Maite Jiménez és dona, treballadora i sindicalista de la UGT de Catalunya. Té 43 anys i treballa a l’empresa Sedal que es dedica a la fabricació de peces de metall per a aixetes.
Com plantegen des de la UGT la convocatòria de vaga del 8 de març. Sabeu que hi ha organitzacions que convoquen part de la jornada i altres tot el dia?
Nosaltres hem demanat vaga per tota la jornada laboral. Ho hem fet per cobrir totes les possibilitats i posicions. Com a mínim pensem que la vaga hauria de ser de dues hores per torn, però cada comitè, o cada federació pot ampliar el temps en funció de la seva situació i del que es decideixi.
Amb quin ànim sortireu al carrer, les dones de la UGT?
Nosaltres veiem que aquest any estem bàsicament en una situació semblant a la que estàvem el 2018, quan es va fer la mobilització feminista més gran que es coneix. Tenim la discriminació que tenen totes les dones i també la que es dóna a la feina. Nosaltres no esperem al 8 de març. Cada mes fem almenys una activitat per recordar les coses que cal canviar: la bretxa salarial, el sostre de vidre, la discriminació.
Penseu que aquests darrers anys s’ha avançat prou?
No, pensem que cal seguir lluitant. Tenim un mercat laboral descompensat. Per a les dones és difícil la conciliació, hi ha discriminacions clares. Les dones a l’hora d’aspirar a una feina ho tenim pitjor. Les feines pateixen de temporalitat, i la parcialitat no volguda ens afecta molt més que als homes. A tot això cal sumar-hi l’obligació que ens ha posat la societat d’haver-nos de fer càrrec dels fills i la família. Penso que això només es podrà canviar a través de l’educació, perquè això sigui socialment assumit.
Com ja sabeu la jornada del 8 de març té un caire transversal, hi ha organitzacions sindicals que convoquen també a la vaga i d’altres organitzacions cíviques que posen en marxa la gran manifestació del vespre, quina relació hi teniu?
Des que es va iniciar aquest darrer període de reivindicació hi ha un contacte molt fluid, perquè les dones de la UGT formem part també d’altres plataformes, com “dones per la igualtat”. La relació es va produir sense gairebé adonar-nos, és com un ‘pasapalabra’ que conflueix en les grans manifestacions del 8 de març.
Aquest any suposo que el dia de la dona treballadora estarà vinculat al fenomen de l’eclosió de partits d’extrema dreta especialment antifeministes.
L’aparició d’aquests partits ens provoca més ràbia i més desig de reivindicar els nostres drets. L’actitud d’aquesta gent no fa altra cosa que enfurismar-nos més i la forma amb la qual podem demostrar que estem contra aquestes propostes retrògrades és mobilitzar-nos més i aturar gran part de la producció del país perquè es vegi que sense les dones o contra les dones no hi ha res a fer. Què sàpiguen aquesta gent que sabem el que volem i que no ens aturarem per molt que plantegin les seves propostes retrògrades.
