La felicitat sembla un concepte que tingui poc a veure amb l’ordenament legal. Però no és així. Hi ha diverses constitucions que parlen de la felicitat com un dret constitucional. Ho fan entre altres, al Japó, Corea del Sud i més recentment Brasil. Però qui s’endú la palma és Buthan, el país de l’Himàlaia, on el Producte Intern Brut (PIB), del país, es mesura pel grau de felicitat.
El 20 de març se celebra el Dia Internacional de la Felicitat, un dia per ser feliç, naturalment!
Aquesta efemèride se celebra des del 2013, quan l’ ONU va instaurar la data per reconèixer el paper que té aquest sentiment en la vida de les persones. La jornada es va tirar endavant gràcies a la proposta de Buthan.
Sor Maria Caram i Camil Ros
UGT de Catalunya celebra el 20 de març una jornada monogràfica en què vincula la felicitat i el treball. Per tant, es relacionen els dos conceptes. Hi haurà la intervenció de Sor Maria Caram, monja dominica contemplativa i activista cristiana que fomenta la solidaritat contra la pobresa. Autora del llibre Amar la vida y compartirla. Sobre la felicidad y el compromiso.
També participaran Valeria Cruz: doctora en Psicologia, especialitzada en salut ocupacional, psicologia positiva i lideratge. Joaquín Viñas: formador i investigador sobre la felicitat en l’entorn laboral i Susana Rubiol: professora de la Facultat Blanquerna – Universitat Ramon Llull. Cap de Projectes a Sepra. Consultora de l’Àrea de Promoció de la Salut Laboral en CENEA.
Per la banda del sindicat hi haurà Núria Gilgado, la secretària de política sindical de la UGT i Camil Ros, secretari general.
La jornada començarà a les 9,30 a la sala d’actes de la UGT de Catalunya (rambla de Santa Mònica, 10, Barcelona).
Com és sabut, hi ha una classificació mundial de la felicitat per països. L’any 2018 el país més feliç del món va ser Finlàndia, que amb una puntuació de 7.632 sobre 10 lidera la llista de 156 estats del món. El país menys feliç era Borundi, mentre que l’Estat espanyol quedava en el lloc 36.
2 comentaris
Pues muy ilucionado por este sindicato, que siempre esta luchando por la clase trabajadora, que la mayoría no vemos el trabajo que hacen luchando por nuestros derechos día a día.
No se que provoquen més si riure o pena. En fin, mentre es consideri que aquestes empreses són sindicats així ens aniran les coses, cada dia més precaris.