L’any 2014 es va publicar el llibre De suburbi a ciutat: El Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet escrit per la periodista Odei Antxustegi-Etxearte, nascuda i criada a Santa Coloma. Per fer-ho, la família Valls havia recuperat documents de l’arquitecte Xavier Valls, un dels impulsors del Pla Popular mort l’any 1987 en l’atemptat d’Hipercor l’any 1987. Aleshores, els seus fills van analitzar el seu arxiu personal i juntament amb Etxearte van promoure la sortida del llibre. Xavier Valls fill, amb qui parlem, explica que Etxearte va recollir molta informació i va realitzar moltes entrevistes. Molta gent es va interessar per recuperar aquella història i va ser aleshores quan van pensar a fer un reportatge documental que finalment ha esdevingut pel·lícula.
Perifèria, que s’estrena avui als cinemes Verdi dins el marc de Docs Barcelona, com diu la seva sinapsi, “és un viatge a les traces del passat de Santa Coloma de Gramenet, un municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona. Els veïns van transformar el suburbi que els imposava l’especulació franquista en una ciutat digna”. I és que com expliquen, retornant a la memòria dels últims anys del franquisme, Perifèria parla amb diversos espais i personatges del present de la ciutat, per recordar, però també per analitzar com està avui l’urbanisme a la ciutat i a què respon. Els creadors de la pel·lícula afirmen en aquest sentit que “les perifèries se’ns revelen com a espais on assajar formes de vida genuïnes avui, demà i sempre”.
El Pla Popular de Santa Coloma el qual analitza es va dissenyar durant els últims anys del franquisme i es va fer realitat l’any 1978. Santa Coloma de Gramenet era aleshores un municipi perifèric que començava a veure’s desbordat per l’allau migratòria del moment. A banda, se li sumava poca infraestructura i pocs serveis bàsics. Les parròquies, els centres socials, les comissions de barri i les associacions de veïns van tramar un potent moviment reivindicatiu que va transformar el suburbi en ciutat.
Així, coordinat per l’arquitecte Xavier Valls, el pla va estar molt liderat per comissions de barri i associacions de veïns. Xavier Valls fill explica que aleshores hi havia molts líders veïnals que s’instal·laven a ciutats obreres per difondre idees i ajudar. Aquest procés els hi va agradar i van començar a agrupar gent que després va continuar participant de les assemblees i associacions. Tota aquesta gent que avui segueix vivint a Santa Coloma de Gramenet té molt viu el pla. Com descriu Valls, a la pel·lícula hi ha una escena on es veu una assemblea molt gran on hi ha unes 80 persones i tothom explica les seves vivències. “Aleshores hi havia gent que tenia 20 anys i acabava de migrar i quasi no sabia llegir ni escriure bé, però aquests amb altra gent més formada van participar de la creació del pla”, comenta.
Xavi Esteban Casas, un dels directors de la pel·lícula i membre de la productora Antivaho Cinematográfico, apunta que “la pel·lícula va néixer de la urgència de reivindicar una idea de ciutat basada en les necessitats dels que l’habiten”. Segueix dient que encara que aquesta idea pugui semblar una obvietat, “el cert és que en la majoria dels casos no és així: les ciutats s’han construït en base al benefici especulatiu, determinant-ne la forma, la dels seus carrers, la de les seves places… dotant-les d’un llenguatge propi”.
Ara aleshores, l’objectiu de Perifèria, segons Valls, era fer ressorgir una història d’un cas molt únic que es coneix poc: “no es sap que una ciutat com Santa Coloma, molt estereotipada amb algunes temàtiques vinculades a la delinqüència o al folklore, va ser una pionera a l’hora de fer una proposta urbanística a la ciutat sortida de la base i la reivindicació”. De fet, segueix, “es coneixen accions concretes a Nou Barris o l’Hospitalet, però cap pla urbanístic conjunt a finals del franquisme”.
A banda de revifar aquesta història i posar sobre la taula la importància de l’organització, també es volia “fer la mirada de com són ara les perifèries i les lluites… Moltes vegades lluites sense protagonistes i anònimes”.
En aquesta línia, Esteban defensa que “l’elaboració d’aquest pla urbanístic per part dels seus habitants resulta inspirador per a la nostra generació, una generació que viu en carn pròpia el desterrament de les seves ciutats, espais convertits en una mena de decorat turístic” i afegeix que davant el sentiment de sentir-se expulsat de les ciutats, aquesta pel·lícula explica com cal “agafar les regnes, implicar-se i resistir”.
Odei Etxearte recorda que tot va “començar fa anys amb una obsessió per rescatar de l’oblit la història singular del Pla Popular de Santa Coloma i com els veïns van plantar cara a l’especulació urbanística i van pensar i construir una ciutat digna, defensant cada solar de les excavadores perquè s’hi poguessin fer escoles, ambulatoris o parcs”. Donat que, com valora, malgrat el pas dels anys, “sembla que aquí la bretxa del temps no existeix: el passat i el present es fonen contínuament”. I això és també el què han volgut fer a la pel·lícula. “Potser només podran ser els nostres els que ens recordin”, diu afegint que “és així com els fills de l’arquitecte del Pla Popular s’enfronten a la memòria del pare i de la mare. I és així com nosaltres, en aquesta pel·lícula, ho expliquem amb la mirada compartida d’una generació que ha crescut sota l’estigma de la perifèria i n’ha volgut retratar la dignitat”
La pel·lícula documental podrà veure’s també als Cinemes Verdi els propers 9 i 16 de juny i també es passarà als Cinemes de Sant Cugat, al CineBaix, a Sant Feliu de Llibregat, i a la sala Screenbox a Lleida. Tenen programades altres projeccions durant tot l’estiu.
