Els homes van cobrar el 2017 a Catalunya un salari mitjà situat en 28.323,3 euros, mentre que el de les dones va ser de 21.801,5 euros. La diferència mostra la bretxa salarial per motius de gènere. Per tant, els 6.521,8 euros de diferència conformen la bretxa salarial, segons ha manifestat el conseller d’Afers Socials i Treball, Chakir el Homrani, en roda de premsa. Les dades procedeixen de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
La bretxa se situa en el 23%, en dades corresponents a 2017, l’últim període del qual es disposen de xifres oficials. Es tracta del tercer any en què hi ha una reducció de la rasa salarial entre homes i dones. La diferència suposa que el que una dona ha de treballar tot l’any per guanyar el mateix que obté un home treballant poc més de nou mesos. L’any 2015 la diferència era del 23,9%, el 2016 es va reduir fins al 23,4% i el 2017 ha tornat a baixar fins al 23%, xifres que contrasten amb el punt àlgid de la bretxa que es va donar l’any 2014, quan la distància es va situar en el 26%.
El conseller Homrani ha fet una valoració de l’evolució. En aquest sentit, tot i la millora, ha considerat que la distància entre els salaris percebuts entre homes i dones és inacceptable. El ritme al qual es redueix la diferència és per al responsable de Treball massa lent: “decreix a un ritme que no és l’adequat ni lògic”, ha dit. Concretament, el conseller a considerat que seguint el ritme actual es tardaria 40 anys a igualar els salaris d’homes i dones a Catalunya.
Entre les causes que poden explicar, que no justificar, els menors ingressos salarials de les dones respecte dels homes, el titular de treball va esmentar que les dones tenen una menor taxa d’activitat i una menor taxa d’ocupació, a més d’una taxa de parcialitat i una taxa de temporalitat que són superiors a les corresponents dels homes.
Mercat discriminatori
Entre les explicacions que serveixen per entendre la bretxa salarial hi ha la constatació que mercat laboral, “discrimina les dones”, ha dit el conseller. Al respecte ha recorda que els sectors econòmics amb més proporció de dones a les seves plantilles són els que tenen salaris més baixos i, a més, les dones es troben en categories professionals amb salaris més baixos. Igualment, “hi ha barreres entorn la trajectòria professional”, ja que els homes tenen els salaris més elevats en l’etapa final de la carrera, mentre que les dones aconsegueixen la seva millor situació salarial en la franja d’entre els 45 i els 54 anys.
Un dels aspectes clau que fan que les dones perdin pistonada en la seva carrera professional és la maternitat, una circumstància que no es dóna entre els homes. El Homrani ha destacat que la diferencia de salaris es produeix en en tots els àmbits laborals, també entre els directius i les directives d’empresa. Elles perceben, en aquest cas, salaris un 21% inferior als dels homes.
Un registre sobre les condicions laborals dels homes i les dones creat per Treball constata que el ni vell d’estudis de les dones ja supera en alguns àmbits el dels homes: 50,2% de les dones ocupades tenen estudis superiors, per només un 40,5% dels homes.
La discriminació no és només vertical -menys dones directives-, sinó que ho és també també horitzontal, amb les dones relegades a sectors amb emoluments més baixos, com els de la restauració i serveis o en comptabilitat i administració, mentre que hi ha sobretot homes en sectors d’energia, informació i comunicacions, amb majors retribucions.
