Pensions: les claus que ha de conèixer abans d’una jubilació anticipada

Aquest article es pot llegir en castellà al web elsatiricon

Si pretén una jubilació anticipada a 61 anys, podrà fer-ho si compleix determinats requisits, però perdent almenys un 30% del que legalment li correspondria segons la mitjana de les quantitats i anys cotitzats. En un informe del Govern central remès al Congrés, el Ministeri d’Ocupació clarifica les diferents opcions perquè persones a l’atur, però amb almenys 38 anys cotitzats, puguin acollir-se a una jubilació anticipada … però perdent molts diners.
L’informe va ser elaborat pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social en resposta a una pregunta de la diputada socialista María Soledad Pérez, que volia conèixer si el Govern pensava incloure determinades propostes sobre jubilacions en la Proposició de Llei relativa a les actualitzacions anticipades forçoses en complir els 65 anys. Aquestes propostes estaven relacionades amb la supressió dels coeficients reductors en les seves pensions a aquells pensionistes que es van jubilar a 61 anys, havent cotitzat 40 anys o més, quan l’exigència de cotització per obtenir la pensió màxima estava xifrada en 35 anys.
El tema va suscitar una seriosa polèmica en l’últim trimestre de l’any passat, perquè de fet es negava la jubilació avançada a treballadors amb 61 anys. Encara que la qüestió es va resoldre, el Govern va remetre un informe a la diputada socialista en què aclaria els punts foscos i marcava el camí pel qual s’hauran de moure les jubilacions pendents.
Una modificació a la baixa que va dissenyar Zapatero
La jubilació anticipada està regulada per l’article 161 bis del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovada pel Reial decret legislatiu 1/1994, en el qual s’estableixen dues modalitats: la derivada del cessament en el treball per causa no imputable al treballador (possibilitat de jubilar-se a 61 anys) i la que deriva de la lliure voluntat de l’interessat (no abans dels 63 anys).
Els requisits per accedir a les dues modalitats estan marcades pel Reial decret llei 5/2013, de mesures per afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de més edat i promoure l’envelliment actiu, que va donar nova redacció a l’article 5.1 (jubilació anticipada) de la Llei 27/2011, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social. És a dir: una llei retalladora del govern de Rajoy que es va aprofitar d’una altra llei retalladora creada pel govern de Rodríguez Zapatero pressionat per Brussel·les, que va introduir importants modificacions en el règim jurídic de la jubilació.
Cessament en el treball per acomiadament
Després de la reforma de 2013, una persona que acomiadin de manera improcedent a 61 anys podria sol·licitar la jubilació anticipada, ja que la llei li exigeix ​​al respecte que tingui complerta una edat inferior a quatre anys, com a màxim, a l’edat que en cada cas resulti d’aplicació del que estableix l’article 161.1.a i en la disposició transitòria vintena. És a dir: L’any 2014, 65 anys, amb 35 anys i 6 mesos o més cotitzats i 65 anys i 2 mesos d’edat amb menys de 35 anys i 6 mesos cotitzats.
Acreditar un període mínim de cotització efectiva de 33 anys
Ara bé, en aquests casos la pensió és objecte de reducció mitjançant l’aplicació, per cada trimestre o fracció de trimestre que li falti al treballador per complir amb la seva edat legal de jubilació, dels següents coeficients:

Reducció del 1,875% per trimestre per als treballadors amb menys de 38 anys i 6 mesos cotitzats. És a dir, per als 61 anys, un 30% del que li correspondria si es jubilés a 65 anys.
Reducció del 1,625% per trimestre per als treballadors amb 38 anys i 6 mesos cotitzats o més. És a dir, per als 61 anys, un 26% del que li correspondria si es jubilés a 65 anys.
Reducció de la pensió per jubilació anticipada
L’informe del Govern destaca que, pel que es refereix a la quantia de la pensió de jubilació, el període de temps necessari per arribar al 100% de la base reguladora de la pensió es modifica, a partir del 2027 (amb un període transitori i gradual), ampliant-se en dos anys, el que suposa que, en lloc dels 35 anys de cotització amb què s’aconseguia arribar al mateix, es requereixen 37 anys complets de cotització per assolir aquest percentatge.
En aquest context, el Govern confirma que s’ha de tenir en compte que els coeficients correctors penalitzen aquells supòsits de jubilacions anteriors a l’edat legal de jubilació, “no té sentit l’eliminació dels mateixos un cop assolida l’edat corresponent”. I això, pel fet que el coeficient corrector, que és d’aplicació durant tota la durada de la pensió, respon al fet que la pensió es va percebre abans de l’edat legal de la jubilació, quatre anys abans, enfront de la resta de treballadors que la cobraran només des de l’edat legal.
El govern, per no suprimir aquesta retallada que pot ser del 30% de la pensió, sosté que “l’eliminació del coeficient corrector un cop assolida l’edat legal de jubilació seria com anticipar a tots els treballadors l’edat de jubilació a 61 anys, amb l’única diferència que els quatre primers anys la pensió seria una mica menor”.
Per aquesta raó, sostenen que no es poden fer excepcions, com sol·licitaven alguns col·lectius: “Evidentment, una mesura així en cap cas podria ser d’aplicació a un col·lectiu específic, com poden ser els visitadors mèdics o altres, sinó que suposaria un canvi substancial de l’edat de jubilació del conjunt del sistema de la Seguretat Social”.
Relació entre bases de cotització i anys cotitzats
L’informe del Govern també fa referència al reconeixement de la pensió màxima, independentment de la quantia de les bases de cotització i únicament en virtut dels anys cotitzats: indica que per determinar la pensió de jubilació, segons la legislació vigent, es prenen com a criteris fonamentals el temps cotitzat i les bases de cotització.
“L’eliminació d’un d’aquests elements produiria una fallida entre l’esforç de cotització i la pensió percebuda prevista en la seva totalitat, és a dir entre la quantia aportada (que depèn la base de cotització) i el període de temps d’aportació (que depèn del nombre d’anys cotitzats), el que posaria, també, en risc la sostenibilitat del sistema, convertint-se en un incentiu per cotitzar exclusivament per la base de cotització mínima, ja que la pensió dependria únicament dels anys cotitzats”, afirma l’informe.
Assenyala igualment l’informe que aquesta ruptura generaria l’existència de reclamacions d’afiliats que, havent cotitzat entre 35 i 40 anys, per bases superiors a la mínima vegin que la seva pensió és inferior a la pensió màxima, ja que podran basar la seva reclamació en què la seva aportació al sistema de Seguretat Social en còmput global resultaria superior a la dels que han cotitzat per més temps (40 anys) però detall base de cotització (base mínima) i, no obstant això, la seva pensió resultaria molt inferior a la d’aquells simplement perquè s’ha pres un sol factor -i no els dos factors- que intervenen en el mesurament de l’esforç d’aportació al sistema de Seguretat Social.