Informació publicada a Eldiario.es
La reforma laboral de 2012 va complir vuit anys aquesta setmana passada, com va celebrar l’exministra de Treball, Fátima Báñez. En teoria la reforma té els dies comptats, segons ha afirmat el Govern de coalició, que pretén desmuntar-la per fases. El Fons Monetari Internacional va publicar dimecres un estudi sobre les reformes laborals que el Govern de Mariano Rajoy va tirar endavant. Entre els resultats, l’organisme conclou que la legislació va contribuir a crear més llocs de treball, però també que les va contribuir a augmentar la taxa de pobresa entre els treballadors i que no va disminuir significativament “l’alt grau de dualitat del mercat laboral espanyol”, amb molta ocupació temporal.
Aquestes són algunes de les principals conclusions de l’informe ‘Implicacions distributives de les reformes del mercat laboral: Aprenent de l’experiència d’Espanya’, que analitza “l’impacte d’aquestes reformes laborals en la desigualtat d’ingressos i la inclusió social”, que l’FMI considera que no ha estat prou estudiat.
Per a això, l’organisme internacional usa una metodologia pròpia, amb la qual pretén mesurar la incidència que van tenir les reformes en la legislació laboral de 2012 respecte a qüestions com la creació d’ocupació, la reducció de la desocupació juvenil, l’augment de la feina a temps parcial involuntari o la incidència d’aquestes polítiques sobre la pobresa i la desigualtat.
Més llocs de treball, però menys hores de feina
Fruit de la seva recerca, l’FMI conclou que hi ha “un important impacte positiu de les reformes del mercat laboral espanyol en el creixement de l’ocupació”. El creixement de l’ocupació després de la reforma “va ser sistemàticament major i la desocupació juvenil menor en comparació amb una possible evolució del creixement de l’ocupació i la desocupació juvenil en absència de reformes”, recull l’estudi.
La investigació assenyala, però, un impacte negatiu de la reforma laboral: la reducció de el nombre d’hores treballades. “Les conclusions suggereixen que les reformes van contribuir a una reducció de la mitjana d’hores treballades i a un augment de l’ocupació a temps parcial involuntari”, tot i que els resultats d’aquest últim punt no són del tot concloents, ja que són estadísticament insignificants.
L’augment de la flexibilitat dels contractes a temps parcial, a causa de la reforma laboral del 2012, “podria ser un dels factors que impulsen aquests resultats”, segons la institució, però també “el canvi estructural de l’economia”, en el que s’ha debilitat la construcció, que dóna feina sobretot a treballadors a temps complet, i reforçant el sector serveis, amb bastants empleats contractats a temps parcial.
Més pobresa entre els treballadors
L’organisme sosté també que la nova legislació va contribuir a reduir la desigualtat: “La forta creació d’ocupació, ajudada per les reformes, ha millorat la distribució dels ingressos després de 2012”. L’estudi apunta que hi ha evidència “que les reformes laborals de 2012 van contribuir a una reducció significativa del coeficient de Gini cinc anys després de les reformes”.
L’FMI tampoc considera que la reforma laboral incidís en el nivell de pobresa de la població en general, però sí en la del col·lectiu de treballadors, que considera que va contribuir a augmentar. “Això podria ser una conseqüència de l’augment de la proporció d’ocupació a temps parcial involuntari i la reducció de les hores de treball, ja que la distribució dels salaris per hora en els decils d’ingressos no va canviar molt amb el temps”, recull el estudi.
La taxa de pobresa dels treballadors a Espanya era de l’11,6% el 2012, segons l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE, i el 2014 va escalar al14,2%. La dada, tot i que s’ha reduït, era el 2018 del 13,8%, superior als nivells de l’inici de la crisi. El relator especial de les Nacions Unides sobre pobresa extrema, Philip Alston, acaba de concloure després de dues setmanes de visita a Espanya que el país presenta nivells de pobresa molt alts i va assenyalar en concret col·lectius vulnerables, com els treballadors migrants.
L’FMI reconeix que cal tenir certa prudència amb aquests resultats, ja que les variables analitzades podrien estar afectades pels efectes d’altres polítiques estructurals.
