Avui se celebren els dos anys de l’entrada en vigor de l’obligatorietat del registre de la jornada. La modificació de l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors responia a una demanda històrica que, per la UGT de Catalunya, no s’ha conclós amb les expectatives que tenien. Pel sindicat, el registre de la jornada ha estat una reivindicació constant ja que és l’única forma de garantir l’equilibri de les prestacions contractuals.
Un dels objectius fonamentals de l’obligatorietat de registrar la jornada era acabar amb les hores extres i, concretament, acabar amb aquelles hores que excedien de la jornada pactada i no es remuneraven. Tot i així, a Catalunya, durant tot el 2020 i malgrat la pandèmia ocasionada per la covid-19, es van realitzar més de 4 milions d’hores extres (4.366.057 hores extres). D’aquestes, el 51,3% –2.237.992- no van ser pagades. Per a la UGT de Catalunya aquesta dada és especialment preocupant, perquè en anys anteriors el percentatge d’hores pagades sempre havien estat inferior: 48,5% en el 2019 i 46,4% en el 2018. A Catalunya, cada treballador assalariat i treballadora assalariada que fan hores extres en fan 7,4 a la setmana, i 3,6 no les cobren. Des de la UGT de Catalunya calculen que totes aquestes hores extres que es fan i no es remuneren suposen uns 2.600 llocs de treball perduts a Catalunya.
Amb motiu del segon aniversari de l’entrada en vigor de l’obligatorietat del registre de la jornada, des de la UGT de Catalunya han elaborat una enquesta per conèixer de primera mà quina és la situació real del registre de la jornada a les empreses. Més de 800 persones han contestat aquesta enquesta. Volien saber, en primer lloc, si s’estava registrant la jornada, i també, en segon lloc, conèixer com ha conviscut aquesta obligatorietat amb la pandèmia i especialment amb el teletreball i la desconnexió digital. De l’informe anomenat ‘Dos anys des de l’obligatorietat del registre de jornada’, la UGT destaca algunes conclusions com ara que 9 de cada 10 de les persones enquestades reconeixen que en la seva empresa o centre de treball es registra la jornada de treball. El 48,4% ja registraven la jornada abans de l’entrada en vigor de l’obligatorietat de fer-ho. Només un 28% admet que van començar a registrar-la amb posterioritat. Així, al sindicat els hi preocupa que encara hi ha un percentatge de treballadors i treballadores que no registren la seva jornada: un 13% de les persones enquestades reconeix que la seva empresa o centre de treball encara no ha implementat cap registre de la jornada.
A l’informe també conclouen que el sistema més utilitzat per al registre de la jornada és software o app. De fet, gairebé el 30% dels enquestats utilitza aquest sistema. El marcatge manual (excel, plantilles) és el sistema emprat pel 20,9% dels enquestats. 4 de cada 10 persones enquestades afirma que les hores que registren amb les que realment fa no coincideixen. 5 de cada 10 persones enquestades no reben cap mena de compensació, ni econòmica ni en hores o dies lliures, per les hores de més que fan. I 5 de cada 10 persones enquestades no registra la jornada quan fa teletreball.
Des de la UGT de Catalunya denuncien que, malgrat que existeix una llei que obliga totes les empreses a registrar la jornada dels seus treballadors i treballadores, encara hi ha empreses que evadeixen aquesta obligació. Així mateix, denuncien que la desconnexió digital s’escapa de l’esfera del registre de la jornada, tot i que l’article 88 de la Llei orgànica de protecció de dades reconeix el dret dels treballadors i treballadores a la desconnexió digital per tal de garantir, fora del temps de treball, el respecte pel temps de descans, la intimitat personal i familiar. Asseguren que establiran els mecanismes necessaris per garantir el dret de tots els treballadors i les treballadores a la desconnexió digital, especialment els que teletreballen: “Hem de garantir el dret a ignorar les ordres fora de l’horari laboral i el respecte al temps de descans”.
