Ahir a la tarda centenars d’interins van sortir als carrers per reclamar ser Fixes ja! Convocats per la Plataforma d’Interins de Catalunya, la IAC, la COS, la CGT, ASIJ o la USTEC, a Barcelona la convocatòria es va donar a la delegació del Govern espanyol. La idea, assenyalar i denunciar el què s’ha anomenat com el pla Iceta, ministre de Política Territorial i Funció Pública.
Dilluns passat, 5 de juliol, el Gobierno anunciava un acord amb els sindicats CCOO, UGT i CSIF el Pla de xoc per reduir la temporalitat en les administracions públiques. Explicaven que l’acord estableix, entre altres mesures, una durada màxima de tres anys a la relació d’interinitat i sancions per incompliment i també deia que es realitzarà un últim procés d’estabilització per als interins que ocupin actualment places de caràcter estructural.
L’objectiu d’aquestes mesures és reduir la xifra de 310.000 places ocupades per interins. Aquestes places, com s’han compromès els signants, hauran de quedar tancades abans del 2025, el què significa que cal accelarar oposicions.
Pel que fa a les indemnitzacions, tots els interins siguin del cos de funcionaris o del personal laboral, cobrarien 20 dies per any treballat. Això afectaria aquells interins que un cop convocada la seva plaça no superessin el procés. Amb tot, caldran oposicions extraordinàries per omplir totes aquestes places cobertes ara per personal temporal que no ha passat cap concurs públic.
Això, per als sindicats contraris a la mesura, significa que començarà a haver-hi acomiadaments massius. Cosa davant la qual estan totalment en contra pels llocs de treball, però també per garantir uns serveis públics de qualitat.
Els interins que portin més de tres anys es convertiran en indefinits no fixes
Paral·lelament a això, el passat 28 de juny el Tribunal Suprem va establir una doctrina sobre la durada d’un contracte d’interinitat per vacant en el sector públic després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Aquesta decidia, per unanimitat, rectificar l’aplicació en relació a la durada del contracte d’interinitat per vacant en el sector públic. La durada seria màxim la del temps que durin els processos de selecció per a cobrir la vacant d’acord amb el que disposa la seva normativa legal o convencional específica.
A falta de previsió normativa el Tribunal Suprem entenia, amb caràcter general, que una durada superior a tres anys s’ha de considerar injustificadament llarga, el que comportarà que el treballador interí passi a tenir la condició d’indefinit no fix. Això també vol dir que els treballadors que portin tres anys cobrint una vacant podrien reclamar una indemnització si perden el lloc de treball perquè els considera indefinits no fixos.
També afirmaven que “el còmput de tal termini no es pot veure interromput per normes pressupostàries sobre paralització d’ofertes públiques d’ocupació, ja que la cobertura de vacants cobertes per treballadors interins no implica increment pressupostari”.
Estabilització per al personal públic interí i temporal, ja!
A finals de maig, en un manifest conjunt, col·lectius, plataformes i sindicats com la Plataforma d’Interines de Catalunya (PIC), Treballadores Socials Plataforma d’Interines Docents de Catalunya (PINDO), Plataforma d’interines Tècniques Especialistes en Educació Infantil a les aules de P3 (TEEI), Plataforma d’Interines Auxiliars Administratius (PIAA), Treballadores auxiliars de geriatria, · Treballadores interines del SOC, Treballadores Educadores Socials, Treballadores del Consorci de Normalització Lingüística Col·lectiu CPNL, la Plataforma Interins Presons de Catalunya (PIPC), l’ASIJ Catalunya – Sindicat de Justícia, la COS, la CGT o la IAC.
Denunciaven que la temporalitat al sector públic es manté entre el 25 i el 33% quan hauria d’estar al voltant del 8%. Recalcaven, a més, que aquesta temporalitat, específicament en interinatge, afecta el triple a les dones. Davant d’aquesta situació, recordaven que el TJUE ha indicat, reiteradament en diverses sentències, l’obligació que els seus estats membres estableixin uns criteris per limitar la temporalitat i prenguin mesures per sancionar-ne l’abús en cas de produir-se.
Apuntaven però que “en lloc de donar compliment a aquestes sentències, el govern de l’estat espanyol i la resta d’administracions han optat per rebaixar la temporalitat a través de convocatòries de concurs oposició d’accés lliure, després d’haver abusat de la figura del personal interí i sense haver mostrat el més mínim interès a regularitzar la seva situació, establint la sanció necessària. En aquest context, el concurs oposició no compleix amb la normativa europea i pot deixar sense feina de manera il·lícita a gran part d’aquest personal interí i temporal”. I això mateix és el què han seguit denunciant aquests dies des de l’acord entre Gobierno i sindicats majoritaris.
Afegien a més que aquest no és un problema laboral que només afecti les treballadores interines, sinó que la situació de precarietat d’aquest personal perjudica clarament els serveis públics en què treballen. En aquest sentit, diuen, “és important no perdre de vista que la precarització de les treballadores implica de manera directa una precarització d’aquests serveis públics”.
Davant d’això, les demandes d’aquests col·lectius i plataformes dirigides en aquest cas a la Generalitat de Catalunya es resumien entre d’altres amb el compromís de garantia que el personal amb contractes o nomenaments amb temporalitat superior a 3 anys de servei no veurà afectada la seva plaça o lloc de treball per aquells processos selectius que continuïn endavant siguin de nou accés o bé per processos reservats a personal fix, com concurs de trasllat, promoció interna, canvi de destinacions, reingressos…
