Maria Recuero és la secretària general de la USOC, el tercer sindicat de Catalunya. L’entrevista, feta a la seu del sindicat, es produeix just abans de conèixer-se el contingut de l’article 155. Recuero és la líder del sindicat que té 5% dels delegats i prop de 15.000 afiliats. És l’única secretària general d’un gran sindicat.
Recero va néixer a Terrassa el 1977, és llicenciada de dret i tècnic superior de riscos laborals. Va ser responsable a la capital vallesana i va formar part de la federació d’Alimentació Hostaleria, Químiques i Afins com a secretària d’acció sindical. Des del 2015 és secretària general de la USOC.
Com veieu la situació política, després el 20 d’octubre, a Catalunya
Creiem que la situació s’ha d’asserenar, com sigui. Pensem que s’ha de buscar una solució. No estem d’acord amb com s’ha arribat fins aquí per les dues parts.
Nosaltres hem defensat sempre, fins a l’origen d’aquest darrer conflicte, que hi hagués diàleg per part de les institucions catalanes i del govern central. I això és el que mantenim.
Entenem que la situació no hauria d’haver arribat fins aquí i que amb un diàleg concret i específic de les institucions implicades directament amb el problema es podria haver trobat alguna solució.
Inicialment era un problema només polític però ara hi pot tenir conseqüències socials.
Ho dieu pels anuncis de trasllat de seus socials d’empreses catalanes, temeu que hi pugui haver repercussions en l’ocupació?
La preocupació nostra ens va dur a fer la trucada i la petició directa d’informació al Govern, concretament al conseller d’Indústria, perquè ens expliqués què estava passant, i què comporta el canvi de les seus socials. És veritat que això ens alarma més de què pensàvem. Veiem que el que era una qüestió política, amenaça de transformar-se en un assumpte més social, d’ocupació, que pot fer que en un futur ens veiem abocats a altres problemes, com serien la possible deslocalització d’empreses amb la mateixa fàbrica i treballadors.
Això afectaria el futur industrial de Catalunya?
Fins ara estem parlant en teoria. Ara si finalment l’efecte arriba a ser social, crec que el Govern hauria d’haver-hi reflexionat abans.
Em dieu que havíeu demanat informació al Govern, amb qui heu parlat i què us han contestat?
La conselleria d’Indústria ens va explicar la situació. A grans trets en va dir que hi ha una garantia respecte a la continuïtat de les empreses i que el pànic està fomentat des del govern de Madrid. És l’explicació que ens han donat, i la conclusió és que la situació es fa per generar pànic.
Per tant, podria ser que s’hagués utilitzat aquesta arma, el trasllat de seus d’empreses, per desestabilitzar l’adversari?
A veure, jo crec en la promesa de seguretat jurídica que conformava la garantia del Govern de Catalunya. Si bé és veritat que després ha entrat en joc l’amenaça de l’article 155 i fins i tot la voluntat de les mateixes empreses per pressionar al Govern. I també pot ser que hi hagi altres pressions, com per exemple que a una caixa li diguin que si no fa un determinat moviment, li retiraran un determinat fons.
USOC forma part de la Taula de la Democràcia, teniu una opinió sobre el que hauria de fer aquest àmbit per aturar o enfrontar-se amb l’anunciada aplicació de l’article 155 de la Constitució?
Som membres fundadors de la Taula per la Democràcia. Hi participem perquè hem vist que el problema polític ha arribat als carrers. Ara bé, si hi ha una aplicació dura de l’article 155, no hi estarem d’acord, perquè pensem que sempre hi hauria d’haver una porta oberta al diàleg i que aquesta situació d’un contra l’altre el que fa és enfrontar encara més les posicions, quan nosaltres estem a favor d’una entesa.
Em sembla entendre que la visió que manteniu a la Taula és que se centri en la defensa de drets i llibertats. Això no implica que USOC s’apunti a una tesi política concreta?
Nosaltres a la Taula hi estem en defensa dels drets i llibertats i a partir d’aquí, per un diàleg obert. Per tant, no estaríem ni en favor d’una passada del 155 ni d’una declaració unilateral d’independència.
Anem si us sembla directament al sindicalisme: com veu USOC el plantejament de recuperació de capacitat adquisitiva dels salaris. Actualment els preus s’apugen més que els sous.
Nosaltres hem dit diverses vegades en manifestos i articles d’opinió que hi ha d’haver una pujada real de salaris. Ens diuen que l’economia va bé, però els salaris es mantenen com es mantenen i en els convenis passa igual. Ara des de fa unes cinc setmanes amb el conflicte polític, està tot paralitzat. Això em fa pensar que aquesta situació no és bona per a ningú i no podem seguir així. En conseqüència, la conclusió és que cal que els salaris tinguin una pujada real, per sobre de la inflació.
Em dieu que s’ha aturat l’activitat de negociació col·lectiva, a què ho vinculeu?
Més que res perquè tot s’ha centrat en les qüestions polítiques i el Govern també s’ha paralitzat a poc a poc, perquè sembla que a Catalunya ja s’aplica la part del 155 en l’àmbit econòmic. Posant un exemple, no sabem si hi ha diners per a dotar el Pacte Nacional per a la Indústria, que preveu diverses intervencions ja aquest any. Així doncs, com la Generalitat està frenada econòmicament no s’ha activat l’esmentat apartat. Si la Renda Garantida de Ciutadania s’havia de posar en marxa i activar-la, com està bloquejat el finançament, sembla també que no tira endavant.
Fa uns mesos, després d’una reunió de la USOC i CCOO es va parlar de la creació d’un front sindical unitari. Com ho veieu des del vostre sindicat? Us faria gràcia que hi participés la UGT?
Nosaltres fer un front comú de diferents reivindicacions sindicals on podrien sumar-s’hi més que els tres grans sindicats, no ho veuríem malament, sempre que en aquest front sindical tots els que hi estem hi participem amb la mateixa intenció amb reivindicacions de base si pot ser elaborades conjuntament. Ara bé, a partir d’aquí hi ha sindicats que ho tenim molt clar i altres que em sembla que no ho tenen tant clar. També he de dir que fa més de 3 mesos que vam tenir aquella seguda, em sembla que ara no seria possible aquell front sindical, perquè la CGT primer i la CSC després, una va convocar una vaga general sense comptar amb ningú més i la Intersindical va fer el que li ha semblat.
Per tant, si el front sindical tira endavant s’ha de fer amb unes condicions específiques i que tothom tingui clar perquè es crea. Ara bé, nosaltres com USOC, mai perdrem la nostra autonomia, els nostres valors i les nostres reivindicacions.
Tot plegat en fa pensar que seria millor treballar junts, però també que ara no es donen les condicions per obrir aquest front. Haurem d’esperar que es normalitzi una mica la situació política.
USOC té especial incidència en el sector de l’ensenyament concertat, penseu que es pot veure afectat pel bloqueig econòmic de la Generalitat?
Nosaltres esperem que no afecti, si bé és veritat que l’ensenyament pot ser una part perjudicada per l’aplicació del 155. Nosaltres som majoria en l’ensenyament concertat i estem vigilant sobre aquest punt. Ara mateix el comitè de permanents d’Ensenyament analitza les possibilitats per veure que pot i que no pot passar. És una situació complexa, especialment després de les acusacions de què s’adoctrina. Aquesta circumstància encara ho empitjora. He de dir que els nostres ensenyants estan molt cabrejats, perquè hi ha qui posa en dubte seva professionalitat.
Denunciar avui adoctrinament, mentre em consta que fa 40 anys es cantava el ‘cara al sol’ a les escoles i els nens d’aquella època no van sortir adoctrinats favorablement respecte al règim franquista.
Penseu si, tot i la situació política, és moment de posar en marxa una reivindicació social àmplia per recuperar els drets perduts?
Sí, jo crec que caldria. Ara la sensació és que tot sembla que estigui en un congelador a l’espera de què es trobi una sortida a la qüestió catalana. Cada dia veiem que hi ha persones que treballen i que no poden viure amb els seus salaris, que són pobres amb feina. Cada vegada hi ha més desprotecció social. Més inseguretat en el sistema de pensions. Cada cop sembla que l’agenda social ha quedat en el congelador esperant que la situació política es desencalli.
Pensem que cal tenir les reivindicacions llestes perquè qui vingui a governar a Catalunya ho tingui en compte, perquè sigui com sigui, Catalunya ha de ser social.
