La situació de la dona en el món del treball ha empitjorat amb la crisi econòmica. Pateixen segregació vertical, és a dir ocupen llocs de categories inferiors a les empreses. També s’ocupen en àmbits econòmics que per se estan menys remunerats que on treballen majoritàriament els homes. Els hi costa d’ascendir en les empreses perquè són les que assumeixen majoritàriament la conciliació. Tot plegat fa que la bretxa salarial no es tanqui, sinó que s’eixampli, segons l’informe de la UGT de Catalunya, presentat per David Papiol, secretari de moviments socials i igualtat del sindicat.
La crisi ha fet que la situació en el mercat laboral d’homes i dones és diferencio. Així, els primers anys, a partir de 2008, l’activitat femenina va augmentar i al mateix temps la taxa d’activitat entre els homes baixava. Però a partir de la lleu millora en el mercat de treball que es dóna des del 2014, la tendència canvia. I ara el nivell d’activat de les dones està gairebé 8 punts per sota del dels homes. Igualment, la taxa d’atur, que seria l’altra cara de la moneda, va baixar pel que fa a les dones a l’inici de la crisi i es va situar per sota de la masculina. Però ja el 2015 la taxa d’atur femenina torna a ser superior a la dels homes.
L’anàlisi de la UGT de Catalunya incorpora un aspecte destacable: la segregació vertical. Es defineix pel fet que els llocs de treball que ocupen majoritàriament les dones estan situats en les escales inferiors o en els oficis pitjor remunerats. El sindicat aporta dades: el 81% de les dones ocupades són empleades que depenen d’un cap i elles mateixes no tenen subordinats. Per contra, només el 67,7% dels homes estan en la mateixa situació. Al mateix temps es destaca que un 17,7% dels homes ocupats tenen càrrecs de direcció o comandament enfront d’un 11,2% de les dones que tenen feina.
Especialització laboral
Entre les persones ocupades només hi ha una sobrerepresentació femenina entre aquelles que tenen cap i no tenen persones a les seves ordres. Aquí hi ha un 8,1% més de dones que homes. En canvi hi ha un 69,7% menys de dones que homes directors d’empresa gran o mitjana; un 54,2 menys dones que homes directors de petita empresa, departament o sucursal, un 41,5% menys d’encarregades o similars i un 11,9% comandaments intermedis dones que homes.
Tot plegat es produeix en un moment, el 2015 en el qual les dones ocupades tenen en un 50,3% estudis superiors, mentre que només el 38,4% dels homes.
Els rols i estereotips de gènere situen les dones en una situació inferiors als homes en el mercat laboral, explica Papiol. Així, el 69,9% de les dones que treballen estan ocupades al comerç, l’hostaleria, serveis públics activitats administratives Per contra un 53,5% dels homes treballen en la indústria, comerç i transport.
Però, és que la formació es dóna ja des de l’ensenyament. Així, el tipus d’estudis més escollit per les dones és el que es relaciona amb les ciències socials, l’ensenyant i el dret. En canvi, un 21% dels homes escullen formació vinculada amb la mecànica, l’electrònica i altres àmbits tècnics.
Si les circumstàncies esmentades no marquen prou la supeditació laboral de les dones, quan s’estudia la conciliació entre la feina i la vida familiar es veu amb molta més claredat sobre qui recau el pes de tenir cura de la família i les repercussions laborals que aquesta decisió suposa. D’una banda, de cada 10 contractes a temps parcial estan firmats per dones. En la immensa majoria les dones de 35 a 44 anys que s’acullen a l’esmentada modalitat de contractes és per tenir cura de les persones dependents.
I una xifra encara més escandalosa, el 96,6% de les excedències per cura d’un menor són exercides per les dones. “I aquest percentatge no ha variat en els últims 10 anys”, ha afirmat Papiol. En el mateix sentit, la primera causa d’inactivitat de les dones d’entre 25 i 49 anys és tenir responsabilitats familiars. Però, si es mira aquest cas entre els homes, només s’arriba fins a 4,4% dels homes.
Per tot plegat la UGT de Catalunya afirma que les dones guanyen un 25,1% dels homes. Però és que aquesta bretxa s’ha incrementat amb la crisi. Si el 1984 era del 24,4%, cinc anys més tard s’ha incrementat fins a l’esmentat 25,1%.
Davant la situació de desigualtat creixent entre els homes i les dones, la UGT de Catalunya proposa alternatives. Per una banda, es plantegen trencar els estereotips i els rols de gènere. En aquest sentit seria clau el paper de l’escola la família i també la feina.
El sindicat té clar, afirma Papiol, que cal donar més valor a les feines de cura i atenció. El capitalisme no aposta per aquesta posició.
Pel que fa al treball assalariat, el sindicat creu que cal millorar les condicions laborals dels sectors més feminitzats.
A Catalunya caldria, segons Papiol, desplegar la llei d’i9gualtat de Catalunya. Dins d’aquesta norma s’hauria d’implementar l’agent d’igualtat a les empreses. Aquest delegat hauria de responsabilitzar-se a les empreses de vigilar que s’apliquin els principis d’igualtat a la feina entre homes i dones.
UGT també reclama una llei de transparència salarial que permeti saber quines són les desigualtats i corregir-les
Tot plegat hauria d’estar precedit, afirma UGT, de la derogació de la reforma laboral, “que va fer molt mal a totes les polítiques de conciliació i d’igualtat a la feina”, ha dit Papiol.
