Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La lluita estudiantil és un dels moviments que històricament sempre ha estat actiu. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és un dels centres on, per les característiques del campus, les diferents facultats es coordinen millor. L’any 2013, va ser un any de mobilitzacions com també ho havien estat els anteriors… Recollia la lluita contra Bolonya, contra el 3+2 però sobretot contra la pujada de taxes que es va coure a foc lent durant aquells anys. El 17 d’abril del 2013, 200 estudiants van realitzar una tancada al rectorat de la UAB durant un mes per exigir amb immediatesa el compliment de les mocions del Claustre de la Comunitat Universitària, el major òrgan decisori on els estudiants participen. Aquestes mocions aprovades però no executades demanaven, entre d’altres, que la UAB desobeís la pujada de taxes del 66% i que s’establissin títols especials de transport públic pels estudiants de la UAB (TUAB).
Després d’un mes d’ocupació, es va saber que l’equip de Govern de la UAB havia denunciat penalment a 25 estudiants, un treballador del Personal d’Administració i Serveis per haver participat d’una roda de premsa i un treballador del Personal Docent i Investigador, que a més era secretari general de la CGT. La major responsable va ser la vicerectora d’Estudiants, Sílvia Carrasco, que va donar una llista de noms als Mossos d’Esquadra.
Es va iniciar aleshores un procés que encara dura i que coneixem com el cas Som 27 i més. Aquest divendres, després d’haver estat voltant per diferents jutjats, els encausats estan citats als jutjats de Sabadell per realitzar una conciliació amb Fiscalia sobre la seva pena. I és que és aquesta qui els hi demana entre 11 i 14 anys de presó. La petició de 14 anys concretament va dirigida a set estudiants arran d’un escrache a Carrasco. En tot cas, dit d’una altra manera: més de 300 anys de presó a un total de 27 persones. També inicialment van demanar una multa pels presumptes danys i perjudicis produïts durant l’acció. La primera xifra demanada per l’acusació ascendia a 383.000 mil euros en concepte de responsabilitat civil al conjunt dels investigats i 9.600 euros de multa per a cadascun d’ells. Una multa que va ser rebaixada ja fa un parell d’anys a poc més d’11.000 euros perquè la Universitat només va justificar aquesta quantitat.
Ara, per aquestes dates, el grup de suport juntament amb les estudiants actuals de les assemblees de facultat i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) han organitzat una jornada de lluita a la UAB per avui dijous amb xerrades i accions. Començant a les 10h, realitzaran una xerrada sobre el pas del temps i el moviment estudiantil. Seguidament presentaran “Compromís: S’han aplicat les mocions del 2013?”. I, a més d’alguna acció, també donaran una xerrada online sobre “Com ens afecta la repressió?”. Divendres 26, quan estan convocats a jutjats, es celebrarà una concentració a les 9h.
Aquest cas aguanta tan poc a nivell penal i és tan polític, que ni tan sols la mateixa judicatura el volia assumir
8 anys d’incertesa però amb fermesa
Laura Gené, una de les encausades de Som 27 i més, apunta que aquests 8 anys d’espera fins aquesta citació judicial, que no judici, funcionen també com a càstig per molt que potser després la resolució sigui l’absolució. Tot i així, arriben tranquil·les, ja que estan “molt fermes i en la mateixa posició política”, doncs estan “molt convençudes” del que van fer, “defensar la pública”.
Sobre per què ara, Gené explica que el cas ha estat donant voltes pels jutjats perquè hi ha hagut tot un debat a nivell judicial de si aquest cas l’havia de portar l’Audiència Provincial de Barcelona o els jutjats de Sabadell. Pel grup, això significa que “aquest cas aguanta tan poc a nivell penal i és tan polític, que ni tan sols la mateixa judicatura el vol assumir”. Finalment ara, un cop ha acabat a Sabadell, el jutjat número 2 els hi ha proposat fer una conciliació amb fiscalia. Des del grup entenen que els pactes normalment es basen en una reducció de pena quan les persones encausades es declaren culpables, és a dir que reconeixen el delicte.
Davant d’això, i més sabent que la proposta no es posarà sobre la taula fins ser a jutjats, Gené explica que la seva posició és no pactar. “No sabrem quin és el pacte fins el mateix divendres quan els nostres advocats entrin a la sala i això ens deixa en un estat d’indefensió total. Com 27 persones ens hem de posar d’acord o hem de prendre una decisió tan important a les nostres vides? I no pel que suposi la pena, sinó no pel que suposa assumir haver comès un delicte que estem convençudes que no vam cometre”, apunta Gené. Afegeix a més: “Ens estan demanant entre 11 anys i mig i 14 anys de presó. Una reducció de condemna que són 10 anys, 8 anys? No li trobem cap tipus de sentit i menys quan vam defensar un servei públic com és la universitat que encara ara el segueixen defensant els qui són dins mentre els qui som fora hem seguit defensant altres drets”.
Ens estan demanant entre 11 anys i mig i 14 anys de presó. Una reducció de condemna que són 10 anys, 8 anys? No li trobem cap tipus de sentit
Defensar l’educació pública no és cap delicte!
La màxima premissa que defensen els encausats és que Defensar l’educació pública no és cap delicte. Ermengol Gassiot, treballador i sindicalista a la Universitat Autònoma de Barcelona, explica que el cas sorgeix d’un context de lluites que arrenquen el 2011-2012 “en la lluita contra la precarietat, contra els acomiadaments, també contra la privatització i que d’alguna manera tenen un compromís d’acció sindical a banda de tota la força del moviment estudiantil”. Les accions a la UAB sempre han respost a unes mateixes estratègies de concentracions, talls i ocupacions. El problema, creu Gassiot, arriba quan, en un moment donat, un equip de govern de l’Autònoma denuncia penalment per aquestes formes de lluita.
Gassiot enten que intentaven que això suposés un abans i un després del què és acceptable dins la universitat, “com una forma de reprimir i frenar aquesta lluita que havia sigut molt forta a la UAB”. Ara, davant de la citació judicial, apunta que “en l’hipotètic cas que hi hagi un pacte de responsabilitat i de culpa” d’alguna manera el què es diria és que “defensar els drets dels treballadors pot incorre en un executament”. “Sindicalment això ens aboca a un escenari molt difícil”, valora. Tot i que també creu que aquestes peticions volien contribuir a la desmobilització dels estudiants i dels treballadors i apunta que, en certa manera, aquesta finalitat no l’han aconseguit per la repressió concreta a les persones però sí que reconeix que no se’ls hi escapa que “una denúncia per un conflicte ens porti a viure en un llindar d’incertesa”.
Tot i la lentitud de tot plegat, durant aquests quasi 8 anys sí que hi ha hagut moviments. De fet, Gassiot, juntament amb una estudiant, va ser detingut el 2018 en el marc de les diligències que es realitzaven en relació amb el procés per la tancada. Tots dos, com ha passat tantes altres vegades, es van negar a declarar. Precisament en no presentar-se a acomplir el tràmit, el jutjat va declarar al secretari general en cerca i captura.
Aquest temps els hi ha donat temps per reflexionar, comenta Gené. “Després de 8 anys hem anat observant què ha anat passant i el què hem vist, per una banda, és que tot el que nosaltres assenyalàvem que en aquell moment començava a passar a la universitat i les conseqüències que allò podia tenir, ha acabat passat”, diu Gené. Es refereix sobretot al nivell de privatitzacions, les retallades de personal i de drets laborals i a la pujada de taxes a la universitat. Per altra banda, diu que també han estat veient com “aquestes peticions de fiscalia tan grosses o que la UAB arribés a denunciar estudiants en comptes de resoldre-ho internament va en la línia no tant de la repressió contra un moviment estudiantil, que hi és, sinó per haver començat ja el 2013 a assenyalar qui s’estava enriquint de tota la privatització. Vam posar en perill els seus espais de benefici i els seus llocs de poder i la seva persecució ve per haver tocat el seu statu quo”.
El cas sorgeix d’un context de lluites que arrenquen el 2011-2012 “en la lluita contra la precarietat, contra els acomiadaments, també contra la privatització”
Un judici que s’aguanta per un fil
Seguint amb la idea del poc sentit del cas, el grup denuncia la quantitat d’irregularitats sobre les quals es basen les denúncies. Alguns exemples d’això explicaven, són la imputació d’un regidor de la CUP d’Argentona i exalumne de la UAB que durant l’ocupació del Rectorat no estudiava a la Universitat, i només va participar d’aquesta mobilització fent de ponent a una xerrada. O altres denúncies fetes pels membres dels Consells d’Estudiants que acusen a membres del Moviment Estudiantil d’amenaces, aportant com a única prova el testimoni de les persones denunciants.
També en els inicis de la campanya explicaven que la vicerectora Sílvia Carrasco havia basat la seva acusació en documents aportats per ella mateixa als Mossos d’Esquadra. Documents on no s’hi descrivien fets delictius ni punibles, sinó informes del Servei de Seguretat de la UAB sobre l’activitat política dels estudiants o les percepcions de la vicerectora “subjectives i jurídicament irrellevants sobre quins estudiants ‘influïen més en la presa de decisions’ o ‘tenien un rol més organitzatiu’”. Carrasco afegia a més a dos treballadors que justament estan molt implicades en els Col∙lectius Assemblearis Universitaris. Per Som 27 i més això posava en relleu que “no es tracta dels fets concrets de l’ocupació del rectorat, sinó que deixa al descobert el caràcter polític d’aquestes imputacions”.
L’any 2016, amb la dimissió de la vicerectora d’estudiants, el nou equip de Govern amb la rectora Marga Arboix al capdavant, havia signat al Claustre una moció per àmplia majoria (129 vots a favor, 29 en contra i 15 abstencions) en la que el conjunt de la comunitat universitària de l’Autònoma mostrava la seva “gran preocupació” per les desmesurades peticions de presó que feia el fiscal en el cas de la tancada a l’edifici del rectorat l’abril del 2013. Va ser aleshores quan l’Equip de Govern de la UAB es retirava del cas i deia que només podia demostrar despeses fins a 15.000€ de la responsabilitat civil que es reclama a les persones imputades.
Tot el que nosaltres assenyalàvem que en aquell moment començava a passar a la universitat i les conseqüències que allò podia tenir, ha acabat passat
També vuit ajuntaments catalans van signar el mateix any mocions de suport cap a les 27 persones. Entre ells, Cerdanyola del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i Manresa. Les mocions que s’anaven aprovant als consistoris reclamaven l’absolució de les persones encausades, instaven a iniciar una mediació entre les parts implicades i mostraven el compromís dels consistoris amb la universitat públic i gratuïta a la qual puguin tenir accés totes les persones, independentment dels seus recursos econòmics.
En aquest sentit, els encausats de Som 27 i més segueixen defensant que el que va passar durant l’ocupació del Rectorat l’any 2013 no va ser cap delicte, sinó que va ser un intent de molts estudiants de fer prevaldre la democràcia per sobre de les mesures d’austeritat imposades per la Generalitat. Veuen amb llàstima que el que preveien s’hagi complert. Denuncien que les polítiques privatitzadores, la pujada de taxes del 66% i la reforma del 3+2, estan convertint l’educació pública en un privilegi. I per això només poden afirmar que va valdre la pena.
