Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!

Si fa uns dies els principals sindicats amb presència a Correos denunciaven una forta retallada inclosa en els pressupostos de l’Estat, ara UGT hi afegeix una segona destralada que afecta aquest servei públic. El sindicat assegura que l’Estat ha sumat 50 milions més als 60 milions que ja havia admès que retallaria a l’assignació del servei públic i universal de correus. Per tant, la tisorada és de 110 milions d’euros una retallada de dos terços de la quantitat assignada anualment.
Els dràstics canvis s’han situat als pressupostos generals de l’Estat mitjançant esmenes introduïdes pel PP. Davant d’aquesta situació UGT, i la resta de sindicats més representatius, CCOO i CSIF, han demanat una reunió urgent amb el ministeri de Foment «per exigir-li que prengui consciència de la gravetat que de la seva decisió», afirma UGT. En aquest sentit es demanarà a l’executiu que doni una solució immediata mitjançant els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2018 i l’aprovació del Pla de Prestació del Servei Postal Universal.
Els sindicats consideren urgent trobar una solució a la retallada de dos terços del pressupost destinat al servei postal universal. Si s’apliqués la reducció de fons, segons han manifestat els sindicats més representatius, moltes petites localitats quedarien sense servei de repartiment ni de recollida de correspondència. Això faria que molts ciutadans de pobles i viles situats en comarques amb poca població s’haguessin de desplaçar fins a les oficines més properes per gaudir d’aquest dret i situaria aquestes persones com a ciutadans de segona.
La setmana passada els tres sindicats més representatius van fer una roda de premsa per denunciar la primera retallada i no van descartar convocar mobilitzacions per reclamar el manteniment, ara que la crisi sembla que afluixa, del servei postal per tothom.
A Catalunya treballen a Correos unes 10.000 persones de les quals, si s’apliqués la primera retallada, de 60 milions, podrien eliminar-se fins a 2000 llocs de treball, segons es va declarar en la roda de premsa esmentada.