L’esclavitud ‘moderna’ està present a tot arreu, però passa desapercebuda per a la majoria de les persones, envoltada de falsos mites
L’Organització Internacional del Treball (OIT), la Confederació Sindical Internacional (CSI) i l’Organització Internacional d’Ocupadors (OIE, en les seves sigles en castellà) van posar en marxa el 2014 una campanya per erradicar el treball forçós arreu del món. Van promoure un protocol que revalidava i actualitzava el que s’havia signat el 1930. L’objectiu era que a finals de 2018 l’haguessin ratificat ja 50 països, fita que dóna nom a la campanya, 50forfreedom. En aquests moments només ho han fet 25, entre els quals hi ha Espanya, França, Itàlia, el Regne Unit i l’Argentina. A la zona d’Àsia-Pacífic només l’ha signat un, Indonèsia.
50forfreedom té com a socis altres organitzacions internacionals com Càrites, l’Oficina de Drets Humans de Nacions Unides, o el departament de Treball dels Estats Units, tot i que el seu Govern encara no ha ratificat el protocol. Segons dades de 2016 aportades en l’informe de l’OIT i la Walk Free Foundation Estimacions Mundials sobre l’Esclavitud Moderna, hi havia al món 40 milions de persones en aquesta situació.
El 71% de les persones que pateixen esclavitud moderna són dones o nenes
D’aquestes, 25 milions sotmeses a treball forçós i 15 milions més en matrimonis forçats. El 71% són dones o nenes. El 25% són infants, En els últims cinc anys, 89 milions de persones van ser sotmeses a alguna forma d’esclavitud moderna des d’uns dies fins a un total de cinc anys. Globalment, el nombre de persones que viuen en aquesta situació suposa un 0,54% de la població mundial.
Els promotors de la campanya assenyalen que hi ha molts mites sobre l’esclavitud que convé desfer. El primer d’ells és que és una qüestió que pertany al passat. Segons 50forfreedom, «l’esclavitud té arrels antigues en la història però encara existeix de moltes formes diferents. El comerç d’éssers humans, la servitud per deutes i el treball domèstic forçós són només alguns exemples. Però això no significa que és inevitable. Un esforç coordinat dels governs i els activistes a tot el món pot posar fi a l’esclavitud moderna d’una vegada per sempre.»
Avui dia hi ha més esclaus que en qualsevol altra època de la història
El segon mite és creure que són relativament poques les víctimes de l’esclavitud moderna. La realitat és que «avui dia hi ha més persones en situació d’esclavitud que en qualsevol altre període de la història. Més de 25 milions de dones, homes i nens viuen en condicions d’esclavitud.» Si tots ells visquessin a la mateixa ciutat, «seria la quarta més gran del món després de Pequín.» El tercer és pensar que existeix només al món en desenvolupament quan està present a tot arreu. Més d’un milió i mig de persones «viuen en condicions similars a l’esclavitud a Europa, Amèrica del Nord, Japó i Austràlia». A més, els guanys anuals per víctima de treball forçós «són molt més altes a les economies desenvolupades i a la Unió Europea que en cap altre lloc del món».
El quart és dir que l’explotació amb finalitats sexuals representa la majoria dels casos d’esclavitud moderna. La majoria de les persones víctimes de l’esclavitud treballen en indústries com l’agricultura, la pesca, la construcció, la manufactura, la mineria, els serveis i el treball domèstic. Al voltant d’una de cada cinc és víctima de l’explotació sexual. Un altre mite a desmuntar és que no produeix grans guanys quan «la realitat és que és un gran negoci.» L’OIT estima que l’esclavitud moderna «genera guanys anuals de més de 150.000 milions de dòlars, la qual cosa equival a la suma dels beneficis de les quatre empreses més rendibles del món».
«Una xacra que concerneix tothom»
Finalment, el darrer mite a abatre que destaca 50forfreedom és creure que l’esclavitud moderna «no ens concerneix a cadascuna de les persones». Segons aquesta campanya «ens afecta a tots. Encara que no siguis víctima de l’esclavitud moderna, t’afecta. Per exemple, les empreses enfronten una competència deslleial per part de companyies sense escrúpols, que es beneficien dels guanys de l’esclavitud moderna. Aquestes poden exercir pressió sobre els salaris o les prestacions. A més, els governs perden valuosos ingressos provinents dels impostos i han d’enfrontar enormes costos legals per enjudiciar els casos d’esclavitud moderna i aquests recursos podrien ser invertits en serveis públics com a educació, atenció mèdica o transport públic».
El protocol impulsat per aquestes organitzacions pretén ser un instrument jurídicament vinculant que requereix que «els governs adoptin mesures per lluitar contra l’esclavitud moderna en totes les seves formes». Tractant-se d’un tractat internacional, cal que els països ho ratifiquin perquè entri en vigor. Un cop ho hagin fet els estats hauran d’informar regularment sobre les mesures concretes adoptades per posar fi a l’esclavitud moderna en el seu àmbit. El protocol de 2014 és l’actualització del que ja es va signar el 1930 però 50forfreedom adverteix que «han emergit noves formes d’esclavitud moderna que són encara més difícils de combatre».
Les veus de Hollywood contra l’esclavitud moderna
Al marge de buscar suport entre els països al protocol, en la campanya també es pretén que el signin persones a títol individual. En aquest apartat, les xifres tampoc són gaire encoratjadores. Fins ara l’han firmat poc més de 31.000 persones. D’aquestes, 490 són a l’Estat espanyol, més nou a Andorra. als Estats Units, 506; França, 611; o 863, al Regne Unit són altres xifres. A 50forfreedom hi han participat diverses persones de prestigi, com actors i actrius de Hollywood, que han posat veu als testimonis de persones que pateixen la xacra de l’esclavitud moderna. És el cas, per exemple, de Robin Wright, coneguda entre altres coses pel seu paper a House of Cards, que posa veu a la commovedora història real d’una dona enganyada i obligada a exercir la prostitució.
