El sindicat UGT de Catalunya ha fet la seva valoració de les dades de l’atur que reflecteix l’EPA. l’enquesta mostra que l’ 2019 es va tancar amb 45.600 aturats menys i una taxa de desocupació del 10,45%.
Tot i que en un primer moment les dades donades a conèixer poden ser positives quantitativament, des de la UGT de Catalunya s’alerta sobre la situació de la indústria, que continua perdent ocupació, amb una destrucció de 9.400 llocs de treball en un any, de la tendència a incrementar-se la parcialitat masculina i de l’increment de l’atur entre les persones menors de 25 anys, que representa el 20% del total.
El sindicat considera que amb les dades a la mà, «des de la UGT de Catalunya qualifiquem el 2019 com un desastre. Un any més la precarietat s’ha instal·lat al nostre mercat de treball sense que la recuperació econòmica reverteixi en les persones treballadores: tot i l’augment dels beneficis empresarials, els salaris no milloren. Així mateix, hi ha més temporalitat, més parcialitat no desitjada, més atur juvenil, i encara no hem recuperat els nivells d’abans de l’inici de la crisi», afirma en un comunicat.
UGT repassa l’evolució que es pot llegir de les dades proporcionades per L’EPA per a Catalunya : 405.800 persones en situació d’atur, 45.600 menys que ara fa un any, i 16.300 persones menys que el trimestre anterior. Però encara hi ha – afirma el sindicat – 154.100 persones més en situació d’atur que el quart trimestre de 2007.
Malgrat tot, a finals de 2019 hi havia 87.000 llocs de treball més que l’any anterior i 15.700 més que el trimestre anterior, «però encara hi ha 143.200 llocs de treball menys que abans de l’inici de la crisi», puntualitza UGT.
Per redreçar la situació, UGT de Catalunya recorda els punts claus de la seva alternativa programàtica:
La derogació immediata i total de les reformes laborals de 2010, 2012 i successives, imposades causants de la precarització del nostre mercat de treball.
Un canvi urgent de polítiques econòmiques i d’ocupació, amb l’aplicació de mesures actives urgents per a la creació d’ocupació estable i de qualitat, i un canvi del model productiu basat en una política industrial que inverteixi en innovació, formació i coneixement, i que generi treball de qualitat.
Un Salari Mínim Interprofessional (SMI) que compleixi amb la Carta Social Europea, arribant al 60% del salari mitjà. Així com traslladar a la negociació col·lectiva els acords assolits al AENC i l’AIC: cap conveni col·lectiu per sota dels 14.000 euros anuals.
