Quan una empresa té greus dificultats i decideix no pagar els seus empleats, però no tanca s’entra en una estranya dinàmica que té com a principals víctimes els treballadors.
En cas de crisi, la llei deixa exclusivament en mans dels empresaris instar Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO), que poden ser d’extinció de contractes o només temporals. Però què passa quan una empresa simplement no paga? La resposta és obvia: els treballadors no cobren, però tenen l’obligació de continuar presentant-se cada dia al lloc de treball, encara que l’empresari no els encomani feina.
I si no cobren, els treballadors poden donar-se de baixa unilateralment i demanar rebre el subsidi de desocupació? La resposta és no. L’única possibilitat en aquest sentit és que l’operari que no rep el seu salari presenti una demanda contra l’empresa i, si el jutge finalment ho considera ajustat a llei, podrà trencar la relació laboral.
Sí que és possible que el treballador decideixi marxar de forma voluntària. Això implica no cobrar la indemnització i també renunciar als salaris que l’empresa li pot deure.
“Només hi ha una forma legal de trencar la relació laboral, que és recurrent a l’article 50 de l’Estatut dels Treballadors”, explica Alejandro de Llano, advocat responsable dels serveis jurídics de la UGT de Catalunya. Si finalment el jutge considera que la denúncia és correcta pot condemnar l’empresa a pagar els sous pendents i la indemnització corresponent si entén que s’ha tractat d’un acomiadament. Però, a la pràctica hi ha un problema de difícil resolució: una denúncia d’aquest tipus pot tardar, a les comarques de Barcelona ,un any i mig a arribar a judici. Durant tot aquest temps el treballador no pot agafar una altra feina i ha d’esperar el resultat. Pot passar que durant temps l’empresa legalment estigui oberta, sense activitat real, una empresa zombi, vaja.
Nextel és una empresa de les TIC. Des de fa mesos no té activitat efectiva. Però no ha tancat. Tenia en el moment de la seva crisi gairebé 90 empleats. Ara en queden 22. Des de fa mesos no reben cap comanda però han de presentar-se a la feina. Ho explica, Sergio Calahorro, un responsable de la Federació de Serveis de CCOO de Catalunya. “Ho fan per estalviar-se pagar les indemnitzacions. Mentre tenen la gent en un llimbs legal, alguns decideixen marxar sense cobrar el que legalment els pertoca i al mateix temps perden el dret a cobrar l’atur durant el temps que han cotitzat”, assegura.
Per aquest motiu, dimarts 19 de juliol els operaris de Nextel presentaven una demanda a Inspecció de Treball per greu incompliment de les obligacions empresarials. Aquesta companyia està en concurs de creditors i la resolució pot trigar. “Algunes vegades el que fan les empreses, ja descapitalitzades, és donar vacances remunerades als seus treballadors, però després tampoc els paguen aquestes vacances igual com els mesos de salari que segurament els devien abans”, diu Calahorro.
Una altra empresa en una situació semblant és ALN, que té els treballadors amb permís remunerat i al mateix temps prepara el tancament definitiu. Cal recordar que l’empresari d’aquesta societat, José Ángel Crego volia que els treballadors l’indemnitzessin si volien marxar.
Una cosa semblant pot donar-se si es posa en marxa el pla anunciat per la direcció de Nylstar de Blanes. Els propietaris, no i reconèixer que no tenen diners per pagar els seus empleats han comunicat que mantindran 61 treballadors en plantilla després d’acomiadar-ne 165.
A la fi, l’esperança dels empresaris desaprensius és que el tancament es resolgui amb una indemnització de 20 dies per any, la que fixa la llei nascuda de la reforma laboral. I pot passar a més, que l’empresa al·legui no tenir fons i els treballadors hagin de recórrer per cobrar al Fons de Garantia Salarial (Fogasa), que té un límit de quatre mesos de salaris pendents i unes quantitats mínimes quant a indemnitzacions. I durant tot el temps que dura el procés els treballadors estan en una situació de vegades molt escurada econòmicament. “A mi m’han arribat grups de treballadors que no tenen ni els diners per instar el procés judicial” explica Alejandro de Llano.
