Transports Metropolitans de Barcelona, (TMB) ha reconegut en una nota pública que un total de 12 treballadors de Metro presenten “alteracions pleurals possiblement relacionades amb l’exposició a l’amiant”. Aquest és el resultat de 700 revisions fetes a empleats del transport barceloní. En conjunt es considera que el col·lectiu d’operaris que haurien estat en contacte amb pintura amb components amb amiant serien uns 800, segons l’empresa, i 1.050 segons CGT.
Dels 12 casos (9 són d’engruiximents pleurals, 2 de plaques pleurals no calcificades i 1 de placa pleural calcificada), cap presenta patologia greu ni simptomatologia clínica i tampoc han requerit tractament mèdic. Només control mèdic periòdic més intensiu dins del programa general de vigilància de la salut de tot aquest col·lectiu, segons afirma l’empresa en el seu comunicat. Això no obstant, la valoració ha suscitat la malfiança d’algunes organitzacions sindicals que, com CGT, consideren que la companyia minimitza la gravetat del risc per als operaris.
El sindicat CGT, amb cinc representants al comitè de Metro, ha demanat una opinió externa a un pneumòleg. Segons la percepció d’aquest expert allò que s’ha trobat als treballadors seria un inici d’asbestosi (pneumoconiosis per exposició a l’amiant, petites cicatrius), demostrat pels engruiximents pleurals. Amb les dades proporcionades pel sindicat, si no hi ha, en la història clínica del treballador, una infecció pulmonar greu anterior (tuberculosi, ..) i s’ha estat exposat a amiant, el diagnòstic és asbestosi inicial.
Espirometria completa
No obstant això el tècnic considera que per saber l’afectació seria imprescindible tenir una espirometria completa.
Per tant, una persona amb eixamplament de pleura seria un afectat per amiant, i seria també fonamental realitzar les revisions mèdiques periòdiques per detectar inicialment possibles agreujaments de l’asbestosi o càncer de pulmó o mesotelioma pleural, asseguren al sindicat, després de la consulta mèdica realitzada.
En altres casos de contaminació per contacte amb amiant, “les fibres s’inhalen i queden al pulmó afectant, en primer lloc, la pleura i produint infeccions”. Aquesta seria la primera fase, que es podria considerar una mica més lleu, afirma el tècnic mèdic.
En les contaminacions típiques per amiant es pot donar una segona etapa en què “les fibres passen al pulmó produint petites cicatrius. Aquestes cicatrius amb el temps van incrementant en grandària i en quantitat produint l’asbestosi, afirma l’estudiós, sempre parlant hipotèticament. També pot passar que com l’asbestosi és lenta, aquestes cicatrius puguin provocar abans càncer de pulmó o mesotelioma (pleural o peritoneal) aquest segon molt agressiu.
Un portaveu de CGT crida l’atenció en el fet que els cinc treballadors als quals s’ha detectat l’engruiximent pleural segueixen treballant, tot i que hauran de sotmetre’s a vigilància durant total la vida. “El que afirma l’empresa tractant aquests casos com si fossin un refredat”. Però, mantenen al sindicat, “el que ens diu el tècnic és que és un principi d’afectació per asbestosi”.
La tardor passada TMB va localitzar amiant en alguns vagons i també en instal·lacions. En concret, en 39 dels 109 cotxes que va revisar. Bàsicament el producte que podria causar càncer, es va trobar en la pintura antisoroll dels baixos dels vagons. En aquest sentit, TMB en aquell moment, això no suposava cap perill ni per als passatgers ni per al personal de l’empresa.
Enrique Cañas, conseller delegat de TMB va donar garanties que la qualitat de l’aire a la xarxa de metro eren “totals” i que els 38 vehicles afectats continuarien circulant els 3 o 4 anys que els queden de vida útil.
