Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Barcelona lidera a Europa el rànquing de vehicles a motor per quilòmetre quadrat, 6.000, gairebé el doble de Londres. La capital de Catalunya incompleix totes les recomanacions pel que fa a contaminació ambiental. En aquest sentit a l’àrea metropolitana el 47% de la contaminació té el transport terrestre com a responsable. En aquest sentit, una estimació crítica: la política de reducció del trànsit en la denominada zona de baixes emissions al voltant de Barcelona només reduiria les emissions contaminants un 7%.
Aquestes són algunes de les apreciacions fetes públiques en la jornada: Impactes sobre la salut del model de mobilitat, organitzada per CCOO de Catalunya dijous 19 de setembre. La taula rodona serveix perquè el sindicat fixi la seva posició en la setmana que culminarà en la vaga pel clima del 27 d’aquest mes. El debat es fa a partir de la línia, ja clàssica en el sindicalisme, que considera que l’acció sindical no pot quedar reduïda a l’interior de les empreses.
A la trobada hi van participar: Josep maria Suelves, cap de servei de prevenció i control del tabaquisme i de les lesions, de l’agència de salut pública de Catalunya. Maria Garcia, portaveu de la plataforma per la qualitat de l’aire. Mònica Pérez, responsable de salut laboral de CCOO. Carloyn Daher, coordinadora de la Iniciativa de Planificació Urbana ISGLOBAL i Carlos del Barrio, secretari de polítiques sectorials i sostenibilitat del sindicat.
Maria Garcia va fer una intervenció punyent. Va considerar fallides les previsions oficials sobre reducció d’emissions contaminants. Això posa en perill la continuïtat de la nostra civilització. Per evitar aquesta davallada va insistir en la necessitat de trobar solucions justes, en les quals els sindicats hi haurien de tenir un paper.
«Barcelona fa 10 anys que incompleix totes ls recomanacions legals sobre contaminació», afirmava. Per això va afirmar la necessitat que socialment es consideri com un dret el poder respirar aire net.
Durant anys, va dir Garcia, «la partida més important que s’hauria de destinar a reduir la contaminació s’ha dedicat a rehabilitar edificis, quan tothom sap que els edificis són un dels àmbits que menys contribueixen a la contaminació.
El gruix de la pol·lució ambiental a Barcelona, un 47% del total, procedeix del transport terrestre. En aquest sentit Maria Garcia ha apostat pel transport públic, mentre desautoritzava algunes de les dites solucions de darrera hora, com les mesures de la zona de baixes emissions, que només reduiria la contaminació un 7% o la promoció d’automòbils privats amb motors teòricament menys bruts. «El cotxe elèctric només es justifica si la font d’alimentació és renovable.
Com a propostes, ha plantejat la necessitat de reduir l’accés dels cotxes a la ciutat. Això es faria aplicant una taxa anticontaminació que convenci els conductors a renunciar a l’automòbil. Un exemple a seguir seria la taxa del 30% que es posa a Estocolm, o fer que les autopistes d’accés a Barcelona fossin de franc per als cotxes que tinguessin més de 3 ocupants. Sobre el transport públic, la portaveu de la plataforma el va considerar un fracàs especialment per la baixa efectivitat del la xarxa de superfície.
Mònica Pérez va començar la seva intervenció recitant dades esborronadores. La contaminació produeix al món 4,2 milions de morts. Cada any la manca d’activitat física és responsable de 3.2 morts. En aquest període es produeix també globalment 1,2 milions de morts en accidents de tràfic.
Pérez va situar la densitat del trànsit de cotxes a Barcelona, 6.000 per quilòmetre quadrat, i va afegir que el soroll causa més víctimes que la contaminació de l’aire. També va esmentar els efectes negatius per a la ciutadania causats per la illa de calor que es produeix a Barcelona, que fa que la temperatura sigui en alguns indrets de la ciutat entre 5 i 7 graus superior.
3.000 morts menys en 10 anys
Per la seva banda, Suelves va posar sobre la taula la importància de que les autoritats facin polítiques de sanitat pública. La seva efectivitat, va dir, és molt més alta que la inversió que es realitzi en instal·lacions hospitalàries. En aquest sentit va rebel·lar que gràcies a les polítiques de seguretat viària s’ha reduït 3.000 morts els deu últims anys. I entre el 2000 i el 2010 els morts en accidents de tràfic al Principat han passat de 891 a 381, amb una reducció del 57,2%. l’impacte econòmic de la reducció d’accidents de tràfic el va situar en 10.000 milions d’euros en la darrera dècada.
Compatibilitzar lluites
Per la seva banda, Carlos del Barrio, responsable de polítiques sectorials i sostenibilitat del sindicat, explicava a Diari del Treball que la lluita contra la contaminació s’ha d’acompanyar amb mecanismes que facin la transició justa per als treballadors. Això vol dir que a més de lluitar contra el que va qualificar com a model capitalista extractiu fòssil, addicte al petroli, cal aplicar mesures socials que permetin fer la transició sostenible per als treballadors. Això està contemplat en l’Acord Nacional per a la Indústria firmat entre els sindicats majoritaris, les patronals i també la Generalitat, ha dit.
Un element important és l’estudi sobre l’automòbil en la transició entre la preeminència de motor d’explosió i l’elèctric. El pas d’un model a l’altre hauria d’evitar que la classe treballadora pagui els plats trencats d’aquests canvis. Per això, el líder sindical considera que cal dissenyar una transició justa amb garanties per als treballadors que, en tot cas, no han estat culpables de situacions com els fraus del dièsel que han posat en crisi grans grups com Volkswagen, que ara hauran d’afrontar una transició cap a un nou model industrial.
