El primer sindicat de Catalunya ha assegut a la seva sala d’actes a una representació dels principals partits que aspiren a governar el país en un debat per analitzar les propostes de cadascú. En síntesi es podria dir que en aquest acte, les forces d’esquerra han posat èmfasi en les seves alternatives mentre que la dreta i el centredreta ha apostat per debatre a partir plantejaments genèrics, vinculats amb la política nacional o amb els darrers esdeveniments del procés català.
A l’acte hi han participat Francesc de Dalmases (Junts per Catalunya); Josep Ginesta (Esquerra Republicana de Catalunya); Joan Garcia (Ciutadans); Eva Granados (Partit dels Socialistes de Catalunya); Marta Ribas (Catalunya en Comú); Alberto Villagrasa (Partit Popular) i Eulàlia Reguant (Candidatura d’Unitat Popular). Fins a darrera hora els representants del PSC i de Catalunya en Comú havien de ser els caps de llista: Miquel Iceta i Xavier Domènech, han disculpat la seva absència a darrera hora.
Anomalia democràtica
La presentació de l’acte l’ha fet el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, que ha renyat, amb amabilitat, els partits presents, pels seus enfrontaments. Ha reconegut que les eleccions es produeixen en una situació d’anomalia democràtica i ha reclamat la llibertat dels polítics i líders socials represaliats, amb qui CCOO «s’ha mobilitzat en diverses ocasions», ha dit. En aquest sentit ha recordat que CCOO va fer el 5 d’octubre dues propostes per desbloquejar la situació política a Catalunya: una taula per avançar en l’autogovern i una segona instància per debatre com formules per realitzar una consulta democràtica sobre el futur de Catalunya.
Josep Ginesta, en nom d’ERC, ha recordat que continua com a secretari general del Departament de Treball. «Quan vaig arribar de la mà de la consellera Bassa hi havia un 17,7% d’atur, i ara hi ha un 12,5%», ha dit. Però això no ha fet que es mostrés satisfet perquè de manera paral·lela ha reconegut que s’ha produït una pèrdua de qualitat en el treball. Ha lamentat que malgrat que el Parlament de Catalunya ha declarat el país lliure de reforma laboral, les resolucions no tirin endavant per falta de competències. El marc regulador fa que «s’atenuïn els salaris. Que més del 50% dels aturats tinguin més de 50 anys i que aquest col·lectiu protagonitzi l’atur de llarga durada». Ha reclamat, per tant, millors polítiques per formar els treballadors per a la indústria 4.0, però ha reconegut que això no es pot fer perquè Catalunya no pot decidir en aquest camp. Ha posat com a exemple de la voluntat la feina feta des de la Inspecció de treball, en casos com els de Telefónica amb la subcontractació, el mal ús empreses treball temporal, o les càrnies.
Abans havia intervingut Francesc de Dalmases, de Junts per Catalunya, que ha afirmat: «no podem normalitzar unes eleccions que reconeixem com a il·legals i il·legítimes, amb empresonats com Jordi Sánchez, Joaquim Forn, Jordi Cuixart o Oriol Junqueras». En aquest sentit ha fixat com a prioritat «derrotar el tripartit del 155». També ha recordat l’incident del judici a un acusat pel Tribunal de la Haia, que es va suïcidar: «cal llegir l’acusació, per delictes contra la humanitat, i tot plegat a aquesta persona li demanaven 20 anys, molt menys que el que es reclama contra els nostres governants i líders socials», ha dit.
Joan Garcia, de Ciutadans, s’ha referit al fet que la reducció de l’atur per la sortida de la crisi no ha estat adequada. «Tenim el mateix model productiu que teníem abans», ha dit, ha reclamat , reformes per facilitar l’economia del coneixement, ha parlat de canvis per posar fi a la precarietat laboral, sense especificar-los. Ha criticat el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) perquè no fa el treball adequat.
Eva Granados, del PSC, ha reconegut que el mercat laboral pateix disfuncions fruit de la reforma laboral de 2012, que els marges dels salaris respecte del PIB baixen i que la competitivitat es basa només en la reducció dels costos laborals. Això fa que l’ocupació, ha dit «es basi en la temporalitat i la parcialitat». Sense entrar molt en detalls ha recordat sis mesures d’un pla de xoc anunciat per Miquel Iceta, valorat en 3.000 milions. Altres mesures anunciades són la creació d’una agenda pel treball, una taula de diàleg tripartit, que hauria de buscar un acord social amb empreses i sindicats, un pla d’ocupació i un nou pla d’inspecció laboral. També una llei de barris 2.0 i una reforma radical de la llei de la dependència. A més, ha reclamat una política per a la petita infància de 0 a 3 anys, dotant de més recursos els ajuntaments.
Desaparició de l’autogovern
Marta Ribas, de Catalunya en Comú, ha iniciat la seva intervenció reconeixent que la convocatòria electoral es fa en situació d’anormalitat democràtica. Això ho ha vinculat amb la «desaparició de l’autogovern per irresponsabilitat dels uns i els altres», però també ha recordat l’existència de causada per les polítiques neoliberals. Per tant, ha reclamat «garantir els drets civils, revertir les retallades en drets socials , perquè la pàtria és l’escola pública».
Entre les propostes de Catalunya en Comú, Ribas ha defensat una sanitat publica integral per tothom, cosa que en aquest camp suposaria ja, substituir les baixes causades per jubilacions. Ha reivindicat un sistema fiscal just, solidari i progressiu per a Catalunya. Universalitzar accés als serveis socials. Consolidar l’escola publica catalana, tot revertint les retallades. Per aconseguir una ocupació estable, Ribas ha apostat pel pacte per la indústria i ha reivindicat amb força la creació d’una banca pública.
Alberto Villagrasa, del PP, ha fet una fèrria defensa de la legalitat per contraposar-ho amb els que remarcaven la situació excepcional de les eleccions. Dit això ha afirmat que sense empreses no es pot parlar de polítiques d’ocupació. En aquest sentit ha recordat que les dades de l’atur han millorat, «però un dels llocs on més ha augmentat l’atur és a Catalunya». A partir d’aquí ha recordat les 3000 empreses que han canviat de domicili a Catalunya i ha reclamat accions perquè tornin i no en marxin més. Villagrasa ha fet vots perquè a partir del 22 de desembre es parli de problemes reals, i ha parlat dels 1.200 llits tancats a la sanitat, dels barracots en educació, sense fer propostes concretes. On més s’ha estès ha estat a reclamar un parc d’habitatges socials adequant-lo a la realitat de cada municipi.
Model dels últims 30 anys
Eulàlia Reguant, de la CUP, ha vinculat la situació laboral que hi ha a Catalunya i a Espanya al «model econòmic els darrers 30 anys». Un model que ha caracteritzat per la destrucció del territori i la bombolla immobiliària. Tot plegat ha dut, a una alta precarització de les condicions laborals. Augment de la població inactiva, l’augment de la contractació temporal i parcial, «i això s’empitjora pel biaix de gènere».
La regidora ha reclamat enfortir el teixit productiu arrelat al país, especialment amb cooperatives pimes i autònoms. També ha reclamat més sector públic, per crear més ocupació. En ensenyament ha reclamat escola pública catalana de 0 a 3 anys. Pel que fa a sanitat ha reivindicat l’Institut Català de la Salut com a model. També ha reivindicat més feina en l’àmbit sanitari, especialment en l’atenció primària., Pel que fa a l’ocupació planteja el treball digne, augmentar el Salari Mínim fins a 1.200 euros. La Cup reclama una banca pública que financi primes i cooperatives i doni múscul financer al sector públic. Reguant ha fet un esment especial als autònoms dels quals «en un 70% viuen en un sistema d’autoexplotació». Tot plegat ho ha emmarcat en rel marc de la construcció d’una república catalana.
