El canvi de majoria a l’Ajuntament de Barcelona pot influir en el judici que el mes vinent es farà als dos activistes estudiantils Isma i Dani. Se’ls acusa d’haver protagonitzat aldarulls durant la darrera vaga general. Si finalment el tribunal accedís a les penes reclamades, els dos joves haurien d’anar a la presó durant més de vuit anys.
En favor que almenys l’ajuntament retiri l’acusació particular ha començat una campanya a les xarxes socials. Es demana que els estaments públics retirin les seves acusacions particulars. Tot fa pensar que aquest és el tret de sortida de la segona part de la mobilització que reclama la llibertat sense condicions per als dos estudiants. La petició se suma a la que realitzen els sindicats contra els processaments de desenes de sindicalistes acusats, per exemple, de participar en piquets, i que ja ha suposat condemnes de presó.
El judici als dos estudiants es va ajornar des del 9 de març en què estava convocat fins a principis de juliol. El motiu adduït va ser la malaltia d’una advocada de l’acusació particular. En aquest sentit, la campanya iniciada des del comitè de suport als dos estudiants, que en tot moment neguen haver participat en cap acte violent, reclama que l’Ajuntament de Barcelona, que exercia l’acusació particular, junt amb la Generalitat de Catalunya, retiri la seva petició de penes.
El cas dels dos estudiants té connotacions semblants al d’altres joves i treballadors sobre els quals pesen acusacions de desordres públics. En concret, Isma i Dani van veure com la instrucció del seu assumpte anava a càrrec de la jutgessa, Carmen García Martinez, la mateixa que va donar lloc al cas Ciutat Morta.
Segons la interlocutòria amb què la jutgessa Garcia Martínez va ordenar la presó provisional d’Ismael i Daniel –que van passar 34 dies a la presó preventiva-, els dos estudiants van formar part d’un grup organitzat d’almenys vuitanta persones que es va situar a la zona universitària de Barcelona de l’Avinguda Diagonal. La magistrada assegura que els acusats “van col·locar contenidors de runes a la calçada i sobre les vies del tramvia” i que un d’ells, Ismael, va calar foc a dos d’ells i va aturar el trànsit.
El relat judicial prossegueix: quan els agents de la Guàrdia Urbana van anar a retirar els contenidors, els imputats, entre altres persones, “van llançar pedres contra els agents” en diverses ocasions. Segons aquesta versió dels fets, el grup es va dispersar i quan els agents de paisà van donar l’alto als dos joves, aquests “van fer cas omís a les indicacions” i es van enfrontar amb ells. Dos agents van acabar “policontusionats”. La policia assegura que en el moment de la detenció, Ismael portava una motxilla en la qual van trobar una ampolla de líquid per encendre barbacoes, petards i un encenedor, entre altres objectes.
Ismael i Daniel neguen que estiguessin a la Diagonal quan es van produir els fets. “Érem a la facultat, i d’allà vam anar a la seu”, asseguren. Entre els incidents i la seva detenció van passar almenys dues hores. «Hi ha una distància temporal i espacial molt gran. El que no entenc és que si hi havia tants agents a la Diagonal i van veure com s’estaven cometent aquests delictes no detinguessin a aquelles persones en el seu moment» explicava l’Isma.
Per als delictes esmentats, el fiscal demana vuit anys i nou mesos de presó per cadascun dels estudiants. Les acusacions particulars, exercides per l’Ajuntament de Barcelona i per la Generalitat demanen també penes de presó per als dos nois, tot i que inferiors a les del ministeri públic: tres anys i mig i quatre anys respectivament.
