Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La paraula apartheid (‘separació’ en afrikaans) dóna nom al sistema de segregació racial a Sud-àfrica i Namíbia vigent entre 1948 i 1992. Aquest règim es basava en lleis que discriminaven la població negra i índia de Sud-àfrica. Va ser impulsat pels descendents dels colons europeus, que volien mantenir els seus privilegis enfront de la població autòctona. Nelson Mandela simbolitza la resistència contra l’opressió i el diàleg que va permetre eradicar l’apartheid.
La Convenció sobre l’Apartheid, aprovada per les Nacions Unides el 1973, i l’Estatut de Roma que donà origen a la Cort Penal Internacional (1998), defineixen aquest règim com un crim de lesa humanitat: “Actes inhumans comesos amb el propòsit d’establir i mantenir la dominació d’un grup racial de persones sobre qualsevol altre grup racial d’éssers humans i oprimir-los sistemàticament.” En altres paraules, l’apartheid és “un règim institucionalitzat d’opressió que té com a objectiu mantenir aquest règim”.
Entre els actes inhumans identificats en la Convenció i a l’Estatut de Roma hi ha el “trasllat forçós”, l’“expropiació de propietats territorials”, la “creació de reserves i guetos separats”, la denegació del “dret de sortir i tornar al seu país” i el “dret a una nacionalitat”. És, conclouen, un crim de lesa humanitat “la privació intencionada i greu de drets fonamentals contrària al dret internacional per raó de la identitat (racial, nacional o ètnica) del grup o col·lectiu”.
Un testimoni d’acusació
Podem utilitzar el terme apartheid per explicar l’actuació de l’Estat d’Israel al llarg de la seva història envers la població palestina? La millor resposta la pot aportar algú que coneix bé els dos contextos històrics: el de Sud-àfrica i el d’Israel i Palestina.
Benjamin Pogrund es va criar a Sud-àfrica. Començà la seva carrera com a periodista l’any 1958 escrivint per a The Rand Daily Mail a Johannesburg, l’únic diari que informava sobre l’opressió que patien les poblacions negra i índia. Va documentar les tortures a presoners i la massacre de Sharpeville el 21 de març de 1960: la policia va disparar contra una manifestació contrària a l’apartheid, assassinant 69 persones, la majoria dones i infants. El seu treball periodístic li costà diverses condemnes, inclosa la presó. L’any 1997 emigrà amb la seva esposa a Israel, on viu actualment, a Jerusalem.
Durant dècades, Benjamin Pogrund rebutjà l’ús del terme apartheid aplicat a Israel, tant en articles com en conferències. Però el 10 d’agost del 2023, Pogrund signà un article al diari Haaretz amb aquest titular: “Durant dècades vaig defensar Israel de les acusacions d’apartheid. Ja no puc.” I explicava: “A Israel, ara soc testimoni de l’apartheid amb què vaig créixer a Sud-àfrica. La presa de poder feixista i racista del govern israelià de l’actual primer ministre (Benjamin Netanyahu) és el regal que els enemics d’Israel han estat esperant des de fa molt temps”.
En l’article, Pogrund denuncia que “neguem als palestins qualsevol esperança de llibertat i de vides dignes. Creiem en la nostra pròpia propaganda, que uns quants milions de persones acceptaran mansament la inferioritat i l’opressió perpètues. El govern està conduint Israel cap a comportaments inhumans i cruels més enllà de qualsevol justificació. No cal que sigui religiós per saber que això és una traïció vergonyosa a la moralitat i a la història jueva”.
Opressió sistemàtica
Shlomo Ben Ami, exministre d’afers exteriors en governs laboristes, ambaixador i professor, advertia cinc mesos abans del 7 d’octubre (2) que a Israel “estem vivint i viurem l’apartheid d’una manera molt més intensa com més passi el temps, perquè la població serà cada cop més majoritàriament àrab. Israel s’assemblarà cada vegada més a la Sud-àfrica de l’apartheid, però sense solució sud-africana. No existeix cap escenari possible en què la minoria jueva ofereixi algun dia el poder a la majoria àrab”.
Human Rights Watch va publicar el 27 d’abril del 2021 un informe (3), resultat d’anys de treball de camp. A partir d’aquesta recerca, HRW concloïa que el govern israelià “ha demostrat la seva intenció de mantenir el domini dels jueus israelians sobre els palestins a tot Israel i als territoris ocupats, inclosa Jerusalem Est. Aquesta intenció ha estat acompanyada d’una opressió sistemàtica dels palestins i d’actes inhumans comesos contra ells. Quan aquests tres elements (domini, opressió i actes inhumans) concorren junts, equivalen al crim d’apartheid”.
Des dels atemptats de Hamàs del 7 d’octubre del 2023, l’apartheid ha donat pas a una violència desenfrenada als territoris ocupats. Mil palestins han estat assassinats a Cisjordània mentre Israel perpetrava el genocidi a Gaza. La pèrdua de familiars, la destrucció dels habitatges i les dificultats de moviment de la població palestina han assolit cotes mai vistes. La impunitat dels colons i dels soldats israelians és absoluta.
Capítols:
Per què, Gaza? La banalitat del mal i la culpa (3)
- Per què, Gaza? La impunitat de dècades d’apartheid (4)
- Per què, Gaza? Israel i el dilema democràtic (5)
- Per què, Gaza? Crim i mentida per no veure l’horror (6)
- Per què, Gaza? Un món hostil i l’ombra del feixisme (i 7)
Per saber-ne més:
- Pogrund, B. (10/08/2023) Durant dècades vaig defensar Israel de les acusacions d’apartheid. Ja no puc. Haaretz
- Saura, G. (01/05/2023) Shlomo Ben Ami: “Israel és cada vegada més la Sud-àfrica de l’apartheid”. La Vanguardia
- Human Rights Watch (27/04/2021) A Threshold Crossed: Israeli Authorities and the Crimes of Apartheid and Persecution. HRW
