Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Els empleats de Nissan apuren les últimes hores abans de saber el veredicte de la multinacional sobre el futur de la factoria de Barcelona fent accions espectaculars al carrer. Els operaris apel·len a la solidaritat ciutadana recordant que de la continuïtat de l’empresa depenen 25.000 famílies, no només a Catalunya sinó en altres punts de l’Estat.
Si dimarts, 25 els operaris en vaga feien una concentració pacífica i simbòlia a la plaça de Sant Jaume de Barcelona col·locant espelmes i símbols reivindicatius que recordaven la importància de la indústria per al futur del país. Dimecres l’acció ha estat davant del consolat japonès a Barcelona, on, en perfecte ordre, marcat per la seguretat que cal tenir per evitar contagis, els treballadors han transmès el seu malestar davant un possible abandó de l’empresa japonesa del seu compromís amb Catalunya i Espanya.
Aquesta no és la primera vegada que els treballadors de Nissan es manifesten davant del consolat japonès. Segons fonts dels representants sindicals es tracta de fer arribar el missatge a la multinacional en el sentit e la imatge que podria transmetre un abandó dels seus compromisos a Espanya podria danyar el bon nom, no només de l’empresa sinó del país. Alguns cartells que duien els treballadors al·ludien als 100 anys d’història de la implantació del que ara és Nissan a Espanya
Les accions, que s’han fet en perfecte ordre, han tingut un tercer punt de trobada davant la seu de la Unió Europea (UE) a Barcelona. A aquest organisme els treballadors li reclamen també un compromís no només verbal en favor del futur de la indústria. Si Nissan finalment abandonés Catalunya i Espanya, el seu principal punt de fabricació se situaria a Gran Bretanya i només amb un acord amb la UE que permetés l’entrada de vehicles procedent del Regne Unit, es podria aconseguir rendibilitzar aquella planta. Per tant, el missatge dels treballadors és clar, s’hauria de vincular qualsevol acord a la permanència de l’aposta industrial que significa la fàbrica de Barcelona, i per extensió les plantes de producció que hi ha a la resta del país.
