Actualitat

UGT denúncia resistències empresarials a aplicar el control d’horaris causa d’un règim de sancions que pot fer rendible no complir-lo

UGT de Catalunya denuncia resistències d’empreses a aplicar la normativa de control d’horaris en el seu primer mes de vigència. També critica que hi ha un règim sancionador tou que pot fer rendible la no aplicació de la norma i també els intents que es donen per part de direccions d’algunes societats per renegociar aspectes com les pauses a la feina, que ja estan fixats en els respectius convenis. Les critiques les ha fet el sindicat per boca de Núria Gilgado, secretària Política Sindical de la UGT de Catalunya, en roda de premsa.

“Hem dit als nostres delegats que aclareixin que el registre horari no és una opció per a l’empresa, sinó que és un deure” ha dit Gilgado. També ha explicat que la norma diu que els registres que mostren amb claredat les jornades laborals de treballadors i treballadores han de guardar-se físicament en el centre de treball, no en ubicacions externes, com assessoris o oficines centrals. En tercer lloc afirma que no s’exigeix expressament el registre de les interrupcions o les pauses a la feina que hi ha entre l’inici i la finalització del temps de treball. En aquest sentit, UGT reconeix que hi ha intents de renegociar per part d’empreses les interrupcions “quan això ja està inclòs en els convenis sectorials o d’empresa” ha afirmat Núria Gilgado.

En el primer mes d’aplicació de la normativa i segons una enquesta del sindicat als seus delegats, s’afirma que en el 79% dels casos les empreses no han consensuat amb la representació laboral els mecanismes de control horari, i que en un 42% el seguiment es fa a través de targeta  i en un 24% es fa a través d’empremta digital.

La dirigent de la UGT s’ha referit també al règim sancionador de la norma. Segons ha manifestat, les empreses que no compleixin la norma, en qualsevol dels seus aspectes, des de no dur el control a fer-ho en forma negligent perjudicant els treballadors, poden rebre unes sancions que van des dels 725 euros fins a un màxim de 6.000 euros en el conjunt de l’empresa, “cosa que pot fer que a algunes empreses els sigui més rendible incomplir la llei que pagar les hores extres o fer-ne la compensació”, ha dit Gilgado.

La responsable sindical ha remarcat la dificultat de fer complir la normativa de control d’horaris en el fet de la migradesa de dotació de la Inspecció de Treball. En aquest sentit, ha destacat que mentre a Europa hi ha un inspector de treball per dada 7.000 treballadors, a Catalunya n’hi ha un per cada 14.000 persones assalariades.

Els convenis, element clau

Els mecanismes de control, segons la UGT, han de garantir que les jornades laborals de treballadors i treballadors siguin les fixades en els corresponents convenis col·lectius i, en el cas d’empreses on no hi hagi conveni, un màxim de 9 hores diàries i 40 hores setmanals en còmput anual. Les que sobrepassin el límit s’han de comptar com a extres o festives i pagar-les com exigeix el conveni corresponent o compensar-se amb permisos en uns terminis que no superin els tres mesos.

Gilgado ha repassat la situació existent abans que la Unió Europea (UE) legislés. Així, durant el 2018 es van fer a Catalunya més de 77 milions d’hores extres. D’aquesta xifra el 44%, és a dir, 34 milions d’hores, no es van pagar. A banda dels perjudicis causats als treballadors, el sindicat ha comptabilitzat que  escamotejar la cotització ha suposat deixat de recaptar per part de la Seguretat Social 167 milions, un 29% de les recaptacions perdudes per part de l’Estat. Si les hores extres fetes durant l’any passat es convertissin en jornades completes, s’haurien pogut crear més de 44.000 llocs de treball. En relació a l’any 2017 les hores extres es van incrementar el 2018 un 4,34%. Cada assalariat català va fer l’any passat 27 hores extres, de les quals cada setmana 5,5 hores es van pagar i 4,3 hores no.