Una trentena de conductors de tricicles dedicats al turisme, i una xifra similar d’acompanyants s’ha manifestat pel centre de Barcelona en una peculiar protesta. La marxa, convocada pel col·lectiu de xòfers de rickshaw i que tenia el suport de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) tenia dos objectius bàsics. El primer aconseguir que el consistori de la ciutat reguli aquesta activitat . El segon aspecte era cridar l’atenció sobre el que consideren que és un acarnissament de la Guàrdia Urbana amb la seva activitat en forma de multes amb diversos motius.
Els manifestants han repartit fulls volants entre la gent que en arribar a plaça de Sant Jaume observaven amb curiositat la protesta. També han desplegat pancartes destinades a fer palès el seu malestar i reclamar del consistori de Barcelona una solució que els permeti realitzar la seva feina.
Ha estat precisament el que consideren persecució policial, més les peculiars condicions en què realitzen la seva feina el que ha fet que aquest grup de treballadors s’organitzi.
Els conductors de rickshaw han de llogar els seus vehicles a unes empreses el negoci de les quals consisteix a rebre l’aportació setmanal dal conductor, quan no tenen un patrocinador a qui fan publicitat amb la retolació dels vehicles; és a dir, obtenen un ingrés fix, mentre que després al carrer els conductors fan el que poden.
Com aquesta activitat fa anys que es desenvolupa a Barcelona sense que hi hagués una normativa que la reguli, per evitar la concentració dels tricicles a les zones especialment turístiques, Mobilitat ha atorgat el permís per circular. De fet hi ha territoris de la ciutat on circulen especialment les primeres empreses que es van crear. Però és una situació de fet, perquè no hi ha cap àrea on les empreses i els autònoms puguin circular sense témer que la Guàrdia Urbana les multi per motius molt diversos, de tal manera que els conductors es queixen que els agents de l’ordre “ens multen quan volen”.
No hi ha comentaris
Pingback: El derecho a la ciudad en el capitalismo del s.XXI | Nautilus marxianiï