El 20 de desembre de 2019 passat, CCOO vam interposar una demanda als jutjats socials de Barcelona amb l’objecte de reclamar el dret a AENA a la cessió d’un local sindical dirigit a aquells treballadors i treballadores d’empreses agrupades o vinculades per raons organitzatives amb l’objectiu de poder realitzar les nostres funcions d’assessorament, informació i organització.
El nostre dret laboral i sindical ja contempla la cessió de l’ús de locals en empreses principals. Tenim una nodrida presència i seguim tenint una important presència i afiliació en empreses presents en aquesta gran infraestructura aeroportuària, però aquest conflicte té un caràcter estratègic i és una disputa de llarg abast. Tracta de com el sindicalisme confederal i de classe és capaç d’atendre, tutelar i organitzar al conjunt de persones treballadores de la cadena de valor i les seves xarxes complementàries d’organització del treball tant en la plantilla principal, en la subcontractació, en l’externalització, en les empreses vinculades o en aquesta nova figura d’autònoms dependents, permetent integrar sindicalment tot el que aquest nou model d’empresa fragmentada i en xarxa ha desintegrat.
Increment de la precarietat laboral
Una realitat que no és innocent ni fruit del fatalisme, l’increment exponencial de la precarietat laboral s’ha donat en un context de generalització de relacions mercantils i la irrupció d’un model de gestió basat en l’externalització productiva mitjançant subcontractació en cadena per devaluar aquelles condicions de treball que no formen part del nucli central de l’empresa. D’altra banda, ha estat encoratjat per les successives regressions que ha experimentat el nostre marc legislatiu que va trencar els fràgils equilibris aconseguits durant dècades de diàleg social en les relacions laborals.
L’Aeroport de Barcelona – El Prat concentra un nombre significatiu de treballadors i treballadores. Sense disposar de dades oficials i amb una gran estacionalitat i eventualitat, pot oscil·lar entre 16000 i 22000 persones treballadores. Aquest volum està distribuït en una relació no menor de 300 empreses, centres de treball i altres realitats de petites empreses, algunes sense centre de treball definit i on la gran majoria d’aquestes empreses són fruit d’aquest procés accelerat de desarticulació i externalització productiva creixent.
CCOO reclama el dret a poder tenir accés a un local sindical que permeti disputar drets per a aquest segment més subaltern i perifèric del món del treball, que a la vegada ens ha de permetre estrènyer vincles entre realitats aïllades i individualitzades, garantir el dret a la negociació col·lectiva i a la representativitat; incidir en els plans de prevenció de riscos, avaluació i vigilància i sobretot, en el control efectiu de les condicions de treball dels plecs de condicions que elabora Aena per a les empreses subcontractades.
L’històric sindicalista cenetista Joan Peiró va afirmar: “…el sindicat ha de seguir a l’organització del treball com l’ombra al cos…”. Amb la disputa d’aquest dret, estem disputant una idea central repensant la nostra acció col·lectiva i organitzativa reforçant la proximitat i espais de referencialitat per a aquest perfil de treballadors que d’una altra forma difícilment ho tindrien, sense perdre la perspectiva que en aquest context de transformació vertiginosa del món del treball el nostre horitzó segueix sent modernitzar les relacions laborals per democratitzar l’empresa i incrementar la participació i corresponsabilització dels treballadors en la gestió i organització del treball.
