A les portes de l’1 de maig els sindicats es preparen per mobilitzar-se en un context d’inflació controlada tot i que els preus dels aliments continuen disparats, un 16,5% més cars que el març de l’any passat. Tot i així, les forces sindicals encaren un dia del treballador amb “conquestes que han suposat guanyar nous drets i millorar la vida de les persones treballadores”: l’augment del salari mínim fins als 1.080€; una reforma laboral que ha disparat la contractació indefinida; l’obligatorietat dels plans d’igualtat; una reforma de pensions i la recent llei d’habitatge que permetrà regular els preus.
Llei d’habitatge per regular els preus del lloguer
El preu del lloguer a Barcelona ha arribat ja al salari mínim amb un nou rècord, segons indiquen les dades de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat. A més, els habitants de la capital catalana destinen un 62% del sou al lloguer de l’habitatge segons un estudi del portal Fotocasa, quasi el doble del 35% que recomana el Banc d’Espanya.
Regular l’habitatge era una de les prioritats del Govern, tot i que l’aprovació d’una llei s’ha fet esperar fins a l’últim any de legislatura. Ahir dijous, s’aprovava al Congrés, amb el suport d’Esquerra, EH Bildu i Más País, la primera llei d’habitatge de la democràcia per garantir l’article 47 de la Constitució que declara que “tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne”.
La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana Raquel Sánchez afirmava ahir al Congrés que “l’habitatge, amb l’educació, la sanitat, les pensions i el treball” es convertirà “en el cinquè pilar de l’estat del benestar”. A més, va afegir que “una democràcia avançada ha d’esforçar-se en oferir un habitatge digne a tots els ciutadans” perquè “l’atur i el no tenir habitatge aboquen a la pobresa”.
La llei reconeix l’habitatge com a dret i posa el focus en el lloguer. Estableix un límit en l’augment dels preus del lloguer del 2% el 2023, del 3% el 2024 i crearà un nou índex per al 2025, de manera que es desvincularà l’actualització dels preus a l’IPC després de patir la inflació més elevada en més de quaranta anys. L’acord al que ha arribat el Govern amb ERC i EH Bildu estableix que “els lloguers que es trobin en àrees de mercat tens seran regulats i topats, siguin propietat de grans tenidors o de petits propietaris, tant per a contractes d’immobles que estiguin al mercat de lloguer com per a nous contractes”. El text també defineix per primer cop el que és un gran tenidor, és a dir, aquells propietaris que tinguin més de cinc propietats i estableix les condicions per a poder considerar una zona com a tensa. Perquè poder-ne considerar i controlar els preus, s’ha de produir “que la càrrega mitjana del cost de la hipoteca o del lloguer més les despeses i subministraments bàsics superi el 30% de la renda mitjana de les llars” i “que el preu de compra o lloguer de l’habitatge hagi augmentat almenys 3 punts per sobre de l’IPC els cinc anys anteriors a la declaració d’àrea tensa”.
Però les competències són autonòmiques de manera que hauran de ser elles les que apliquin el marc legislatiu, com per exemple decidir si una zona és tensa o no. A més, “es respectaran els índex de contenció de preus allà on existeixin com a Catalunya, iniciant en l’entrada en vigor de la llei el procés per assegurar la col·laboració entre sistemes i la seva efectivitat”. D’altra banda, també s’estableix que les despeses de gestió immobiliària hauran d’anar a càrrec de l’arrendador i no de l’inquilí.
En matèria de desnonaments, tal com demanaven les associacions es prohibeix executar-los sense data i hora predeterminada i s’estableixen mecanismes per fomentar una alternativa habitacional.
Una reforma de pensions sostenible
Després d’anys de mobilitzacions de les marees de pensionistes, el sistema de pensions s’ha modificat per revertir les retallades de l’anterior reforma que limitava la revalorització al 0,25% i no a l’IPC i amb un “factor de sostenibilitat” que reduïa la pensió inicial de les generacions més joves.
El nou sistema garanteix l’actualització de les pensions a l’IPC i estableix mecanismes per tenir més ingressos com una cotització de solidaritat per als salaris que superin la base màxima amb una cotització d’entre l’1% i el 6% i el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI), amb un 1% a càrrec de les empreses i un 0,2% dels treballadors. També s’estableix un nou mètode de càlcul dels anys cotitzats: o els últims 25 o els millors 27 d’entre els últims 29.
Pujada d’un 47% del salari mínim en cinc anys
El 2022 finalitzava amb una inflació mitjana del 8,6%, la més elevada des de 1986 i l’augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) es va convertir en una de les principals reivindicacions dels sindicats per garantir la capacitat adquisitiva dels treballadors. Els experts recomanaven un augment d’entre el 4,6% i el 8,2% i, tot i que sense el suport de la patronal, el Govern i els sindicats acordaven al febrer apujar-lo un 8% fins als 1.080€ en catorze pagues i amb caràcter retroactiu. Amb el darrer augment, l’Executiu ha complert amb el compromís de situar l’SMI en el 60% del salari mitjà a Espanya, tal com recomana la Carta Social Europea.
L’SMI escalava dels 735’9€ al 900€ el 2019, amb una pujada de 50€ més el febrer de 2020. El 2021, fruit de la pandèmia es va prorrogar temporalment fins que al setembre es va acordar establir-lo en 965€. No va ser fins al febrer de 2022 que va arribar als 1.000€ i ja amb el darrer augment, el Govern complia definitivament amb el compromís del 60% del salari mitjà. Una mesura que, segons la Comissió Assessora del Govern ha ajudat a disminuir la desigualtat salarial, gràcies a l’augment dels ingressos més baixos i “redueix la pobresa en les llars”. En la mateixa línia, un informe de CCOO afirma que “els principals beneficiats de l’augment de l’SMI són les dones i els joves”. De fet, un 31,7% dels SMI els reben joves d’entre 16 i 24 anys assalariats a temps complet i el 19,2% d’entre els de 25 i 34 anys. El Govern complia, per tant, amb les recomanacions de l’OCDE d’augmentar l’SMI davant l’elevada inflació que deia que “els increments en els salaris mínims, fins i tot encara que siguin considerables, tenen efectes positius a les rendes baixes i efectes nuls o limitadament negatius a l’ocupació”.
Una reforma laboral que redueix la temporalitat a mínims històrics
El Govern es comprometia a un canvi de paradigma en la contractació amb la nova reforma laboral, la primera de gran envergadura pactada amb els agents socials. “Una reforma que per primera vegada en 40 anys guanya drets en l’Estatut dels Treballadors”, segons Cristina Torre, secretària d’Acció Sindical i Transicions justes de CCOO de Catalunya. El 2022 registrava 278.900 ocupats més fins a arribar als 20,46 milions, el major nombre des del quart trimestre de 2007 i els contractes indefinits arribaven als 14,3 milions amb una taxa d’atur del 12,9%.
El nou marc laboral aposta per la contractació indefinida amb la supressió del contracte d’obra i servei i una redefinició de les causes i límits temporals dels contractes per causes productives, el que ha suposat que la temporalitat passés del 25,4% l’últim trimestre del 2021 al 17,9% en un any. El contracte fix discontinu és l’alternativa que planteja la reforma laboral per a feines estacionals: el treballador es contracta amb condició d’indefinit i sap que tornarà a treballar.
Amb el nou marc laboral les dones i els joves han estat els principals beneficiats: la temporalitat femenina s’ha reduït fins el 17,1% a Catalunya, 5,5 punts menys en un any. A més, la contractació indefinida ha passat del 14,5% el 2021 al 39,1% un any després. Pel que fa als joves, ha aconseguit reduir l’atur fins al 29,26%, lluny del 55% del 2013, tot i que continua doblant la mitjana europea situada en el 15%. L’elevada temporalitat també s’ha reduït del 69% al 50% en un any.
Plans d’igualtat obligatoris en les empreses de més de 50 treballadors
La llei 3/2007 ja establia l’obligatorietat dels plans d’igualtat per a les empreses de més de 250 treballadors, però amb el Reial decret llei 6/2019, el 7 de març de 2022 finalitzava el termini perquè les empreses d’entre 50 i 249 treballadors també en disposessin. Un pla d’igualtat on s’han d’establir les classificacions professionals; promoció i formació dels treballadors; les condicions de treball, inclosa una auditoria salarial entre homes i dones; mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral; la infrarepresentació femenina i les retribucions i la prevenció de l’assetjament sexual. A més, s’ha de fixar un sistema per al seguiment i avaluació dels objectius fixats. Des de CCOO calculen que a Catalunya hi ha 6.000 empreses amb més de 50 treballadors i durant el 2022 es van inscriure un total de 781 plans d’igualtat, mentre que hi ha 967 estatals que afecten treballadors catalans.
