Durant el 2021, en el segon any de crisi sanitària generada per la covid19, des de les 33 oficines del CITE, distribuïdes arreu de Catalunya, es van atendre 12.569 persones, que van realitzar 20.917 visites i plantejar 34.245 consultes. Això representa un increment del 10,10 % del nombre de persones ateses respecte el 2020, però també del 6,8 % de visites i del 2,86 % de consultes.
Carles Beltran Carles Bertran, director del CITE, explica que les dades que es presenten en la Memòria del Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de l’any 2021 analitzen la situació de les persones immigrants a Catalunya que han atès des d’aquest servei. Un servei que es troba en 17 comarques diferents, molt concentrades per la població a la província de Barcelona. “Aquestes dades no són extrapolables a la realitat de la immigració de Catalunya, però per les característiques del servei tenim un tipus de gent amb problemàtica vinculada als seus procediments d’estrangeria”, explica Beltran. Amb tot, el CITE, amb 36 anys d’història, dona la visió i funciona com un observatori de l’evolució de la immigració.
Les últimes dades són curioses d’analitzar, explica Beltran, per trobar-nos de cop immersos en una crisi sanitària. “Tot això ha repercutit directament en el funcionament de les nostres oficines que sempre feien feina presencial i s’han vist obligades a fer atenció telemàtica amb totes les dificutats que pot generar això”, diu. Amb tot, per l’increment de la gestió dels assessors, com ja s’ha dit, aquest any s’han fet 20.917 visites a les oficines, amb un total de 12.569 persones ateses que han fet 34.245 consultes. “La diferència entre visites i consultes es deu al fet que una persona pot venir més d’una vegada i pot consultar també per més d’un tema”.
Per nacionalitats, durant l’any 2021 es van atendre persones de 121 nacionalitats diferents. El primer país és el Marroc, amb un 13,6 % del total, seguit de Colòmbia (13,4 %), Hondures (8,7 %), Perú (8,1 %) i Veneçuela (5,8 %), mantenint-se la mateixa correlació de països que l’any passat. Tanmateix, prop del 60 % de les persones ateses són llatinoamericanes. Això ha fet que el percentatge de dones ateses sigui del 58 % del total de persones ateses com a conseqüència del major pes de les dones entre les persones provinents de països llatinoamericans (el 79 % en el cas d’Hondures, un 68 % en el cas de Veneçuela, el 67 % si parlem de Perú i el 64 % en el cas de Colòmbia, per exemple).
La memòria també segueix mostrant, com en els anys anteriors, un increment continuat de les persones sense autorització administrativa per residir i treballar a l’Estat espanyol respecte l’any anterior, que passa del 66,3 % al 2020 al 69,2 %. Això posa de manifest l’existència d’una important bossa de persones que no han pogut regularitzar la seva situació (segons estimacions de la Generalitat de Catalunya pot superar les 150.000 persones) per les dificultats que genera un mercat de treball de baixa qualitat, atès que es requereix un contracte d’un any a jornada completa.
Aquesta situació s’ha vist agreujada per l’aturada generalitzada de l’economia i per la crisi econòmica i social conseqüència de la pandèmia, i pot comportar un increment important de persones que puguin caure en la irregularitat sobrevinguda.
En aquest sentit, el 37 % de les consultes ateses tenen a veure amb temes relacionats amb les vies per regularitzar la seva situació administrativa: 24,4 % arrelament social, 9,6 % altres formes de regularització i 3 % arrelament laboral. Aquest darrer procediment veu augmentar de manera important el seu pes respecte el 2020 per les modificacions introduïdes per la Instrucció 1/2021, de 8 de juny, de la Secretaria d’Estat de Migracions en relació amb l’arrelament laboral.
D’altra banda, es redueix un 2,4 % el nombre de persones que treballa respecte l’any anterior, un 43,6 %, i s’incrementen lleument les que ho fan de manera irregular, el 69,8 %, seguint la tendència d’anys anteriors. El principal sector d’ocupació és el treball de llar, que ocupa el 36,8 % de les persones que treballen, el 93,5 % dones. També és el primer sector pel que fa treball irregular, amb el 43,4 % del total de les persones que treballen de manera irregular. El segon sector és altres serveis, amb un 19,80 %, seguit de la indústria, amb un 9 % i l’hostaleria, amb un 8,7 %.
Es manté, doncs, la tipologia d’anys anteriors de la persona atesa al CITE: una dona llatinoamericana, sense autorització administrativa, que treballa de manera irregular al sector del treball de la llar. Carles Beltran ha volgut destacar això durant la roda de premsa per remarcar el que significa de situació precària, ja que se suma la precarietat i invisibilitat del sector a la que ja comporta per si mateixa la situació d’irregularitat administrativa i que s’ha vist molt agreujada per la situació generada per la crisi sanitària. És per això que des de lCITE reiteren la demanda al Govern de l’Estat per promoure la ratificació immediata del conveni 189 OIT de treball digne per a treballadors i treballadores domèstics per equiparar les condicions laborals dels treballadors i treballadores d’aquest sector a la resta de treballadors i treballadores del Règim General de la Seguretat Social.
La memòria també ha posat de manifest el reforçament del CITE com a entitat de referència per a les persones estrangeres, especialment aquelles que es troben sense autorització administrativa i, per tant, en una situació més precària i vulnerable. En aquest sentit, també reiteren la denuncia de la mercantilització de l’assessorament i la tramitació d’expedients en matèria d’estrangeria promoguda per l’administració central en la darrera reforma del Reglament d’Estrangeria. Aquests canvis no tenen en compte la bretxa digital que afecta moltes persones estrangeres i dificulten la feina de les entitats socials sense afany de lucre que atenen les persones en una situació més precària.
D’altra banda, la crisi sanitària també ha posat de manifest la manca de professionals sanitaris per fer front a l’increment de feina generat per la covid19 i des de diferents àmbits empresarials s’ha plantejat la necessitat d’obrir la contractació en origen, obviant que hi ha moltes persones amb la preparació acadèmica adequada, que tenen moltes dificultats per homologar les seves titulacions, o que no tenen autorització de residència i treball per no poder complir els requisits exigits per accedir a la regularitat administrativa.
Per acabar, Beltran ha volgut ressaltar que des del CITE reclamaran al Govern de l’Estat espanyol que “promogui de manera urgent les mesures extraordinàries necessàries que permetin agilitar l’homologació de les titulacions acadèmiques i la regularització dels treballadors i treballadores sense autorització administrativa, molts dels quals estan ocupant places en sectors essencials. Regularitzar-los no només permet donar resposta a necessitats estructurals de la nostra societat, com ho és la gestió de les cures”.
