Tot i que és incert quin serà el futur del model productiu, sembla que l’automatització i la digitalització han arribat per a quedar-se, amb una millora de la productivitat de les empreses. Tot i així, l’estancament dels sous i el debilitament de l’estat del benestar de les societats desenvolupades ha augmentat la desigualtat social.
Per tal de debatre sobre quin ha de ser el paper dels diferents actors socials en la nova revolució digital, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Fundació Ernest Lluch han organitzat tres diàlegs sobre el futur del treball. Amb l’objectiu d’aconseguir “una societat més justa i amb un creixement inclusiu”, segons la Montserrat Ballarín, vicepresidenta de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, el primer dels debats celebrat el dilluns al Palau Macaya, va posar el focus en l’Economia 4.0, i els reptes socials que acompanyen a la ràpida revolució digital en el món laboral.
D’una banda, els sindicats van destacar la importància de reforçar l’estat del benestar i el model fiscal en una cerca de major redistribució. A més, “cal posar el treball digne al centre amb millores salarials i major estabilitat”, va afirmar Camil Ros, secretari general d’UGT de Catalunya. També va afirmar que “la digitalització no és la fi del món” i va destacar els canvis que ha d’assumir el sindicalisme en aquesta nova etapa. Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya, en la mateixa línia, va destacar que “cal reorganitzar les relacions laborals amb una adaptació del sindicalisme”. Ambdós, van afirmar que el Diàleg Social ha de ser l’eix vertebrador de l’evolució, amb una responsabilitat compartida entre administracions, sindicats i patronal per a “construir una societat de progrés”, segons Pacheco.
D’altra banda, en un debat entre Antón Costas, president del Consell Econòmic i Social d’Espanya, i Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, també es va destacar el paper que ha de jugar el Diàleg Social, amb l’exemple del consens aconseguit en la nova reforma laboral, que ha tingut el suport de patronal i sindicats.
Costas va afirmar que “hem d’abandonar els posicionaments fatalistes”, perquè la digitalització “no destruirà llocs de treball, sinó que crearà noves feines”. A més, va destacar el malestar vigent per la despoblació i va afirmar que “cal buscar més cohesió social” perquè “hi hagi més llocs de treball arreu del país i no només a les grans ciutats”. També, va advertir que el creixement econòmic no arribarà de la mà de les grans empreses: “Cal potenciar les petites i mitjanes empreses del país perquè millorin la seva productivitat”.
Josep Sánchez Llibre, en una crítica a la rigidesa de la legislació laboral actual, va advocar per un nou contracte social, un compromís que busqui acabar amb les desigualtats actuals. Els dos ponents van destacar el valor dels Fons Europeus que han de tenir per objectiu iniciar una transició basada en “la digitalització, la descarbonització i la igualtat de gènere”, segons Costas.
Una de les reivindicacions sindicals amb l’arribada de l’automatització ha estat la reducció de la jornada laboral, perquè “es mantindria el nivell de productivitat” i “garantiria una millor conciliació”. Preguntat pel Diari del Treball, el president de Foment va afirmar que és una qüestió que es debatrà, però es va mostrar reticent a assumir una jornada laboral de menys de quaranta hores. “Serà difícil arribar a un acord”, va advertir. D’altra banda, el president del Consell Econòmic i Social va afirmar que “sembla lògic reduir la jornada laboral establerta fa cent anys”.
Tot i les discrepàncies, des de la patronal es va insistir en el fet que “el diàleg i el consens social” són el camí.
