La gran afectació de l’epidèmia del Covid-19 entre les persones treballadors mostra que les polítiques preventives de salut laboral a Catalunya i a Espanya no han funcionat. La prova d’aquesta afirmació són les grans taxes de contagi i de confinament posterior que s’han produït entre el personal sanitari i dels cuidadors i cuidadores de residències de la tercera edat, segons es desprèn d’un informe de CCOO sobre persones afectades per la pandèmia fet arran de la celebració, el 28 d’abril del dia mundial de la salut laboral.
El treball de CCOO tancat el 21 d’abril, indica que “només en el sector sanitari hi ha 7.158 professionals afectats pel Covid-19, és a dir, un 15,98% de les persones amb contagi confirmat”. Pel que fa a professionals que fan la seva tasca en residències de gen gran, “hi ha 5.889 persones aïllades o que tenen simptomatologia, un 7,62% del tota de casos possibles d’infecció”, segons han manifestat Cristina Torre, secretària d’Acció Sindical de CCOO de Catalunya, i Mònica Pérez, responsable de Salut Laboral de CCOO de Catalunya.
Falta de política de prevenció
Per al sindicat, l’alt percentatge de persones que s’han contaminat mentre treballaven per aturar el virus mostra que, m’és enllà de la falta d’Equips de Protecció Individual (EPI), no hi havia des de les empreses ni des de l’administració una política de prevenció adient.
Pel que fa a la població treballadora de la resta de sectors, tot i que no hi ha dades oficials, es considera que hi ha unes 750.000 persones que treballen en ‘primera línia’ enfront del coronavirus, en àmbits com els esmentats de la sanitat i els serveis socials i també en la procura de l’alimentació i els cossos de seguretat. En aquest col·lectiu, afirma el sindicat, el 65% són dones. I als treballadors essencials caldria sumar també aquells que han continuat treballant en sectors no essencials.
A Catalunya i a Espanya, la gestió de la prevenció de riscos laborals ha evolucionat els últims temps cap a la reducció de la inversió en aquest apartat i un control cada cop més gran de les empreses.
El 20% de les empreses no fan prevenció
Segons un estudi de CCOO un 20,7% de les empreses no disposaven de cap organització preventiva. Només les que tenen més de 500 treballadors estan obligades a tenir un servei de prevenció de riscos laborals propi. La resta poden contractar serveis aliens. En aquests casos la dedicació és molt petita, si s’exclouen els exàmens de salut i les activitats de formació, els serveis externs dediquen 3,5 hores anuals presencials a avaluar els riscos de cada lloc de treball i introduir els canvis que fruit d’aquesta anàlisi s’han de realitzar. El 57,2% de les persones treballadores de Catalunya es troben en aquesta situació. I els fons destinats a prevenció es van retallar de manera dràstica a partir del 2011 amb la reforma laboral.
El mecanisme establert de protecció econòmica en relació amb la sinistralitat laboral està marcat per un subregistre dels accidents de treball i de les malalties que afecten les persones treballadores, segons CCOO.
Davant d’un accident de treball o una possible malaltia laboral la declaració d’Incapacitat Temporal (IT) l’acostuma a fer un professional mèdic del sector públic, però immediatament són les mútues les que s’encarreguen del control de les baixes, a més del pagament en les conegudes com a contingències comunes, són les mútues, entitats privades, que són contractades per les empreses i que «de facto estan sota el control dels empresaris i que han anat assolint cada vegada més competències en matèries de gestió que són públiques», diu Mònica Pérez. En concret, tenen capacitat per determinar l’accés o no per part de les persones treballadores a un seguit de prestacions públiques a les quals tenen dret.
Problemes per cobrar baixes
Perquè una mútua pugui acceptar un accident de treball o malaltia professional cal que la persona afectada aporti el comunicat d’assistència que li ha de lliurar l’empresa, i «és freqüent que les empreses deneguin aquest comunicat d’assistència». Per tant, si no figura com a accident o malaltia laboral el dany a la salut es desvia cap a l’àmbit públic, cosa que indirectament estalvia l’empresa de fer inversions en seguretat i aboca la persona treballadora a reclamar els seus drets en un procés complicat.
En la situació abans esmentada podrien trobar-se molts treballadors i treballadores als quals per la seva dedicació no se’ls pot vincular directament amb sectors de risc, però que s’han encomanat de l’epidèmia. A parer de la responsable de salut laboral de CCOO les mútues podrien no vincular haver contret el Covid-19 amb la seva tasca professional, cosa que faria problemàtic el cobrament de les indemnitzacions a les quals tindrien dret.
Alternativa sindical
Davant de la situació produïda per l’epidèmia i també fruit de l’evolució del tractament dels accidents de treball i les malalties laborals CCOO planteja un reequilibri entre els interessos de les persones treballadores i l’empresariat i l’interès públic i el privat.
A Catalunya el sindicat advoca per una nova estratègia catalana de seguretat i salut en el treball que hauria d’obtenir prou suport econòmic per no ser una planificació merament teòrica.
També reclama una reforma legal que fixi uns criteris homogenis de qualitat objectius en la gestió de la prevenció, amb un major pes i control del sistema públic de gestió en la vigilància de la salut. Això hauria d’implicar independència professional del personal tècnic i una visió preventiva de gènere.
CCOO considera necessari establir mecanismes i protocols de contingència en relació amb situacions extraordinàries com l’actual. També reclama el canvi del marc normatiu de les mútues. Tot això emmarcat en la derogació de les reformes laborals, que han precaritzat la feina i generalitzat la contractació temporal injustificada, cosa que incrementa l’accidentabilitat.
En aquesta línia el sindicat reclama més recursos per a la Inspecció de Treball i Seguretat Social i que s’estableixi la participació com a part interessada de les organitzacions sindicals en les investigacions fruit d’accidents laborals amb resultat de mort.
