Partim d’un diagnòstic. Estem en crisi sistèmica. La crisi fa evidents i amplifica els desequilibris econòmics i els seus efectes socials i ecològics. No es tracta d’una crisi cíclica del mercat. La crisi es manifesta de forma simultània en els àmbits financer, energètic, ecològic, social, alimentari i dels valors. Una crisi, aquesta, que ens aboca a un alt risc de col·lapse del sistema.
El sentit de la construcció de comunitat i de l’acció política és protegir la vulnerabilitat. Es pot fer i es fa de manera autònoma, autoorganitzada, però és imprescindible que les institucions públiques es posin al servei de la reproducció de la vida en tots els àmbits i sentits.
Calen polítiques públiques que s’entenguin com una acció sociopolítica que integri les polítiques socials i les polítiques econòmiques tot construint polítiques socioeconòmiques. S’ha de deixar de considerar la producció i el consum com una qüestió només relativa a l’economia i les carències només com una qüestió social. Massa polítiques de desenvolupament local han fracassat perquè han basculat només en favor d’una sola dimensió.
Per impulsar aquestes polítiques socioeconòmiques cal un marc conceptual teòric i pràctic facilitador, que entengui el desenvolupament econòmic local com un procés que posa el focus més enllà dels aspectes materials i econòmics, i més enllà de l’activitat mercantil només generadora d’ocupació i d’ingressos. En aquest sentit, esdevenen referents fonamentals el desenvolupament local endogen, l’avenç del territori i la comunitat com a àmbit socialment responsable i la transició ecosocial. Una línia d’actuació clau és el suport a l’economia social i solidària i, en particular, a les finances ètiques, com ja fan administracions com l’Ajuntament de Barcelona.
L’objectiu del desenvolupament local endogen, passa per bastir el capital social del territori, connectar i relacionar els diferents actors locals. Es tracta de mobilitzar els recursos locals per satisfer les necessitats i aspiracions concretes de les persones del territori.
Parlar de territori i comunitat socialment responsable en la mesura en què el desenvolupament local endogen que es planteja és de caràcter socioeconòmic, vol dir que busca l’equilibri entre els aspectes econòmics, socials, ambientals i culturals locals, amb l’objectiu d’aconseguir una millor qualitat de vida per als seus habitants.
Quan parlem de transició ecosocial, ens referim al conjunt de canvis econòmics, polítics i culturals necessaris perquè totes les persones puguin satisfer les seves necessitats fonamentals dins dels límits biofísics del planeta. És imperatiu, doncs, assumir que l’economia ha de ser un subsistema supeditat als sistemes social i ambiental, i que avançar en la sostenibilitat que impulsa la transició ecosocial és avançar en la sostenibilitat de la vida.
Caldrà impulsar iniciatives de microdesenvolupament local, articulant propostes i accions a partir d’una estratègia desplegada des de baix, on serà fonamental el suport de les administracions públiques i la participació, implicació i empoderament de tots els agents socioeconòmics en la seva diversitat. Aquesta diversitat obliga a entendre la realitat tal qual és. Una realitat que s’expressa com a economia plural. Podem parlar, doncs, d’una política socioeconòmica d’impuls de l’economia plural transformadora.
La crisi fa imprescindible seguir experimentant noves formes d’entendre l’empresa i l’economia. En aquest sentit, l’economia social i solidària, com a part essencial de l’economia plural transformadora, hi pot aportar una visió dinàmica i transformadora, a més d’un vessant educatiu i sociopolític tal com ho van ser en els seus inicis el moviment associatiu, mutualista i cooperatiu. Un vessant tant influent culturalment com articulador de xarxes proactives de construcció alternativa i de resistències.
El desplegament d’aquestes polítiques fa evident la importància estratègica del suport públic al sistema de finances ètiques format per entitats parabancàries com Coop57, bancàries com Fiare Banca Ètica o del món assegurador com la cooperativa Arç.
El sistema de finances ètiques és un mitjà per transformar la societat en base a l’aplicació dels valors cooperatius de l’economia social i solidària, que està al servei de les necessitats de les persones, distribuint equitativament la riquesa generada, tenint una gestió democràtica i participativa i incorporant a la seva activitat criteris de sostenibilitat social i ambiental i quan afirmen que només l’aplicació pràctica d’aquests criteris garanteix que s’ajustin al seu paper d’instruments estructuralment transformadors.
Es a partir d’aquesta consideració i del seu desplegament que el sistema de finances ètiques pot esdevenir part essencial d’una transició ecosocial orientada al suport de projectes de base generadors de comunitats autodependents que fomentin activitats productives socialment útils i que modifiquin substancialment les lògiques de producció i consum hegemòniques.
De les paraules als fets. L’Ajuntament de Barcelona a partir del primer Pla d’impuls de l’economia social i solidària iniciat el 2016, que ha continuat i s’ha vist reforçat i millorat per l’elaboració de l’Estratègia d’economia social i solidària 2030 i de les línies de treball desplegades per Justícia Global ha incorporat accions de suport al sistema de finances ètiques: facilitació de recursos per a la seva difusió, constitució de fons de garantia a partir dels convenis signats amb Coop57 i Fiare Banca Ètica, proposta de creació d’un fons d’inversió i finançament mixt públic i de l’economia social i solidària, incorporació com a proveïdor financer i mesures per avançar cap a la compra pública ètica i responsable.
Accions de política pública municipal, en el seu conjunt, coherents amb l’impuls de polítiques amb voluntat estructuralment transformadora que estan significant considerar l’economia social i solidària i el sistema de finances ètiques en relació a les seves potencialitats facilitadores d’una transició ecosocial, molt més enllà de les funcions només pal·liatives a les que es volen reduir des d’òptiques neoliberals o socialliberals.
