Els delegats i delegades dels sindicats presents a Catalunya Caixa s’han mobilitzat de nou per reclamar a la direcció del Banc Bilbao Biscaia (BBVA) una solució que redueixi de forma dràstica la retallada de personal anunciada per l’entitat. En aquesta ocasió els representants dels treballadors han tornat a mostrar el seu disgusts vestits de negre en senyal de dol.
Tot i que s’han produït diverses trobades entre la direcció del BBVA i els delegats de Catalunya Caixa, encara no s’ha presentat oficialment la proposta d’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO). Fins al 15 de juliol les reunions es fan en virtut d’un article del reglament intern de l’entitat bancària catalana. Seria a partir de que s’acabés aquest període quan l’empresa decidirà si manté o no la seva intenció de reestructurar l’entitat catalana.
De moment, segons fonts sindicals, la posició empresarial no es mou de la proposta de sortida. Concretant, l’empresa pretén aconseguir una reducció de personal de 2000 persones i el tancament de 400 oficines. Sobre la totalitat de la plantilla la retallada suposa aproximadament un 42% del total, Catalunya Caixa té actualment uns 4.700 operaris. Pel que fa a les oficines, es tancament s’acostaria al 50% de les que hi ha actualment en funcionant.
Els treballadors no accepten les propostes. Voldrien reduir la xifra global i pactar mecanismes de voluntarietat per a aquells que acceptin marxar.
De fet, el disseny de la direcció del BBVA aposta per situar la sortida d’efectius en 1.350 procedents de la xarxa d’oficines i la resta, 650, procediria dels serveis centrals. Això, tot i que no ha estat acceptat mai pels representants empresarials, suposaria la pràctica fi de Catalunya Caixa com a entitat independent amb marca pròpia.
Els sindicats majoritaris, CCOO, UGT i SEC i CESICA, plantegen també la possibilitat de què una part important de les sortides procedeixi de prejubilacions. La darrera vegada que Catalunya Caixa va pactar jubilacions avançades s’hi van poder acollir treballadors de fins a 58 anys. D’això ha passat un any. Per tant, si es volgués seguir aquest camí, actualment es podrien acollir fins a 520 empleats. De fet l’empresa ha insinuat aquesta proposta. Però els sindicats la consideren insuficient: “si restem de 2000 520, encara queden 1.480”, explica Jorge Villarino, secretari general de CCOO a Catalunya Caixa.
En la situació actual els que pateixen de manera especial són els treballadors i treballadores de Catalunya Caixa. En alguns casos aquest serà el tercer ERO que hauran de suportar, amb el desgast que això suposa sobre el seu ànim.
Perquè, com passa massa sovint, una cosa són els problemes de les empreses i un altra l’actitud dels treballadors. La crisi de Catalunya Caixa, no cal oblidar-ho, es va produir per motius que no tenen res a veure amb l’actitud dels treballadors. Una caixa d’estalvis, com qualsevol entitat bancària era i és una entitat amb una rígida estructura de comandament, però el resultat de la crisi ha suposat la sortida traumàtica de diversos milers de treballadors mentre que paral·lelament, els directius que estaven al capdavant quan es prenien decisions com a mínim equivocades no han patit les conseqüències d’allò que decidien. I sembla que el via crucis no ha acabat encara.
