Un dia després de l’anunci de vaga dels treballadors públics el 12 de desembre vinent per reclamar l’abonament de les pagues extres dels anys 2013 i 2014, uns centenars de delegats han fet una concentració davant del Palau de la Generalitat. Almenys un cop la comitiva ha envoltat la seu de presidència fent sonar petards i altaveus.
En el mateix lloc i la mateixa hora també es manifestaven els treballadors i treballadores de la sanitat concertada. En aquest cas per reclamar que la Generalitat incrementi les tarifes que paga a els centres amb qui contracta l’atenció a la salut. Actualment aquest sector està negociant la renovació del conveni i la patronal vincula les millores que demanen els seus treballadors amb una més gran dotació de la Generalitat.
Els empleats públics han fet esclatar petards i han carregat contra el conseller de Governació, Jordi Puigneró, que va fer la proposta que més va disgustar els empleats públics. Contra el compromís inicial, consistent a pagar el 10% del deute que el Govern té amb els seus treballadors abans de finalitzar aquest exercici i el compromís de saldar totalment la resta en dues anualitats, va allargar fins a 2019 el pagament de la primera part i la resta s’abonaria en terminis fins l’any 2026.
Des de la Generalitat la resposta a les peticions dels treballadors és passar la pilota al Govern central, el conseller Puigneró s’escuda en el permís que hauria de rebre l’executiu català del govern central per tal d’incrementar el sostre de despesa.
Per la seva banda, els treballadors de la sanitat concertada explicaven que des de l’any 2008 van patir la congelació salarial. I des del 2010 van haver de suportar a mes, la reducció del 5% dels salaris perquè els van aplicar les mateixes retallades que als treballadors de la sanitat pública.
Però, a més, es queixen d’una gran pressió assistencial fruit d’unes plantilles que han disminuït els últims anys i també per l’efecte de la reducció de les inversions. Una i altra coses perjudiquen la qualitat assistencial que rep la ciutadania (amb llistes d’espera que no paren de créixer, plans de xoc clarament insuficients, tancament de llits, retard cada cop més important a la realització de proves diagnòstiques, etc.).
Falta personal a tot arreu
A la concentració el malestar dels treballadors i les treballadores sanitaris era clar. “Per una banda ens apliquen les mesures de retallades que es decideixen per al sector sanitari públic, però quan hi ha una possibilitat de reversió de les retallades o de l’aplicació de millores en les condicions laborals iguals com les que aconsegueixen els treballadors públics, llavors ens diuen que som totalment del sector privat”, afirma una infermera.
Cristina Martínez, referent de Sanitat Concertada de la Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya explica que des de l’any 2010 els diferents centres que formen el SISCAT noten la falta de personal. “No podem dir si el que més falten són metges, infermeres o auxiliars, perquè els nostres establiments són molt diferents, des d’hospitals tradicionals fins a centres socio-sanitaris o especialitzats en salut mental”, afirma.
“El que si que notem és que quan hi ha baixes o absències per un motiu o altres només es cobreixen les imprescindibles, la resta queda sense atendre, siguin metges o auxiliars, assegura.
