Un 69% dels metges i metgesses de família de Catalunya afirmen estar esgotats i un 43% estressats a causa de la pandèmia de la Covid. Són les principals conclusions d’un estudi fet conjuntament entre la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i l’Institut d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol) que ha analitzat l’impacte emocional de la pandèmia Covid-19 en els metges i metgesses de família de Catalunya. Concretament, es tracta d’una enquesta online on hi han participat aproximadament 600 metges i metgesses de família socis de la CAMFiC, en els mesos de juny i juliol de 2021, coincidint amb la cinquena onada de la Covid-19, que va posar l’atenció primària en gran tensió.
Les participants, en la seva majoria dones (79,2%), van contestar el qüestionari Maslach Burnout Inventory (MBI) que informa sobre tres dimensions del burnout: esgotament emocional i físic; despersonalització (sentiments de negativisme o cinisme envers la feina i els pacients), i realització personal a la feina. Els resultats de l’estudi mostren que més de dues terceres parts dels professionals participants presenten nivells alts d’esgotament emocional, mentre que un 47% presenta un nivell alt de despersonalització, un 40% presenta nivell baix de realització personal i un 26,5% presenta afectació simultània d’esgotament, despersonalització i poca realització personal a la feina.
També se’ls va administrar el qüestionari DASS-21 que mesura el grau de depressió, ansietat i estrès. Segona els resultats d’aquesta enquesta, una quarta part dels participants tenen depressió, al menys moderada, mentre que l’11% presenta depressió severa o molt severa. Més d’un terç pateix ansietat al menys moderada, i un 14% se situa en nivells d’ansietat severa o molt severa. Els resultats també mostren que més del 40% presenta nivells d’estrès clínicament significatius.
A més, entre les enquestades hi ha una percepció gairebé unànime (95%) d’augment de la càrrega de treball i de l’assumpció de tasques noves (89%) i lògicament de l’estrès associat a aquestes noves situacions. També es mostra preocupació per contreure la Covid-19, no només pel contagi propi (43%) sinó sobretot pel risc de contagi dels familiars (79%). També s’han observat factors de resiliència: més del 80% confien en la pròpia capacitat professional per en sortir-se amb la pandèmia i la majoria (67%) assumeixen els riscos inherents a la feina, pel compromís amb la professió.
Els investigadors assenyalen que, tot i que el burnout sempre ha estat present en les professions sanitàries, en el context de la pandèmia s’han observat prevalences mai vistes abans. “El burnout inclou un estat emocional estressat, amb esgotament físic i desbordament psicològic, que pot portar a actituds de desvinculació envers la feina i els pacients, i a la pèrdua de la satisfacció amb la pròpia feina. És rellevant perquè reflecteix el malestar del metge, però també perquè pot comprometre l’eficàcia de la seva feina i la qualitat assistencial”, indiquen els autors de l’estudi.
Davant d’aquest context, proposen monitoritzar proactivament l’estat psicològic dels metges de família i facilitar l’accés a ajut psicològic. Segons els experts, fomentar la resiliència amb estratègies enfocades a l’autocura pot ser útil, però calen també canvis en l’organització, l’entorn laboral i en les condicions de treball. Per altra banda, consideren que cal dur a terme estudis longitudinals per avaluar l’impacte psicològic de la pandèmia al llarg del temps, i avaluar la utilitat i l’efectivitat de les intervencions preventives o terapèutiques que es proposen i la millor manera d’implementar-les.
Els resultats d’aquest estudi s’han presentat en el marc del XXVIIIè Congrés de la CAMFiC que s’ha celebrat a Girona, presencialment per primer cop després de la pandèmia de la Covid, els dies 28, 29 i 30 d’abril. Uns 750 metges i metgesses de família s’han aplegat al Palau de Congressos de Girona per tractar temes com la Covid Persistent, la Salut Mental del professionals, la Intel·ligència Artificial a les consultes, les ecografies pulmonars, l’abordatge de la sexualitat o el dol perinatal, amb un total de 12 taules de debat, 18 tallers pràctics i 9 xerrades.
