Que estrany i inaudit seria ara debatre sobre la importància del servei públic. Alguna persona podrà, després d’aquesta crisi epidèmica, discutir la necessitat d’enfortir el nostre sistema sanitari amb recursos i ocupació de qualitat? On deu estar amagat ara aquell conseller amic de les retallades i triturador dels nostres drets?
Avui, tothom pica de mans cada vespre i omple les xarxes de petons virtuals als i les treballadores de la sanitat pública. Qui podria no fer-ho? Però cal recordar també els opinòlegs de la gestió privada, els comerciants que ens volen enlluernar amb assegurances i mútues de disseny i volen fer-nos creure que el paradís és un hospital/hotel cinc estrelles encara que després les contingències més decisives per la teva salut hagin de córrer a compte del solidari sistema públic.
Les treballadores i els treballadors sanitaris sempre han tingut qui els defensi: el sindicalisme de classe. No són més herois i heroïnes avui que ahir, són la gent que fa possible el concepte de dret a la salut per tothom moltes vegades contra el desgavell organitzatiu, les retallades a les seves condicions laborals i, perquè no dir-ho, la no valoració social de la seva feina.
Sortirem d’aquesta crisi. Ens en sortirem. Potser mirarem d’una altra manera les coses. Potser encara més gent, i som moltes i molts, creurà que organitzar-se socialment, sindicalment, per la millora de les vides de tothom té molt de sentit.
Sortirem d’aquesta crisi i caldrà fer anàlisi de qui va estar a l’altura. Doneu per fet que les treballadores i treballadors del sistema de salut públic de Catalunya estan fent possible la nostra supervivència col·lectiva. Recordem-ho.
Ens en sortirem i preneu-ne nota. Sobretot quan vingui algú a malparlar-vos del que és públic, de la quantitat de diners pressupostats per la sanitat pública, quan vingui a dir-vos que perquè us manifesteu, perquè crideu que la crisi no l’hem de pagar els treballadors i les treballadores, que no acceptem retallades.
Perquè els voltors amagats tornaran. Preneu-ne nota.
