El 20 de novembre de 1964 és la data que es dóna com a fundacional de Comissions Obreres a Catalunya. El lloc va ser la parròquia de Sant Medir, a Barcelona. Allà, 300 sindicalistes de diverses branques de producció es van constituir en comissió obrera central. Abans, pels volts de 1958, s’havien començat a organitzar les comissions obreres en algunes fàbriques.
A Sant Medir, els sindicalistes van aprovar la primera plataforma reivindicativa que havien discutit abans a la base.
La reivindicació va ser: un salari mínim de 200 pessetes diàries (1,2 euros actuals), escala salarial mòbil, dret de vaga i llibertat sindical, segons explicava a Diari del Treball, un dels fundadors, Josep Maria Folch.
Abans, el 2 d’octubre, alguns milers de treballadors van intentar entrar en l’edifici del sindicat vertical, a Via Laietana, per fer una assemblea, però es va avortar l’acció.
El 20 de novembre a la Parròquia de Sant Medir sí que es va poder fer l’assemblea i es va constituir una comissió obrera central formada per: Josep Coscubiela, Joan Folch, Pere Rica, Luis Moscoso, Joan Navarro, Àngel Gràcia, Àngel Doménech, l’Alcázar i el mateix Josep Maria Folch.
Suport de capellans progressistes
L’assemblea de Sant Medir es va poder fer gràcies a la col·laboració dels capellans que eren els responsables d’aquell espai: Josep Maria Vidal, ja mort, i Josep Bigordà. D’aquest es recorda que va autoritzar l’any 2001 la tancada d’immigrants en demanda de papers a l’Església del Pi.
Amb el primer manifest, on es recollien les reivindicacions, es van recollir firmes de treballadors, i en poc temps se’n van aplegar més de 10.000, en un moment on era habitual se acomiadat si hi havia sospites d’estar vinculat amb una organització sindical i quan les detencions anaven, sovint, seguides de maltractes.
El manifest es va convertir en un document del qual a l’aparell clandestí del PSUC es van imprimir unes 70.000 còpies que van circular per les fàbriques de Barcelona i el seu cinturó industrial. Pocs dies després la policia, encapçalada per un dels germans Creix, va detenir la comissió obrera central. Folch es va haver d’amagar i més tard va marxar a França, d’on no tornaria fins a 1970.
Segona assemblea a Sant Medir
Una anys més tard, l’església de Sant Medir va acollir també un conclave històric per a CCOO. El juliol de 1976 es va celebrar en aquell indret l’assemblea de la coordinadora estatal de CCOO, d’on va sorgir la decisió de crear la confederació com un sindicat. D’aquella reunió surt una de les fotos més emblemàtiques de CCOO, amb Marcelino Camacho, i Cipriano Garcia , entre altres, arremangats durant el debat, segons explica Javier Tebar, responsable de l’arxiu de CCOO de Catalunya.
Precisament la fundació Cipriano García és la que organitza la celebració del «dia de la Fundació», que commemora el 55è aniversari de l’assemblea de Sant Medir, al local del sindicat, a Via Laietana, 16, de Barcelona. Hi participaran, Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya i Unai Sordo, secretari general de la confederació de CCOO d’Espanya.
1 comentari
el meu barri casat i comunnio al le iglesia de sant medir