El 47% dels jubilats tenen dificultats per arribar a fi de mes. El 36 per cent no pot marxar de vacances i el 34 per cent afirma no tenir fons per fer front a despeses imprevistes. Aquestes dades, que es mantenen estables els últims dies donen una visió de la situació a la qual han de fer front les persones que tenen més de 65 anys a l’Estat espanyol. Per això, els responsables de les federacions espanyola i catalana de jubilats i pensionistes de CCOO: Julián Gutiérrez i Miquel Lluch, han instat el nou govern d’Espanya a redreçar la situació d’aquest col·lectiu i la primera acció seria aplicar un increment de les pensions igual a l’IPC. Altrament seguiria en vigor la norma del govern del PP i s’apujaria només un 0,25%, segons han explicat en roda de premsa.
A l’Estat espanyol es pagaven a final de setembre 9,768 milions de pensions, amb una quantia mitjana de 994 euros. A Catalunya, el nombre de pensions era de 1,738 milions (és possible que una persona cobri més d’una pensió, per exemple, viduïtat i jubilació), i la quantia a Catalunya se situava en 1.030 euros de mitjana.
La franja d’edat majoritària entre els perceptors de pensions se situa entre els 65 i 69 anys, amb 1,733 milions de pensionistes, que cobren també de mitjana 1.233 euros, la xifra més alta vinculada a l’edat.
Com és sabut, un dels problemes que afecten al sistema de pensions és, a més del seu finançament, els efectes que sobre els serveis a les persones més grans té la retallada de les aportacions públiques, ja que cada cop els perceptors tenen més necessitats de suport.
A Catalunya hi ha 4,9 places de residència privades per una pública
A Catalunya per atendre les persones més grans hi ha un sistema de residències amb entitats públiques, concertades i també privades. Però l’augment de les necessitats sense un increment paral·lel de fons fa que cada cop la relació entre entitats públiques i privades canviï en favor d’aquestes darreres. Així l’any 2011 hi havia 4,9 places cobertes per entitats privades o concertades per una de pública. El 2018 per cada plaça residencial pública hi havia 3,44 places de residències privades i finançades amb diners públic. I això passa quan degut a l’augment de l’esperança de vida, cada cop hi ha més població més gran de 65 anys: el 2017 eren el 18,6% i les previsions de futur suposen que el 2026 representaran el 22,7%, fins a enfilar-se fins al 28,6% del total de la població el 2036, segons Lluch.
Augmentar la despesa fins al 15%
El secretari general de CCOO, Javier Pacheco, ha fet la intervenció amb més contingut polític. S’ha preguntat retòricament «quants diners pensem que s’han de destinar a la gent gran?» i ha advocat per passar del 12% del Producte Interior Brut (PIB) que es gasta a Espanya fins al 15% que dediquen a aquest segment social en països del nostre entorn.
Pacheco ha recordat que Catalunya és la primera autonomia en nombre de pensionistes, tot i no se la primera comunitat en nombre d’habitants. L’envelliment farà que aviat els pensionistes siguin el 20% de la població i a mig termini s’arribi al 33%.
Finançar les pensions és possible
Sobre el finançament de les pensions, des del sindicat es refermen en la seva alternativa: fer que es pagui segons els salaris reals, concepte conegut com a destopament. Això afectaria els salaris més alts, que, a partir dels 48.000 euros anuals no paguen més. Suposaria ingressar anualment 7.000 milions més. Una segona font de robustesa econòmica seria que els autònoms paguessin en funció dels seus ingressos reals, cosa que faria ingressar 7.500 milions més i una tercera gran via seria que la gestió administrativa de la Seguretat Social, que es paga directament de les pensions, es pagués amb fons de l’Estat com passa a la resta d’administracions. Això permetria recuperar de llarg els diners que hi havia fa deu anys a la guardiola de les pensions, han afirmat.
Un altre element que sanejaria les arques de la Seguretat Social seria que mentre les rendes del treball han vist com el seu pes pujada de l’11,3% al 12% i les del capital baixaven del 13,3% al 12,2%, es canviés la situació fent que les aportacions patronals creixessin per primer cop des de l’inici de la crisi.
L’Estat hauria d’aportar més a la dependència
Un altre flanc objecte de crítica ha estat com s’aplica la llei de la dependència. Segons han explicat, el finançament d’aquests serveis suposen una despesa anual de 8.700 milions. Inicialment el compromís polític era que aquests diners es pagarien en un 50% per l’Estat i la resta per les comunitats autònomes. Això no passa. L’Administració Central de l’Estat paga només 1.300 milions. Les autonomies paguen 5.200 milions i els usuaris paguen 1.700 milions. Preguntat al respecte, Pacheco ha dit que un nou govern a Espanya, progressista i amb programa d’esquerres hauria de reequilibrar l’aportació estatal a la llei de la dependència. Així es podrien millorar les instal·lacions i els salaris dels treballadors «iniciant un cercle virtuós», ha dit.
