Els canvis produïts per la pandèmia han trastocat tots els àmbits de la vida quotidiana i, per descomptat, les relacions laborals no escapen a això. En aquesta anàlisi interessen aquells llocs de treball en els quals ha estat possible treballar des de casa, en els quals la vida laboral deixa d’ocórrer amb horari fix i trasllat a l’oficina i transcorre amb horari flexible des d’algun racó de la nostra llar.
A partir d’aquest èxode forçat són molts els punts d’anàlisi que s’han obert, tant positius com negatius, i d’entre tots ells interessa analitzar com encaixa la idea de reduir la jornada de treball en el nou paradigma laboral produït arran del període pandèmic.
Reducció de la jornada laboral
La possibilitat de reduir la jornada laboral es planteja en la legislació vigent per:
- Causes personals dels treballadors.
- Qüestions tècniques, organitzatives o de producció de l’empresa.
Des del punt de vista distributiu, implica rebaixar la jornada laboral de 40 hores setmanals que estableix l’Estatut dels Treballadors, amb l’objectiu d’aconseguir una major conciliació laboral.
En aquest debat ha participat el Govern, encara que, al menys el 2021, no ha arribat a concretar-se la instauració de la setmana de 32 hores. De fet, la proposta de reducció de la setmana laboral ha quedat relegada al Pla 2050, de manera menys ambiciosa: la reducció ha quedat en 35 hores i, si es compleixen els temps, arribarà amb un retard de 30 anys.
A menys hores treballades, menys salari
Reduir la jornada laboral comporta la reducció proporcional del salari i els seus complements pel que, per implementar-se, ha de comptar amb l’acord dels treballadors involucrats.
Evidentment aquesta reducció salarial es fa més factible en les empreses en què els salaris són alts i en els llocs de treball millor remunerats. De forma diametralment oposada, és menys assumible en sectors amb baixa remuneració i en els llocs de treball mal pagats.
A les empreses en què és possible implementar aquest model els beneficis són duals. Als treballadors els permet una millor conciliació de la vida familiar i laboral mentre que les empreses redueixen costos i augmenten la productivitat.
Les empreses que preveuen implementar aquest tipus de proves no complementen la reducció de les jornades laborals amb un increment proporcional de la plantilla, sinó que donen per amortitzades les hores no treballades amb la reducció de costos i per descomptat, amb l’eventual augment de la productivitat, derivada de la reestructuració productiva.
Una setmana laboral més curta no casa amb la legislació vigent
El problema està en que, en aquells casos en què l’empresa i els treballadors no siguin capaços d’arribar a un acord, la proposta entraria en conflicte amb la legislació vigent.
L’Estatut dels Treballadors preveu que tant la reducció de la jornada laboral com la reducció dels salaris són modificacions substancials de les condicions de treball. Això implica una sèrie de procediments i justificacions no compatibles amb l’esperit de la reducció de la jornada laboral.
Per tant, aquesta proposta es fonamenta, en tot cas, en el consens entre l’empresa i el treballador, vistos els beneficis que pot comportar per a ambdós.
Aquest canvi podria implementar-se sense que fos necessària una gran modificació de la normativa vigent. Seria suficient amb afegir un paràgraf específic a l’respecte, principalment perquè en la situació actual aquest tema cau en un buit legal. El lloc més adequat per introduir aquesta variant seria el article 34, relatiu a la durada de la jornada de treball.
Avantatges i desavantatges: per determinar
Si es planteja aquest assumpte com una contraposició entre avantatges i desavantatges poc pot dir-se. No hi ha prou dades al respecte i les anàlisis són, majoritàriament, teòriques, encara que recentment una gran empresa espanyola va anunciar la seva intenció d’iniciar una prova pilot en aquesta direcció.
Es planteja com a avantatge la major conciliació de la vida familiar i laboral, i el consegüent augment de la productivitat. Però no es produirà en tots els sectors productius i crearà una bretxa entre llocs de treballs de primera i de segona categoria.
Així, la idea de reduir la jornada de treball seguint un criteri de distribució social és merament conceptual. El veritable interès darrere d’aquests plantejaments es vincula a qüestions molt més concretes, pròpies de cada empresa o, eventualment, de cada sector productiu.
Conclusions
Costa pensar que la reducció de la jornada laboral hagi de tenir gran acollida en el mercat de treball, fonamentalment perquè també implicaria una reducció salarial.
El període pandèmic ha posat en evidència la viabilitat de la feina des de casa, però, molts treballadors es veuran descoratjats d’acceptar una reducció de jornada si això minva els seus ingressos econòmics.
La situació derivada de la pandèmia pot influir en la modificació del paradigma laboral respecte al lloc de prestació dels serveis, però difícilment influirà en la durada de la jornada laboral, ja que en aquesta intervenen altres factors de més rellevància (costos salarials).
El veritable repte serà universalitzar la implementació de la jornada laboral reduïda perquè els seus beneficis arribin a tots els sectors i a tots els llocs de treball, independentment de l’empresa ocupadora i del poder adquisitiu dels treballadors.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
