Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Chakir El Homrani Lesfar (Barcelona, 1979), el nou conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, té un perfil sindicalista encara més marcat que la seva antecessora, Dolors Bassa, empresonada a Alcalá Meco. De fet, va ser aquesta qui dies enrere, a través d’una carta que li va enviar des del centre penitenciari, ja li va comunicar que seria el seu successor.
D’origen magribí, Chakir El Homrani ha estat un dels dirigents d’Avalot, la branca juvenil del sindicat UGT a Catalunya. Allà va coincidir amb Laura Pelay, vicesecretària general i portaveu de la UGT de Catalunya i un dels noms que va formar part de les quinieles per a aquest càrrec. Avalot –d’on també prové l’actual secretari general del sindicat, Camil Ros,– va jugar un paper força actiu en la creació del primer govern tripartit d’esquerres presidit per Pasqual Maragall.
Amb 25 anys, el 2004, es va afiliar a Esquerra Republicana de Catalunya. Forma part del Fòrum Sindical d’ERC integrat pels sindicalistes del partit. En virtut d’aquesta activitat i la seva condició de diputat –ho és des de 2015, quan va entrar a la Cambra catalana en el número 15 de la llista de Junts pel Sí– s’ha passejat per una bona part del país reunint-se amb gent de molts llocs de Catalunya per tractar afers de política laboral i d’acció sindical.
Membres d’aquest Fòrum Sindical el titllen de persona «accessible» i «molt disponible». Manté una bona relació amb l’actual Secretari General del departament, Josep Ginesta, per la qual cosa no són previsibles gaires canvis interns en el departament, especialment per la incertesa que genera la durada del mandat.
Abans de ser diputat, a les eleccions municipals del mes de maig del mateix 2015, havia estat escollit regidor d’ERC a Granollers, ciutat on ara viu, al barri de Can Bassa. És sociòleg per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i ha treballat en el camp de la formació professional, especialment en l’àmbit de l’aigua i el medi ambient.
Des dels sindicats, destaquen la bona relació que tenen amb ell. Òbviament, a UGT estan força satisfets. En general destaquen la seva proximitat personal i afabilitat, i el coneixement que té del sector. Ha participat assíduament en debats i jornades i creuen que té feta la diagnosi de les problemàtiques i de les polítiques necessàries que cal impulsar. Per exemple era un dels interlocutors amb el Govern en relació a la Renda Mínima Garantida, una qüestió en la qual ha treballat força en el seu desenvolupament i que ara serà una de les patates calentes que haurà de resoldre, especialment dotar-la pressupostàriament i posar en marxa la maquinària.
El llistat de temes a tractar amb ell que tenen els sindicats inclou també la negociació col·lectiva i la bretxa salarial. La seva arribada, en el món sindical ha generat, doncs, bones expectatives tant pel seu caràcter obert com per l’expertesa que té de la qüestió laboral.
