El Matheus va ser acomiadat fa prop d’un mes de la feina on treballava i no sabia ben bé com havia de tancar aquest període, quins papers havia de donar-li l’empresa o on s’havia de dirigir després per notificar el seu estat de desocupació. Buscant informació per internet, va veure que des de Barcelona Activa, com a servei de l’Ajuntament de Barcelona, disposaven d’uns serveis d’assessoria laboral anomenats Punts de Defensa de Drets Laborals. Els hi va escriure i una advocada el va trucar després per revisar tot el que fes falta: la multa que l’empresa li havia pagat per l’acomiadament, l’antiguitat, la quitança… «Jo mai havia fet res de tot això perquè no m’hi havia trobat i em va anar molt bé l’ajuda», explica. Així, també explica que van exposar-li totes les possibilitats que tenia al davant en el cas que volgués demandar l’empresa. «Estava tot bé, però com l’acomiadament era improcedent, calia declarar-ho en alguna esfera pública perquè així no em cobressin l’any vinent l’IRPF sobre aquests diners», relata. Així, des del Punt de Defensa de Drets Laborals, de manera telemàtica, van explicar-li quins papers calia que signés l’empresa perquè tot fos correcte i què havia de fer ell després respecte com tramitar l’atur, on calia anar, què era el SOC…
La Haydee, que treballa d’auxiliar a centres sociosanitaris, estava buscant feina, però alhora necessitava que algú l’orientés sobre com finalitzar els contractes de treball. «Jo sóc treballadora familiar especialitzada en la cura de persones grans… Ja saps que en aquest tipus de feines et truquen per suplències, vacances, temporades… i així he estat tres anys empalmant contractes», explica. Així, en una d’aquestes moltes finalitzacions de contracte no li van pagar ni la quitança ni les hores extres que li devien. Va parlar amb la seva assistenta social a Nou Barris i la va derivar al servei de Barcelona Activa. Una advocada la va atendre, la va orientar i li van explicar tot el que necessitava saber sobre com han de ser i acabar els contractes. «Em van dir que anés a l’empresa, que demanés les nòmines i només anar a l’empresa amb la informació correcta, ja em van pagar», diu. Així, com només demanar-ho l’empresa va respondre, no va ser necessari demanar un advocat d’ofici com també li van explicar que en tenia dret des del Punt de Defensa de Drets Laborals. La Haydee també ressalta que la seva advocada la va trucar per fer-li seguiment i li va explicar com podia demanar l’atur mentre està buscant feina.
El Juan feia 14 mesos que treballava vigilant pisos per un home que els comprava en mal estat, els arreglava i els venia a preu d’or a través d’una immobiliària. La feina del Juan consistia en estar en aquests pisos «perquè no hi entrés ningú a viure» i ensenyar-los als possibles llogaters. Treballava els 7 dies de la setmana i les 24 hores del dia per 800 euros mensuals. Només sortia dels pisos per anar a comprar menjar. Com explica, «de cop d’un dia per l’altre em va dir ‘vés-te’n a casa’, ja que el negoci no li estava donant rendibilitat». Però després de parlar amb els veïns sap que ja hi ha una altra persona cuidant el pis. Cobrava tot en negre perquè, com diu, «encara no tinc passaport, ja que només fa 5 anys que visc aquí». L’acomiadament va arribar quan el Juan li va demanar un contracte de treball. «Ell em va dir que amb un contracte de treball, en aconseguir els papers, el deixaria tirat i que, a part, sortim massa cars amb la seguretat social i tot», lamenta. El Juan va conèixer els punts laborals gràcies a la cerca per internet d’una amiga, que li va demanar la cita. «Em van assessorar mol bé, he seguit els passos que em van recomanar, vaig fer captura de pantalla de totes les converses, ja que no tenia comprovants dels pagaments, i ara ja he pogut arribar a la justícia gratuïta i tinc assignat un advocat d’ofici», relata.
Aquests tres casos són un exemple dels que reben des de fa anys els Punts de Defensa de Drets Laborals, impulsats per Barcelona Activa en col·laboració amb sindicats i entitats del territori, com a servei de l’Ajuntament de Barcelona dissenyat. La novetat? Que s’han incrementat els assessoraments presencials a tots els districtes, oferint-ne d’individuals i amb periodicitat setmanal o quinzenal, segons cada cas, a més de continuar oferint el servei via telemàtica, tal com es va establir durant la pandèmia. A més, també s’han especialitzat en àmbits concrets, segons les peticions que s’han anat rebent i per atendre amb una màxima personalització.
Per una banda, hi ha una atenció més específica en temes d’igualtat i no discriminació, d’assetjament sexual a la feina i assetjament per raó de sexe. Per una altra, també s’especialitzen en l’àmbit de les cures, un sector que des dels punts consideren que requereix millorar les condicions dignes de treball.
Amb tot, durant els tres primers trimestres d’aquest any 2021 s’ha prestat servei a 1.800 persones un 62% de les quals han estat dones, un 66% del total treballa per compte aliè, un 66% amb contracte indefinit, un 62% té un salari inferior als 18.000 euros, i un 63% ho fa a jornada completa. A més, s’han fet participacions grupals, fins a 278 sessions, per assistir els diferents dubtes o qüestions.
Les consultes ateses fan referència a escenaris futurs d’extinció de contracte si l’empresa no surt endavant, canvis en les condicions de treball, respecte a torns de treball i sous a conseqüència de la situació econòmica de l’empresa, i sobre liquidacions de contractes o manca de puntualitat en els pagaments, i sobre prestacions i subsidis d’atur. La major part, un 33% tenen a veure amb drets laborals en genèric relacionades amb el salari, contractes, vacances, descansos o convenis; un 28%, consultes sobre condicions de treball com reclamacions de quantitats, riscos laborals, o drets fonamentals del treball, un 17%, sobre temes de Seguretat Social com serien incapacitats, atur, o jubilacions no contributives, un 12%, acomiadaments i extincions de contracte, i un 10% sobre els ERTO.
Apropar-se a qui no s’apropa, normalment els sectors més precaritzats
D’on ve, però el naixement d’aquests espais i el seu motiu de ser? Com explica Raquel Gil, Comissionada de Promoció de l’Ocupació i Polítiques contra la precarietat de l’Ajuntament de Barcelona, en el moment que s’aposta per començar això en districtes molt concrets, com van ser Nou Barris, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc, es pensava que hi havia un grup de gent al qual és difícil arribar. «Hi ha gent que ja té recursos, gent que està sindicada, gent que ja sap on anar, però hi ha un gruix de gent, que normalment és la que acostuma a patir més precarietat, que també és la que li costa més trobar espais on anar a informar-se, conèixer els drets que té o en definitiva tenir informació real sense una voluntat darrera», relata Gil.
Així, es van crear els Punts a tres districtes concrets entenent que eren els que més demanda tindrien de l’existència d’aquests espais i es va parlar amb els sindicats per veure com es podia cobrir conjuntament arribar a un públic que no s’acostuma a apropar. Ja aleshores, i com després s’ha demostrat útil a través de les dades, es va focalitzar tot amb campanyes dirigides a col·lectius de treballadores de la llar i al sector de les cures, ja que tot i tenir una regulació molt específica, sí que existeix una regulació que molta gent desconeix i existeixen unes obligacions també per qui contracta. Gil afegeix que per exemple en el cas de Ciutat Vella també es va fer campanya per arribar a algunes economies de proximitat: «hi ha molta persona immigrada treballant i calia que sabessin que vinguis d’on vinguis i encara que no tinguis papers hi ha unes obligacions que la part contractant ha de complir i que hi ha espais on pots anar a assessorar-te per saber què has de fer».
Aquest inici va funcionar bé, s’apropava a un públic que no era el de sempre i permetia arribar a col·lectius molt concrets. Amb el pas del temps, es va veure que s’havia estabilitzat prou el tipus i el volum de demandes, però també es va notar que hi havia dificultats per arribar a la resta de barris. «Hi ha barris on els números de població en irregularitat administrativa, a l’atur, amb unes condicions més complexes o que reben més prestacions, però malauradament la precarietat no és monopoli d’un districte, passa a molts llocs», ressalta Gil. A banda, també es van trobar que a vegades la gent que no treballa i viu al mateix barri, per temes d’horaris, preferia assessorar-se al barri on treballa. Calia doncs ampliar el servei i la manera de prestar-lo.
Aquesta percepció combinada amb l’arribada de la panmdèmia va obligar el servei a adaptar-se. Una de les primeres mesures que van prendre per fer que els serveis arribessin a la ciutadania durant el confinament va ser fer que aquests fossin virtuals. L’àmbit de l’ocupació es va veure trastocat i per tant, per l’Ajuntament, reforçar els punts de defensa va ser una de les primeres mesures. En fer-ho virtual, va desaparèixer l’impediment de l’espai físic i fer que la gent es desplacés. Això va permetre tenir un punt virtual a nivell de ciutat.
Durant aquells mesos, les organitzacions sindicals laborals també rebien moltes consultes. Els dubtes eren sobre les condicions i els drets sent personal essencial o no sent-ho o bé com anaven les prestacions a l’hora de posar en marxa els ERTO. Aquest període i aquests dubtes els van permetre provar aquesta forma de treballar i d’arribar a tota la ciutat.
Van crear una centraleta perquè la gent truqués a un únic telèfon i des d’allà es derivés a la persona que feia l’atenció. Si es tractava més de negociació col·lectiva, Gil explica que aleshores ho compartien amb els sindicats perquè fossin més ells els qui poguessin fer també l’assessorament no com a qüestió individual, sinó com a defensa de drets col·lectius.
Després d’aquest període, Barcelona Activa es va trobar que just coincidia en el temps la renovació dels contractes dels serveis d’aquests punts de defensa, ja que són portats per entitats externes a partir de concursos públics. Amb això al davant, van veure que calia mantenir l’increment econòmic que ja s’anava donant i posar més recursos així als llocs on s’havia vist que més calia durant aquest període de prova telemàtic massiu. Tot i així, Gil destaca que es valorava positivament ampliar a tota la ciutat d’aquesta manera, però que era necessari recuperar els punts físics, ja que existeix una bretxa digital precisament entre aquests col·lectius que es dirigeixen als punts de defensa. Així, i després d’aquesta retrospectiva, des de Barcelona Activa celebren que ara els punts de defensa s’oferiran ja a tots els districtes de la ciutat.
Així, a banda dels tres districtes on ja s’ofereix, Ciutat Vella, Nou Barris i Sants Montjuïc, ara s’oferirà a tots els districtes de la ciutat. A l’Eixample i Gràcia, s’atendrà des de la seu dels respectius districtes; a Les Corts, a les Cristalleries Planell; a Sarrià-Sant Gervasi, al centre cívic Vil·la Urània; a Horta-Guinardó, a l’equipament de Ca n’Andelet; a Sant Andreu, al centre cívic Trinitat Vella; a Sant Martí, a Piramidon.
A part de les 1.800 atencions d’aquesta primera part del 2021, l’any 2020, gairebé 3.000 persones van passar per aquest servei, amb un increment de la demanda a conseqüència dels efectes de la crisi de la covid-19. Com destaquen, l’aturada d’activitat arran el confinament total va suposar el pitjor impacte per a la ciutadania: en dades, l’any 2020, la província de Barcelona tenia 137.000 persones en situació d’ERTO; però en el que portem d’any 2021, hi ha registrades al voltant de 40.000 persones, el que suposa una reducció de quasi el 70%.
Especialització en temes d’assetjament i discriminació
Els Punts de Defensa de Drets Laborals estan especialitzats en temes d’assetjament i discriminació, a banda d’estar-ho també en certs sectors professionals. El fet de tenir aquesta especialització ha fet veure els treballadors que els casos d’assetjament no cessen i que són continus.
Gil explica que «podrien haver pujat les consultes de prestacions, per acomiadament, consultes sobre seguretat social», però assegura que sempre s’han mantingut les consultes que tenen a veure amb «temes d’igualtat a l’empresa, d’assetjament, de situacions en les quals hi ha una desigualtat molt evident per qüestió de gènere o alguna sospita que hi havia alguna cosa estranya».
També com explica la comissionada, s’han adonat que en general sempre que s’aposta per serveis virtuals, augmenta el número de dones. «Aquesta atenció ha incrementat en el moment que hem fet la virtualització dels punts de defensa, però ens ha passat igual amb la formació i amb temes d’orientació», apunta, i segueix dient que aquest element té a veure amb «la conciliació per no haver-te de desplaçar i tenir un servei a la teva disposició en horaris que et permeten combinar amb altres coses». Tenen clar que amb la formació ha estat així, però en el cas dels punts de defensa creuen que també hi ha una part que moltes dones no es desplaçarien per dubtes sobre desigualtats, però sí que s’animen si la consulta pot ser més ràpida de manera telefònica. Això passa perquè com creu Gil, «l’imaginari col·lectiu marca que no es denuncia per temes d’assetjament o igualtat a la feina». Que comenci a visualitzar-se això i que hi hagi dones fent consultes és com a mínim important i destacable. Entre els exemples que posa Gil trobem per exemple que davant la comunicació d’una maternitat futura canvia la possibilitat d’una promoció a la feina o canvia també el tractament que et fan. «Les dones no trobaran algú dient no promociones perquè seràs mare, però sí que es trobaran certes pràctiques que posen molt en evidència això», destaca. Així, valoren molt positivament el fet telemàtic per ser més accessible i perquè afavoreix fer preguntes que no es farien en un altre entorn.
