aquesta legislatura, de la legislació laboral a favor de la justícia social, sense passar per alt que els pressupostos generals de l’Estat i de Catalunya han de continuar enfortint l’escut social per a protegir els més desfavorits, sense admetre reculades.
És necessari que la patronal tingui una nova visió que pretengui afavorir al conjunt de la societat i no a només pensi en uns interessos egoistes que contemplen només els seus beneficis. Aquesta estreta visió, paradoxalment, afecta l’interès general, perquè si no es compensen els increments de preus pot caure el consum i créixer el risc d’entrar en recessió, cosa que afectaria el creixement general de l’economia.
La USOC valora que en aquesta crisi s’ha apostat per mantenir la despesa social i no pas les polítiques de retallades, però igualment estarem vigilant que les administracions no es pleguin a les demandes de la patronal per a tornar a polítiques que van provocar uns costos socials inacceptables i tant de dolor a la societat.
