A propòsit del 12è Congrés de CCOO de Catalunya, pretenc fer una reflexió del que ha representat pel Sindicat l’afiliació i participació de dones per millorar les condicions de treball i de vida, l’organització específica, els guanys i les resistències i com això ha aportat canvis al sindicalisme.
Una mica d’història
Des de començaments de la industrialització es va posar en relleu la importància de l’organització i la participació de dones treballadores en la millora de les condicions de treball. Aquesta participació sempre va estar i està plena de dificultats, les empreses estaven més interessades a tenir treballadores – dones i nenes – desorganitzades i poc proclius a la reivindicació, però també hi havia entrebancs per part dels treballadors que no volien compartir ni els llocs de treball ni el poder de les organitzacions que consideraven terreny masculí. La història del moviment obrer està plena d’exemples de lluites de la participació de les obreres, hi ha nombroses publicacions d’autores sobre lluites de dones treballadores a Catalunya entre elles Mary Nash i M. Carmen Garcia Nieto (1) i Conxa LLinàs (2). En la transició democràtica i després de la llarga agonia del treball de les dones que es va donar durant el franquisme amb tota mena de dificultats per l’accés al mercat de treball, al mateix temps que sorgeixen organitzacions obreres, primer en la clandestinitat i posteriorment en la legalització, l’organització i les lluites obreres ja no es realitzen sense les dones, algunes directament des de les empreses, però altres des de fora recolzant les lluites obreres que es donaven en sectors masculinitzats, molts cops de les parelles o fills, i que formaven part del moviment ciutadà, però que van ser clau per la seva victòria. La participació des del món del treball reglat, no era l’única font de treball de les dones, el treball domèstic i de cures, que es feia des de les llars, acompanyant molts cops d’altres treballs informals, sense drets, que s’havien de fer per poder tirar endavant una família, formava part de les múltiples ocupacions de les dones.
L’increment de la participació sindical de les dones va anar en paral·lel a l’increment al mercat de treball regular. En la millora de les condicions de treball de les dones han tingut un paper central les actuacions de les dones sindicalistes que organitzades han treballat per avançar en les polítiques d’igualtat d’oportunitat, sent especialment actives les Secretaries o les Àrees de la Dona dels sindicats, aquestes van plantejar la problemàtica de la dona obrera, tot i no sent les primeres, ja que com ja hem vist, les sindicalistes que van estar presents des de l’inici del Moviment Obrer del segle XIX, segons l’autoria (3) “la presència de les dones al sindicat i la introducció de les reivindicacions de les dones en el discurs sindical no ha estat ni és una tasca fàcil perquè és una lluita per trencar amb el capitalisme i el patriarcat al mateix temps. És necessari, per tant, avaluar positivament l’experiència de les dones sindicalistes i la feina feta, i valorar-la com una de les primeres actuacions que s’han dut a terme a favor de les dones en el mercat de treball. “Una altra descripció del rol de les dones en els sindicats que sorgiren (4)”. Les dones van estar presents en diferents maneres al llarg de la trajectòria CCOO. Des de 1974 a 1975, el desig d’integrar les dones en el moviment ha afavorit una llengua matisada (menys sexista) i la inclusió de la demanda de treball igual a salari igual. Aquesta situació va conduir a una paradoxa: des de finals dels seixanta es van incorporar a CCOO un nombre de dones que van qüestionar els rols de gènere de la seva època i, per fer-ho, es van integrar en una organització que defensava els interessos dels treballadors, veient-los bàsicament com homes. L’autora Sans, R. parlant ja del Sindicat de CCOO, planteja (5) el 2016 “Des dels seus orígens, i al llarg de la història contemporània, un dels atributs tradicionals del moviment obrer ha estat la masculinització de la seva cultura, de la seva pràctica organitzativa i dels seus lideratges”.
Algunes dades
En l’any de la I Conferència de dones i homes 1991, a Catalunya, amb una població activa femenina del 35%, l’afiliació al sindicat només era del 22% de dones. L’any 2008, el 45% de la població activa eren dones, el 37,13 de l’afiliació, el 25,15% de les persones delegades i el 50% de la Comissió Executiva. Segons l’Informe de la S. de les Dones de CCOO (6) al 2018, el nombre d’afiliades a CCOO a Catalunya era ja del 42.41% i la taxa d’activitat era del 56,8%, i el 42,42% les delegades.
L’afiliació de dones a CCOO de Catalunya ha arribat el 2019 al 43,17%. Les dones joves representen un 45,03% del total de joves, de manera que, de mica en mica, es va aproximant la paritat en l’afiliació jove del sindicat. La representació sindical de dones de CCOO en Catalunya continua amb tendència creixent i situa en un 43,09% la representació de dones delegades. Entre les dones delegades de 30 anys o menys hem passat d’un 45,29% del total de representativitat a un 45,89% dins la totalitat de CCOO de Catalunya. Les dones immigrades delegades de CCOO representen en aquests moments el 43,37%. Aquesta xifra demostra l’empoderament de les dones estrangeres dintre l’àmbit sindical i la seva representació. També es pot constatar que en l’assessorament dades 2019, l’utilitzen més les dones que els homes i aquesta tendència ha anat augmentant cada any, excepte en la franja d’edat de més de 60 anys, en què són els homes els que acudeixen amb més freqüència a aquestes consultes. Si analitzem els motius de les consultes per gènere, podem veure que hi ha diferències significatives en funció del gènere. El motiu més freqüent de les consultes per part de les dones són els de drets fonamentals, salut i seguretat i contractació. La memòria del CITE del 2019 posa de manifest que el principal sector d’ocupació és el treball de la llar, que ocupa el 36,3% de les persones que treballen, el 95% de les quals són dones. També és el primer sector pel que fa a treball irregular, amb el 42,1% del total de les persones que treballen de manera irregular. El segon sector és el d’altres serveis, amb un 24,2%, seguit de l’hostaleria, amb un 11,1%.
En aquesta tasca hi ha hagut avenços però també moltes resistències. Però què representa avançar en el si del sindicalisme si això no es concreta en reivindicacions que fan avançar les condicions de treball de les dones?
Quins guanys per a les dones?
Ja l’any 2011 les autores (7) plantegen que després de la Llei d’Igualtat es comença a introduir en els Convenis Col·lectius més bàsics clàusules contra les discriminacions i per la igualtat en les empreses o bé el mandat de realitzar un Pla d’Igualtat, i també la garantia i la protecció de drets entorn la conciliació. Però les mateixes autores plantegen l’impacte limitat dels nous marcs normatius. Elles conclouen que la igualtat d’oportunitats entre gèneres troba moltes dificultats en el món sindical i pensen que va lligat a les dificultats d’avançar en un sistema capitalista que genera desigualtats d’una manera intrínseca, així i tot cal actuar en favor de la igualtat d’oportunitats, donat que els sindicats sorgeixen per millorar les condicions de treball i de vida de la classe treballadora i no s’entén que no lluitin a favor de la millora de les seves companyes de classe i considerar que sense el treball domèstic i de cura, que fan majoritàriament les dones sense sou ni reconeixement i quan hi ha sou les condicions de treball estan molts cops més a prop de l’esclavatge. Els sindicats haurien de recordar que perquè el mercat de treball existeixi i hi hagi treball en condicions decents i la distribució de la riquesa sigui possible cal que algú faci quotidianament el treball domèstic i de cures. Resoldre les dificultats que troben les companyes sindicalistes en el si del sindicat és una de les principals fites que té el sindicalisme.
La Llei d’igualtat i les modificacions sobre l’obligatorietat de realitzar plans d’igualtat a empreses de mida més petita, -en diversos anys- (8) i el registre d’aquests, així com el registre de sous no seran prou efectius si no hi ha una important pressió perquè s’implementin i perquè les condicions de treball global millorin. El paper que s’ha jugat des de les Secretaries de la Dona i les delegades per canviar la legislació, ha de continuar donant des del sindicat recursos per poder realitzar la seva feina en condicions.
En el X Congrés de CCOO de Catalunya, que es va realitzar l’any 2012, havent obtingut una paritat en els òrgans de direcció i veient la necessitat d’avançar més en la implantació de la Llei d’Igualtat (9) tan a les empreses com en el si del sindicat, d’avançar en la realitat de la democràcia tant en la participació, la interseccionalitat, la transversalitat i la presa de decisions, es va constituir el Comitè de Dones. Ha ajudat el Comitè de dones a assentar el paper de les dones en el si del sindicat? El maig del 2018, en un treball de grup en el Comitè de Dones es plantejava alguns objectius sobre el sindicat que les dones volien, lligats a la participació: Si volem dones delegades hem de transformar els missatges i formes de treball. En el tema de Model d’organització es demanava: formació de gènere a tothom de la casa, cal treballar per a més presència de dones al servei d’organització, cal un coneixement comú i per a tothom de termes com transversalitat per millorar en bones pràctiques organitzatives. Transversalitat no és coordinació i viceversa, fer l’acció positiva, creació de Xarxes de Referents.
La violència en el món del treball
Un dels aspectes més difícils i més subversius que s’ha abordat des de les Secretaries de les Dones , ha estat sensibilitzar i donar eines per lluitar contra la xacra de violència masclista i en concret per què fer per eliminar-la des del món del treball, doncs les aliances de gènere molts cops primaven sobre les aliances de classe. S’ha fet una feina ingent tan legislativa com en el disseny d’eines per prevenir, abordar, i protegir les dones en situació de violències masclistes. Però no sempre hi ha hagut una resposta satisfactòria. Moltes teòriques feministes com Silvia Federici defensen la idea que el treball assalariat no ha estat alliberador per a les dones perquè no s’han canviat ni els valors ni les estructures; creu que s’està produint un nou tipus de patriarcat.”Hi ha elements a considerar: estar en un entorn social diferent de la llar, facilita l’establiment de relacions socials amb altres dones, tenir un sou propi facilita més autonomia econòmica”. “Les relacions a la feina, poden ser un espai de discriminació i donar lloc a violències estructurals i situacions de violència directa masclista, però poden ser un espai d’ajuda i protecció davant de les mateixes, ja que les relacions de solidaritat poden ajudar a trencar l’aïllament en el qual es troba una dona assetjada i/o també ser testimonis de les situacions discriminatòries i violentes que es donen, i que així es reconegui la seva situació. I en el cas que la dona estigui exposada a violència externa ja sigui per part de la seva parella” (10) poden ajudar a protegir-la i acompanyar-la en el seu procés per sortir d’aquesta situació.
Dificultats comunes en les organitzacions mixtes
Aquestes fites no són exclusives del món sindical sinó que han de ser els objectius de les organitzacions mixtes, moltes d’aquestes problemàtiques també es donen en el si dels partits polítics. Així en l’article (11) es conclou que els partits polítics no s’han transformat en una direcció més igualitària després d’adoptar les quotes de gènere i segueixen sent espais de participació per a les dones. La distribució de càrrecs poden ser esmenats a través de les quotes, però aquesta solució no soluciona les complexitats de les relacions de poder de gènere. Els homes continuen exercint el poder sobre les dones a través d’una complexitat de relacions de poder. Les quotes garanteixen un èxit immediat a nivell formal, però per aconseguir subvertir les principals fonts informals de poder, l’estudi realitzat a partits polítics catalans suggereix que cal més temps que les dues o tres dècades, s’observen moltes resistències, no envers les dones específicament, però si al canvi. Aquestes configuracions de poder impedeixen fer efectiva la igualtat i identificar com on i sota quines condicions l’agència de les dones pot ser desenvolupada amb més eficàcia, incloent-hi com les accions poden variar entre diferents partits o entre grups de dones (la interseccionalitat amb l’edat i l’ètnia) i també reflexionen que caldria estudiar com els models de masculinitat no hegemònics també són exclosos.
En aquests moments podem afirmar que el gran esforç d’algunes organitzacions com els dels sindicats per feminitzar la seva base i l’estructura està bastant assolit, però el gran repte pendent és convertir-se en organitzacions feministes, ja que lluitar contra el patriarcat significa trencar d’arrel, transformant els fonaments tant del capitalisme com del patriarcat
Relació del moviment feminista i el moviment sindical
El moviment feminista dels anys 70 va estar participat per dones de diversos orígens, moltes dones treballadores i obreres van estar-hi presents i van portar la seva lluita a les seves organitzacions des del doble vessant, autonomia com a dones, assumpció de les seves reivindicacions pel conjunt dels moviments mixtes on participaven. Així va ser com aquest debat es va portar a tots els àmbits, el que més endavant varen nomenar com a transversalitat. El feminisme veu com una centralitat avançar en la millora del món del treball assalariat i millorar la consideració dels treballs feminitzats i desvaloritzats, i per aquestes fites desconfia del sindicalisme, algunes dones treballadores s’autoorganitzen al marge del sindicat, intentant fer d’una manera autònoma un treball que no els hi és gens fàcil, fan una gran tasca col·laborant a sensibilitzar a la societat sobre les condicions laborals i treballant en contra que les dones facin en una gran majoria el treball de la llar, però difícilment i aïlladament obtenen millores, sobretot en uns anys de clar retrocés de les condicions laborals. Les Secretaries de les dones de CCOO i moltes delegades participen en les diferents lluites feministes d’arreu del territori català, no tenint sempre una tasca fàcil la seva relació ha estat sempre plena d’amor i desamor, el desig de l’aportació de la força les dones sindicalistes en les lluites i la desconfiança pel fet d’estar presents en una organització mixta.
Conclusió
Els canvis produïts en el mercat laboral en un any com el 2020, en motiu de les restriccions laborals i de moviments arran de la pandèmia han reduït i precaritzat encara més l’ocupació per tant no han ajudat gaire en avançar en drets d’igualtat, han fet augmentar la pobresa i han promogut la doble presència de les dones ocupant-se majoritàriament del treball remunerat i de cures S’ha reconegut l’essencialitat dels treballs realitzats majoritàriament per dones, però ha augmentat en més proporció l’atur i la precarització del treball de les dones; donat que les seves condicions de treball estaven pitjor situades quan no, no reconegudes, com en el pas de les treballadores estrangeres en situació d’irregularitat o que han caigut en la irregularitat a causa d’haver perdut l’ocupació. El fet de teletreballar juntament amb la situació de confinament ha representat per moltes dones el haver d’assumir més carrega de treball domèstic i de cures, i moltes dificultats de les condicions de vida de moltes dones per l’isolament i sense l’amortiment dels serveis públics que varen deixar de funcionar, realitat encara més greu en cas de dones o criatures sotmeses a violències masclistes.
Amb tot, el sindicat ha realitzat una importat feina de posar eines al servei de la classe treballadora per poder pal·liar alguns dels efectes negatius. També s’ha hagut de fer front a una onada d’antifeminisme. Com ha afectat això internament al sindicat més enllà de millorar els serveis d’assessorament? S’apostarà clarament per un model que trenqui amb estructures patriarcals, més horitzontal, més democràtic i on el poder sigui més compartit?
En el proper Congrés podrem veure el compromís existent.
Referències:
-
“Un segle de treball femení a Catalunya 1900-2000” p.29-30 Generalitat de Catalunya Departament de Treball 2010
-
La industria textil en mans de les dones” LLinas Conxa. Exposició CCOO l’Hospitales Novembre 2018
-
“Les actuacions a favor de les dones al mercat de treball” en “Les dones i el treball a Catalunya, mites i certeses”. Torns T., Carrasques P.,Parella S., Recio C. Estudis ICD. 2007 p.85
-
“Las Militantes ante el espejo: clase y genero en las CCOO del area de Barcelona (1964-1978)” Nadia Baro. Materials d’Història de l’Arxiu CCOO. P.78-79
-
Sans, R. De la proporcionalitat a la paritat: 25 anys de la I Conferència d’Homes i Dones de CCOO de Catalunya. [Intervenció a la Conferència de dones i homes. Feminitzant el sindicat-3 de mars 2016
-
Garcia A., Sandalinas L., Moreno N. i al. “Les condicions de vida i de treball de de les dones “2019, S. De les dones de CCOO de Catalunya
-
Torns, T., Recio C., “Las mujeres y el sindicalismo: avances y retos delante de la transformacions laborales y sociales”. Gaceta Sindical CCOO. 2011
-
Llei 3/2007, de 22 de mars, per a la igualtat efectiva de dones i homes i RD 6/2019 d’1 de març de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte entre dones i homes en l’ocupació.
-
LLEI ORGÀNICA 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.
-
“La violencia machista en el entorno laboral” Catalán Piñol M. C. Revista Mys n.2017
-
Verge M.Tania i De la Fuente V. Maria “Sesgos de genero en la reglas del juego de los partidos políticos”traducció “Playing with diferents cards. Party politics, gender quotas and woment’s empowerment” International political science rewie (2014) 35.1 (67-79)
