Actualitat

Pepe Alcázar, un dels ‘8 d’Airbus’: “personalment no temo anar a la presó”

Pepe Alcázar és un treballador amb llarga trajectòria com a sindicalista. A desgrat seu des del 2010 és conegut per ser un dels 8 d’Airbus. A aquests treballadors la fiscalia els hi demana 8 anys de presó a cadascú, 64 en total. El marc del cas és la vaga general del 29 de setembre de 2010 convocada contra la reforma laboral del govern del PSOE. De fons, els sindicalistes entenen que el procés ha tingut com a objectiu convertir el dret de vaga en un delicte.

Alcázar fa poc que s’ha jubilat. Manté, però, l’activitat. Ara la seva feina és la mobilització entorn del cas dels sindicalistes d’Airbus. «Treballo més ara que abans», ens diu. Pepe Alcázar ha viscut el sindicalisme sempre, des de la transició fins ara. Sempre ha assumit les seves responsabilitats, i ara també ho farà. Fins a les darreres conseqüències.

Airbus és una gran empresa que té una de les seves plantes a Getafe (Madrid). Fabrica peces per l’avió europeu. Abans l’empresa es deia Construcciones Aeronáticas (CASA). Els treballadors han estat sempre actius a l’empresa, que ha passat de ser pública a ser privada i que ha esdevingut un cas d’èxit, el 1995 tenia 6.000 empleats, i ara en té 13.000. En aquest trànsit el paper de treballadors i sindicats ha estat clau. Sempre han optat per l’acord i la concertació, sense oblidar la seva tradició lluitadora.

«Quan es va conèixer la reforma laboral que es volia imposar des del govern de Zapatero, vam pensar que, tot i que a la nostra empresa estàvem bé, salarialment i amb drets, havíem de participar en la protesta», diu Alcázar. El sindicalista recorda que els secretaris generals de la UGT, Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo, de CCOO havien fet actes a Getafe el juliol i «nosaltres no sabíem si els joves participarien en la vaga general, mai ho havien fet».

Pepe Alcázar, després de la introducció passa a recordar què va passar el 29 de setembre de 2010 a la fàbrica Airbus de Getafe: “A les 7 del matí vam anar a la porta del darrere de la planta per fer-hi un piquet. Vam veure que hi havia molta policia i estaven molt nerviosos. Com he fet sempre, vaig demanar pel cap del dispositiu policial i m’hi vaig presentar”, afirma. I en aquell moment es produeixen els fets: “un treballador conegut per tots per ser d’extrema-dreta, intenta entrar a la factoria. Es produeixen empentes. La policia se sent desbordada i carrega amb porres. Tres policies queden despenjats del grup i un d’ells treu la pistola i dispara trets de foc real a l’aire. Hi va poder haver una tragèdia”, explica Pepe. A la fi els sindicalistes aconsegueixen tranquil·litzar la situació. El resultat van ser alguns treballadors agredits que van ser atesos a la farmaciola de la fàbrica i malestar general. Però no es va produir cap detenció.

“La sorpresa va venir perquè l’endemà la policia em ve a buscar a casa. No hi era. Em vaig presentar més tard a la comissaria, amb dos companys. I vaig fer declaració de què havia passat i curiosament també van imputar els que m’acompanyaven!”, assegura. En aquell moment tot podia haver acabat. Però no va ser així.

“Jo crec que tot es va embolicar quan l’endemà Fernando Lezcano, el portaveu de CCOO, en roda de premsa, mostrà 7 casquets de bala tot acusant el govern Zapatero de disparar contra concentracions pacífiques de treballadors”. En aquell moment, opina Alcázar, la policia va voler contestar amb una forta denuncia. I van començar a passar coses estranyes. Coses com que el jutge que instruïa el cas decidís imputar tots els treballadors que van ser atesos a la farmaciola de l’empresa “això feia que a més d’agredits fossin denunciats”, diu el sindicalista.

Des d’aquell instant, els ja coneguts com a 8 d’Airbus: 7 membres de CCOO i un de la UGT, han passat un calvari. Amb moments d’especial humiliació, afirma Alcázar. Un d’aquests moments va ser quan el 2012 el jutge sotmet els 8 a una roda de reconeixement. L’operació va consistir a situar els sindicalistes junt amb 10 presos comuns en una sala i darrere d’un vidre els policies van fer les identificacions. Tot plegat no calia perquè els treballadors mai van negar haver participat en el piquet.

Inicialment als 8 d’Airbus se’ls imputava un delicte de desordres públics, però una reforma legal impulsada pel govern del PP agreujava aquest tipus penal de forma que els podien condemnar a 8 anys de presó. Es tracta de la reforma de l’article 315,3 del codi penal. Abans de la reforma, el ministre de l’interior del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, en converses amb els líders de CCOO havia afirmat que el cas no aniria a més i que cap sindicalista entraria a la garjola.

Amb el canvi legal molts sindicalistes es van veure acusats i amenaçats amb dures condemnes. Es parla de més de 300 treballadors en el conjunt de l’Estat espanyol. “El qui era ministre de Justícia del PP, Ruíz Gallardón, també es va comprometre a què cap sindicalista entraria en presó per l’article 315,3, però aquest ministre no hi és i els processos continuen”, explica Alcázar.

El cas dels 8 d’Airbus va travessar fronteres. “S’ha de tenir en compte que la nostra empresa té abast europeu i el comitè intercentres qualifica el procés com d’antidemocràtic”. A l’Estat espanyol els posicionaments també són massius. Comença a comparar-se el judici amb què es va conèixer com a Procés1.001, en el qual es va condemnar el 1972 la direcció clandestina de CCOO a dures penes de presó L’estupor arriba a graus superlatius quan “de la investigació en surt que tots vuit estem acusats de les mateixes coses. Per dir-ho d’una altra manera, si un policia afirma haver estat agredit, tots vuit l’hauríem agredit. Els advocats ens expliquen que això és inaudit, que qualsevol delicte s’ha de personalitzar. Però aquí les coses són molt rares”, diu Alcázar.

La combinació entre les preses de posició de les organitzacions sindicals a l’Estat espanyol i arreu d’Europa sembla que van fer forat, “des del govern d’Espanya es van voler treure el tema de sobre”, assegura Pepe Alcázar.

Potser per aquest motiu el jutge responsable del jutjat número 1 de Getafe, el 2012 va convocar les parts i instà a un acord. Els termes del pacte serien que els treballadors acceptessin la seva culpabilitat a canvi de condemnes d’un màxim de 2 anys, cosa que evitava l’entrada en presó i solucionava el cas, des del punt de vista oficial. Però, els sindicalistes s’hi van negar.

El juliol de 2015 es produeix un altre intent d’acord instat des de la fiscalia. Els termes són semblants, llibertat efectiva, amb condemna d’un any, a canvi d’acceptar la culpabilitat. “Vam tornar a dir que no. Amb un afegit. En aquelles dates el govern de Rajoy havia aprovat la llei mordassa i teníem un argument més per oposar-nos: la derogació de l’article 315,3 i la llei que pretén penalitzar la protesta”, diu Alcázar: “Volem que es derogui l’article 315,3, la vaga no és delicte. Sobre això no ens defensem, vam fer vaga, i personalment no temo anar a presó”, afirma amb rotunditat.

L’article 315,3, recorda Alcázar, va ser introduït l’any 1995 per un ministre socialista, José Luís Corcuera, que va intentar crear la dita llei de la patada a la porta. Corcuera era llavors membre d’un govern presidit per Felipe González. I els successius executius no han fet altra cosa que endurir la norma contra els drets dels treballadors.

L’article legal que permet empresonar treballadors per haver exercit el dret de vaga podria ser derogat si els parlamentaris escollits darrerament fan honor als seus compromisos: “IU, PSOE, Podemos i Ciudadanos s’han mostrat favorables al canvi legal”, diu el sindicalista. També explica Alcázar que en molts llocs on el PP governa els seus regidors o diputats han votat a favor de les mocions favorables al cas dels 8 d’Airbus.

Europa també té la vista posada en aquest cas en el qual es jutjaran 8 sindicalistes. Brusel·les ja va viure un acte de la confederació europea de sindicats el 13 de gener passat en aquest sentit. Però el judici, si no hi ha una sorpresa d’última hora, se celebrarà entre els dies 6 i 9 de febrer. Els acusats estaran acompanyats el primer dia per una concentració ciutadana convocada per les forces polítiques i sindicals de Getafe. L’11 de febrer coincidint amb la celebració a Madrid de la Cimera Social es farà una altra mobilització a la qual s’han adherit els partits i associacions que representen la majoria del poble de Madrid.