Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Per primera vegada l’Organització Mundial de la Salut (OMS), incorpora a la llista de les malalties laborals la síndrome del treballador cremat (burnout). Una patologia que sorgeix d’un estrès crònic al lloc de feina. Esgotament, manca de motivació i sensació d’ineficàcia en són els principals símptomes.
A l’Estat espanyol un 7% dels treballadors hi està afectat per aquesta malaltia. A banda del sou i els horaris són molts els factors que influeixen en el benestar laboral com la pressió, el mal ambient la rutina o la precarietat. De fet, l’estrès i la depressió seran la primera causa de baixa laboral al 2020.
Aquesta nova classificació, que dóna cabuda a 55 mil malalties, entrarà en vigor a partir de l’any 2022.
L’OMS -que ha celebrat aquests dies l’Assemblea Mundial de la Salut a Ginebra- defineix la síndrome d’esgotament professional com el resultat d’un “estrès crònic a la feina que la persona no sap gestionar de manera adient”. Els experts expliquen que la persona cremada en termes laborals experimenta una fase aguda i molt avançada d’estrès i que, per això, se sent exhausta, té sentiments negatius o cínics respecte a la feina i hi rendeix menys. Amb tot, encara que els factors personals afectin, el principal escull per a la salut dels empleats que desenvolupen el burnout és l’organització de l’empresa on treballen.
A Catalunya ja fa temps que s’estudia el burnout i se n’ha sistematitzat els efectes. En aquest sentit, la UGT de Catalunya va publicar un tríptic que explica quins són els símptomes i els efectes.
La meitat dels treballadors, afectats per l’estrès
L’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball reconeix l’estrès com un dels pitjors riscos psicosocials al món laboral i calcula que prop de la meitat dels treballadors europeus consideren que aquesta reacció és una tònica permanent a la feina.
El reconeixement de la síndrome com una malaltia oficial, el que fa és facilitar el seu diagnòstic i la intervenció mitjançant un informe, cosa que hauria de permetre el tractament i la recuperació dels afectats, segons fonts sindicals.
Les conseqüències per a l’empresa es manifesten en un deteriorament de la comunicació i les relacions interpersonals (indiferència o fredor amb les persones amb qui treballa), disminueix la capacitat de treball, disminueix el compromís, baixen el rendiment i l’eficàcia, hi ha més absentisme i una major desmotivació, augmenten les rotacions i les sortides de l’organització,
baixa la qualitat dels serveis, surten sentiments de desesperació i indiferència davant el treball, es produeix un augment de queixes d’usuaris i clients, etc.
