Els treballadors del comerç a Catalunya demanen a la Generalitat que apliqui la Reforma Horària i no tiri endavant aspectes claus de la Llei de Comerç que estan en contradicció amb la racionalització d’horaris que preconitza el mateix Govern.
Una concentració de treballadores i treballadors, de la UGT de Catalunya i de CCOO han lliurat a la direcció general de Comerç un manifest amb els punts que aquest col·lectiu, que al Principat suma més de 500.000 persones, voldria que s’apliquessin per fer possible la conciliació entre treball i vida familiar.
La llei d’horaris comercials permetria, de ser aprovada tal com figura en l’esborrany, que els establiments estiguessin oberts fins a les 10 del vespre. Els treballadors han reclamat que l’hora de tancament siguin les 8. «Així es faria realitat el que la mateixa Generalitat preconitza en la campanya per la reforma horària, que aposta precisament perquè l’hora de plegar sigui com a molt tard les 8 del vespre», assegura Glòria Sánchez, secretària sector Comerç FeSMC-UGT de Catalunya.
La batalla per la humanització del treball en el comerç és llarga. Topa directament amb la tendència a la liberalització a ultrança dels horaris d’obertura. La llei catalana fixa actualment 72 hores a la setmana com a límit d’obertura dels establiments comercials. El projecte de llei ampliaria fins a les 75 les hores en què podria obrir el comerç. Curiosament, la norma catalana està molt per sota del que pretén fer la llei espanyola, que aposta per obrir fins a 90 hores a la setmana. En aquest sentit Sánchez afirma: «Si l’Estat pot plantejar un conflicte d’inconstitucionalitat perquè s’obrin 72 hores, també ho podrà fer per obrir 75. Nosaltres afirmem que el màxim que hauria d’admetre’s des de Catalunya serien 70 hores a la setmana».
Tant CCOO com UGT refuten l’axioma liberal que vincula les vendes amb les hores que obren els establiments comercials. La seva opinió és que les vendes en el comerç tenen a veure amb la capacitat adquisitiva de la ciutadania. I si no hi ha més diners, obrir més hores, com ha passat en èpoques determinades, no incrementa el negoci dels comerços i l’únic efecte que té és malmetre la vida familiar i personal dels treballadors del sector.
Els sindicats asseguren també que passar de 72 a 75 hores significa incrementar 3 hores setmanals, equivalent a mitja hora més al dia «i tots sabem que per mitja hora més no es contractarà ningú, l’augment anirà a càrrec dels treballadors existents» assegura Sánchez.
Esteban Sanabria, secretari de Negociació Col·lectiva de CCOO de Serveis de Catalunya, considera, per la seva banda que, «també s’hauria de revisar la possibilitat que es contempla a la llei de què les botigues puguin obrir fins a 10 diumenges i festius. En concret, es demana que les obertures es limitin a 8».
Els dos sindicats demanen també que en dies assenyalats com el 24 i el 31 de desembre els treballadors de comerç puguin plegar a les 6 de la tarda en lloc de les 8 com contempla la norma, «perquè tots sabem que quan oficialment es plega a les 8 del vespre, entre unes coses i les altres no se surt del treball fins a les 9 o quarts de deu i així no es pot celebrar en família unes festes com les de Nadal», diu Sanabria.
Un altre punt que els dos sindicats majoritaris del comerç a Catalunya han inclòs en el seu manifest és la sol·licitud que els horaris que apliquen les cadenes de franquícies siguin els mateixos que els que corresponen a les cadenes de les quals depenen. Això no es veu així en la llei, que permetria que una cadena de distribució tingués uns horaris determinats pel conveni corresponent i les franquícies que hi depenen gairebé totalment tingui uns altres horaris relacionats amb altre conveni o sense les limitacions que tenen les empreses d’origen.
