Perfecto Alonso és des de 2010 president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC). És advocat i, com no podia ser d’altra manera treballa en una cooperativa: Set 7 C, on s’encarrega de l’assessoria legal. I es nota. Respon l’entrevista buscant sempre dir la paraula justa, el concepte encertat, la frase que encaixi amb la resta del relat. La seva dèria és fer que la gent entengui que el món cooperatiu és una altra forma de fer les coses, amb altres valors, però que ha de ser tant o més eficient que el de les empreses de capital. Només que té aspectes propis, com la democràcia a tots els nivells i la corresponsabilitat.
Fa aproximadament un any parlàvem i dèiem que el cooperativisme era gairebé l’únic àmbit on es creaven llocs de treball. Ara amb la incipient recuperació passa el mateix?
No som els únics que creem llocs de treball, perquè sembla que ja ha començat la recuperació. Però al mateix temps podem dir que el cooperativisme s’ha consolidat. No tinc dades ara a mà, però en l’últim trimestre si es compara amb el mateix període de l’any anterior, queda en evidència que s’ha produït un increment de llocs de treball per part del cooperativisme percentualment molt important. Això vol dir que estem creant llocs de treball en una proporció més alta dels que creen les empreses de capital.
En alguna banda he sentit que les cooperatives són una bona eina per lluitar contra la crisi, però que aquest comportament no el consoliden quan l’economia remunta…
La premissa de la qual partim no és correcta. És veritat que hi ha un corrent que diu que en la crisi les cooperatives són una eina per millorar la situació econòmica del país, perquè creen ocupació. Però això és una llegenda urbana, perquè és veritat que quan hi ha crisi es visualitzen més les cooperatives, ja que creen feina quan en l’economia convencional no hi ha aquesta preocupació per la creació de llocs de treball. El cert és que quan hi ha una situació de bonança econòmica les cooperatives segueixen creant ocupació en una proporció superior a la que creen les empreses de capital. En segon lloc, és veritat que les cooperatives hem creat més llocs de treball en èpoques de crisi. Però encara n’hauríem pogut crear més si la legislació no impedís que els treballadors poguessin mantenir la feina capitalitzant els deutes que tenen les empreses amb ells quan van malament.
A veure si ho entenc bé? La llei no deixa que les empreses que s’han de liquidar se les quedin els seus treballadors?
Hi ha una preocupació legislativa per part del govern (i aquí incloc el PP i el PSOE) per impedir, a través de la llei concursal per impedir que les cooperatives es puguin crear a partir de la compra per part dels treballadors afectats de les eines de treball de les empreses en crisi.
Això, dedueixo, faria que les cooperatives tinguessin molta més força i que se’n creessin més?
Aquesta circumstància és el que fa que en moments de crisi la constitució de cooperatives hagi estat la mateixa que hi havia en època de no crisi.
Aquesta seria una bona mesura legislativa si hi hagués voluntat de potenciar la continuïtat de les empreses en crisi que els seus treballadors volen mantenir.
És que la llei concursal el que fa expressament és impedir que els treballadors puguin continuar fent la seva activitat, a través de no permetre capitalitzar ni prioritzar els seus deutes socials respecte a qualsevol deute creditici ordinari.
Aquesta mesura qui se l’hauria de plantejar?
Aquesta és una reflexió de consciència que hauria de fer-se tot l’arc parlamentari respecte a quina era la finalitat de la llei concursal, si la de crear ocupació o la d’impedir que empreses en crisi es liquidin a través de donar-li un paper més protagonista a la iniciativa social, que poden exercir els treballadors continuant la seva activitat laboral. Cosa que s’ha demostrat que ha servit en altres períodes de crisi. En segon lloc, si és veritat que les cooperatives en èpoques de crisi donen solucions, la crisi econòmica només és una manera de manifestació de la crisi. Perquè al final la crisi només és donar respostes antigues a preguntes noves.
I això és el que passa ara?
Passa que des de la crisi del model cultural i organitzatiu també es fa necessari buscar solucions al tipus d’organització que s’ha de crear per a donar noves solucions a les noves situacions.
Creu que també en el fenomen que ens ocupa, la creació de noves cooperatives no hi ha un factor generacional?
Efectivament, avui ens trobem que la gent que busca solucions en el model cooperatiu, com una manera de continuar la seva activitat són persones que des de la seva cultura generacional busquen viure, pensar i actuar d’una manera coherent amb la seva manera d’ésser.
Vostè creu que el cooperativisme a Catalunya té un problema de grandària de les societats, com es diu en el conjunt de l’economia del país?
L’altre dia escoltava a l’actual alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que deia que el 98% de les empreses de la ciutat tenen menys de 10 treballadors. La mitjana de les cooperatives federades està per sobre de deu socis. Per tant, si fem una comparativa amb una norma general, estem per sobre. Ara bé, si ens volem comparar amb un desig, caldria veure quin és aquest desig, si és Inditex o si és el grup d’innovadors informàtics que es reuneixen al garatge per a fer un nou producte.
Així, doncs?
Jo crec que per la dimensió de les iniciatives que s’estan desenvolupant, el nivell de grandària del cooperativisme que tenim és sòlid i suficient. Per què? El cooperativisme s’està dotant de tota una sèrie d’eines per facilitar el desenvolupament dels projectes en aquest camp.
I quines serien aquestes eines específiques?
Per exemple, el creixement en xarxa. Hi ha cooperatives de petites dimensions que col·laboren en xarxa amb altres cooperatives també petites, que fan que la dimensió resultant sigui molt més gran i puguin desenvolupar des de fonaments molt més sòlids projectes cooperatius que des de la seva talla inicial no podrien abastar. Però a la vegada això permet que aquest tipus relacional desenvolupi models de sensibilitat i de cultura singulars que aporten elements diferenciadors als projectes col·lectius de xarxa que faciliten la seva projecció i innovació.
La normativa ho permet això?
Bé aquest és un dels objectius que des de la seva manera de veure les coses, el nou govern català en la nova llei de cooperatives, tendeix a afavorir el model de grans cooperatives.
Fa poc es va aprovar a Catalunya la nova llei de cooperatives. Se sap que en el moviment hi ha diverses opinions. Però en traç gruixut, que li sembla com ha quedat la norma?
Primer, el més important és dir que la sensibilitat de les maneres de pensar ha passat de com volíem que fos la llei a com és l’actual llei. Per tant, ara el que hem de valorar és el que hi ha. Suposo que d’acord amb les diferents sensibilitats hi ha grups que troben la llei correcta i hi ha grups que tenen algunes reserves. I hi ha sensibilitats que no estan d’acord amb l’actual llei. El fet objectiu és que tenim una llei. Sobre això hem de pronunciar-nos pel que fa a l’objectiu que fixa la llei. La fa el govern amb un interès, que és afavorir la constitució de cooperatives reduint el nombre de socis. Després es dota d’una sèrie d’eines de gestió que es creu que facilitarà el desenvolupament del projecte i aconseguirà un determinat model cooperatiu.
Quines són aquestes eines? Incorporar elements informàtics, com a mitjà de comunicació entre els socis i la cooperativa. Dotar de més facultats a l’òrgan, consell rector, per a facilitar la gestió de les cooperatives. Afavorir la delegació de facultats de l’òrgan del consell rector a òrgans de tipus facultatiu per poder gestionar situacions de conflicte, i establir models d’incorporació de finançament a les cooperatives, alhora que afavoreixen elements de distribució dels beneficis, els fons i les reserves cooperatives.
Així, en resum?
Noves cooperatives com un element d’incorporació d’ocupació, i eines per dotar de mecanismes que donen més facultats de gestió al consell rector i afavorir la incorporació de finançament a les cooperatives. Són els trets més importants.
I a més hi ha una cosa important. Aquesta és una llei que faculta que aquests elements abans esmentats puguin ser o no inclosos en els estatuts. Per tant, no són d’obligat compliment sinó que doten de mecanismes perquè les assemblees puguin, o no, adoptar els canvis.
Fa cosa d’un any m’anunciàveu la idea d’unir en una sola federació totes les branques del cooperativisme tret de l’agrari. Com està el projecte?
Efectivament hem fet un procés, participatiu, que ha estat valorat positivament per part de les diferents federacions. D’aquest fet i aquesta reflexió, que en aquest moment es continua, s’ha arribat a un model en què s’ha prioritzat no un model de fusió, entesa com a integració, sinó un model de gestió unitària i assumint certes renúncies de les federacions en favor de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, òrgan representatiu de les diferents branques del cooperativisme. Per tant s’ha afluixat la velocitat del procés per afavorir la cohesió.
Si ho hagués d’incloure en una carta als reis, quines coses demanaria per tal de fer més fort el moviment cooperatiu?
Primer demanaria el reconeixement legislatiu del cooperativisme per part de les diferents administracions que tenen competències. Molts cops una administració ens exclou d’un àmbit d’actuació davant del dubte de si som o no som empreses.
En segon lloc potenciaria la internacionalització de les cooperatives.
El tercer punt seria potenciar la innovació. Actuem molt a aquest nivell, però crec que hem de convertir la innovació en un eix dinàmic de funcionament.
Un altre punt seria demanar un reconeixement a una forma de fer diferent en l’àmbit social. Sobre això, hi ha gent que diu que les cooperatives tenen una gestió lenta, perquè pensen que tot ho decidim en assemblea. És cert que hi ha elements importants que es decideixen així, però també és veritat que tenim òrgans representatius i de gestió. Per tant, des del desconeixement ens acusen de qüestions que no formen part del nostre dia a dia i donen valor de veritat a una conclusió a la qual s’arriba des de la ignorància dels que no ens coneixen.
Catalunya té a tocar el País Valencià, un territori amb gran activitat cooperativista. Heu pensat que ara amb el canvi polític experimentat es podrien millorar les relacions entre les cooperatives dels dos àmbits?
Casualment fa un mes vam tenir una sessió de treball amb la federació de cooperatives de treball del País Valencià, per identificar elements de treball conjunts i també per veure com potenciar el moviment cooperatiu.
Tenim relacions amb la federació valenciana, com les tenim amb la federació d’Euskadi, o amb la federació andalusa. Participem en l’entitat Coceta, que és la confederació de cooperatives de treball associat d’àmbit estatal. Ens reunim com a consell rector, un cop al mes. I com a òrgan de decisió també ens reunim, perquè hi formem part, cada quinze dies a la permanent.
I deixi’m dir-li que per sobre de consideracions polítiques el cooperativisme sempre ha tingut bones relacions entre les entitats de cada territori.
Què en pensa de què l’Ajuntament de Barcelona hagi creat un càrrec destinat a fomentar l’economia social i cooperativa. I què li sembla la persona nomenada, Jordi Via?
D’entrada una gran alegria per la sensibilitat expressada per l’ajuntament de la capital de Catalunya crear un càrrec que reculli la sensibilitat, potenciar el model i afavorir la creació de la cultura social com un eix de futur. Ens hem de felicitar tots de què el cooperativisme i la cultura de l’economia social hagi sortit del seu àmbit d’actuació i tingui un reconeixement en un ajuntament com el de Barcelona que incorpora de manera transversal en tot el seu funcionament la sensibilitat cap a la nostra cultura.
En relació amb la persona, tot i que nosaltres no ens distingim per afavorir persones, en aquest cas hem de reconèixer en la figura del Jordi Via, una trajectòria amb una dedicació de molts esforços per a desenvolupar el model actual de federació. Cal recordar que en el seu moment va ser president de la fusió de les dues agrupacions que van crear l’actual federació. També va potenciar totes les activitats paral·leles, per a fomentar la cultura cooperativa, amb articles, xerrades i altres activitats que ha fet la federació de cooperatives. Per tant, en síntesi, un gran encert.
1 comentari
Pingback: «Si la llei no ho impedís, en la c...