Mai sabem què ens oferirà el futur. Molt menys en una època d’incertesa climàtica. Però sempre ho podem predir. En economia, hi ha dades que ajuden a fer-ho. Concretament, la mirada està posada en l’economia circular. L’Organització Internacional de Treball (OIT) estima que en la transició energètica es generaran quatre ocupacions per cadascuna que es destrueixi. Per cadascuna que es destrueixi. Aquesta és la part que espanta: perquè culmini aquesta transició, també fa falta desfer-se d’aquells treballs que sustenten la matriu econòmica actual. I aquí és quan la situació es torna més complexa.
A l’esgotadora espera que arribin canvis estructurals en el model econòmic i s’apliquin les mesures del Green New Deal i la seva iniciativa parella a Europa, el Pacte Verd, ja hi ha treballs que estan ajudant a mitigar, de manera directa o indirecta, el canvi climàtic. Els trobem en tots els sectors: energies renovables, béns i serveis ambientals, construcció, ecoturisme, silvicultura… La llista és llarga i diversa, i serveix d’exemple d’un futur sostenible. Alguns influeixen per a bé en l’emergència climàtica a través de l’esforç físic. Uns altres, amb el poder de la paraula.
Daniel Rodrigo-Cano pertany a aquest últim grup. El docent es dedica a l’educació ambiental i fa tres anys explicava com la xifra de professionals en aquest àmbit va caure en picat per la crisi de 2008, quan es van tancar els centres de professorat. Va ser justament en aquell any quan ell va començar en l’Agència de Medi Ambient i Aigua, encarregada de gestionar INFOCA, el Servei d’Extinció d’Incendis Forestals d’Andalusia. Ara es dedica a la formació dels milers d’especialistes que hi treballen, ja sigui en els laboratoris o en els boscos.
“No és ètic donar la responsabilitat als nens i a les nenes del futur de resoldre els problemes que hem creat els adults”, assegura Rodrigo-Cano, educador ambiental
El professor va realitzar el seu doctorat en comunicació i es va especialitzar en canvi climàtic. Fa classe a la Universitat Nebrija, a Madrid, però la conscienciació prefereix fer-la fora de les aules. Perquè, encara que “es tendeix a pesar que l’educació ambiental és quelcom per a nens i nenes, en aquests moments ha d’anar dirigida a les persones que poden prendre decisions immediates en el poc temps que tenim per a actuar”. A més, el docent tampoc creu “ètic donar la responsabilitat als nens i a les nenes del futur de resoldre els problemes que hem creat els adults”.
Per a això, és membre actiu de #EA26, un moviment amb incidència política que va aconseguir que la Llei General de Canvi Climàtic inclogués un apartat relacionat amb l’educació ambiental i que intervé de manera directa en el Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic a Espanya. “Amb l’emergència sanitària vam veure que sí que es poden prendre mesures d’un dia per a un altre. Tot i això, en aquest cas seguim sense entendre que l’emergència climàtica existeix. Crec que calen professionals que puguin exercir pressió en les decisions polítiques i en la Llei“, defensa Rodrigo-Cano.
Però sempre s’ha dit que la justícia va lenta. I precisament ara el temps és crucial. Marta González de Herrero és advocada especialitzada en Dret Ambiental per a accelerar el procés. Treballa per a la Consultoria Ambiental MEDISOA, que ajuda “les organitzacions tant privades com públiques a complir les exigències legals en matèria ambiental i les acompanya en la transició cap a la sostenibilitat a través de l’assessorament legal, estratègies d’economia circular i la implementació de certificacions i etiquetatges ambientals” entre altres.
La legislació ambiental va sorgir fa només cinc dècades, arran de la celebració de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi humà de 1972, a Estocolm. Des de llavors, la problemàtica climàtica s’ha convertit en emergència climàtica, i la conscienciació social, en preocupació. Aquests dos factors han exigit respostes a les mancances en la normativa actual.
“A la voluntat de complir les normes ambientals cal sumar-li la posada en marxa de mesures i eines de caràcter econòmic i personal”, afirma Marta González, advocada ambiental
“L’ordenament jurídic del nostre país està sofrint nombrosos canvis, adaptacions, actualitzacions i avanços en matèria de protecció del medi ambient en tots els àmbits, des del global o universal a l’estrictament local. L’actual crisi ambiental en la qual estem sumits, així com les exigències i desitjos de la societat espanyola, fan que la branca ambiental del dret tingui cada vegada major importància. Per desgràcia, actualment moltes organitzacions realitzen la seva activitat com ho han fet desde fa dècades, però això no pot mantenir-se per molt més temps”, afirma González d’Herrero.
Un dels reptes als quals s’enfronten ella i més professionals de l’àmbit legislatiu, sobretot si assisteixen a empreses de tota mena, és la pràctica de greenwashing. El març passat, la Comissió Europea va proposar mesures més estrictes per a erradicar els enganys i les males pràctiques empresarials en el mercat de consum. “La informació és la base per a la transició cap a la sostenibilitat i el paper dels consumidors, amb dades fiables per a triar, és un interès que ha de ser defensat pels reglaments”, sosté l’especialista.
No obstant això, l’advocada sap que no és suficient. “A la voluntat de complir aquest tipus de normes cal sumar-li la posada en marxa de mesures i eines de caràcter econòmic i personal, així com tots els instruments que siguin necessaris perquè les normes en matèria ambiental siguin veritablement efectives i puguin dur a terme de manera certa el seu objectiu de protegir el medi ambient”.
Treballs verds (i també decents)
Els treballs de Daniel Rodrigo-Cano i Marta González són dos exemples de les moltes ocupacions que existeixen i que poden existir a favor del planeta si es tria el camí cap a la descarbonització. Però en aquest camí hi ha altres elements importants a considerar. I és que els treballs no tan sols han de ser verds, sinó que han de ser decents.
Per aquest motiu, l’últim informe d’Ecologistes en Acció també insisteix en la reducció de la jornada laboral com a mesura central en la transició energètica. “Mantenint el mercat laboral que tenim actualment i fent les polítiques que plantegem en el model, en 2030 hi hauria una reducció en les ocupacions de dos milions. Però, si en lloc de continuar treballant les mateixes hores, tinguéssim jornades de 32 hores setmanals, no sols no hi hauria una reducció de l’ocupació, sinó que hi hauria un augment net d’un 1,3 milions“, explica Luis González Reyes, autor de l’informe i membre de l’associació.
L’economia circular vol donar solució a la crisi climàtica i energètica, però també a la precarietat salarial i a les desigualtats laborals que sofreixen les dones, la joventut i les persones majors de 50 anys que s’han quedat sense feina.
Els canvis que es proposen són durs. Hi haurà sectors que sofreixin conseqüències irreversibles i molts treballs que desapareguin. Però l’escenari que es planteja generaria els llocs de treball suficients per a esmorteir una transició tan brusca com necessària, així com unes condicions laborals dignes. El mínim per a no continuar avançant a la deriva.
Article original de La Fàbrica Digital.
