Estem transitant la quarta revolució industrial, cap a l’anomenada Indústria 4.0. En aquesta transició sorgeixen la gig economy, les plataformes digitals i les noves fàbriques intel·ligents que, amb sistemes automatitzats de decisions, interactuen entre el món físic i el virtual per organitzar els sistemes de producció, serveis i recursos humans. Es tracta de models de negoci on l’actiu més valuós per a les empreses són les dades (per això se l’anomena sovint capitalisme digital o/ de dades). Sens dubte, la transformació digital ha canviat l’economia i el mercat laboral. La relació de la mà d’obra i la intel·ligència artificial amerita que s’estableixin criteris bàsics perquè les tecnologies s’apliquin als treballadors/es de manera responsable, ètica, justa, però que alhora generi productivitat, competitivitat i eficiència a les empreses. És, per tant, primordial i transcendental donar a conèixer la discussió al si de la Comissió Europea de la proposta de Directiva del Parlament Europeu i del consell, relativa a la millora de les condicions laborals en el treball en plataformes digitals, el tema central d’aquest article.
Se’ns plantegen reptes com és el fet de com afectarà l’economia de plataformes digitals laborals al nostre sistema de protecció social o estat de benestar, producte de les noves realitats del treball i relacions laborals i que sorgeixen del procés de digitalització. El factor tecnològic avança més ràpid que la normativa que la regula i ha de protegir jurídicament les parts vinculades en un marc institucional que cal ser renovat als nous temps. Actualment, més de 28 milions de persones a la UE treballen a través de plataformes digitals de treball i es preveu que el 2025, aquesta xifra arribi a 43 milions. La majoria d’aquests treballadors no tenen un lloc de treball fix, cosa que trenca el paradigma del concepte de centre de treball i ens convida a reflexionar i replantejar-nos aquesta definició a nivell normatiu. A més, això dificulta l’organització dels treballadors/ores per exercir els seus drets de sindicar-se i millorar-ne les condicions com a col·lectiu. El 59% de les persones que treballen a través de plataformes a la UE ho fan amb clients establerts a un altre país. Els ingressos de les persones que treballen a través de plataformes només han augmentat 2,5 vegades en els darrers cinc anys. Al voltant del 59% de les persones que treballen a través de plataformes perceben un salari inferior al mínim per hora net al país d’origen.
La Directiva relativa a la millora de les condicions laborals en el treball en plataformes digitals establirà els criteris mínims per al funcionament de les plataformes digitals els objectius específics dels quals coincideixen i complementen la Llei Rider espanyola. Abans d’entrar en detalls analitzarem el mercat d’aquestes plataformes a la UE, amb alguns conceptes i dades rellevants.
L’organització Internacional del treball (OIT) assenyala que aquestes empreses es defineixen com a “intermediàries que enllacen la demanda i l’oferta de treball, posant en contacte treballadors i clients”, però el que demostren les diferents sentències es que aquestes empreses actúen com a ocupadors organitzant la feina. A la UE es calculen que operen al voltant de 500 plataformes digitals. S’estima que els ingressos han augmentat al voltant d’un 500% entre els anys 2016-2020, d’uns 3.400 milions d’euros estimats el 2016 a uns 14.000 milions d’euros el 2020. La major part d’aquesta activitat correspon als serveis de taxi i menjar a domicili, els quals van ser fortament impactats pel brot de COVID-19 (-35% i +125% respectivament). Entre les cinc empreses de plataformes més grans d’Europa podem esmentar Amazon, Uber, Glovo, Deliveroo i Cuideo. A Espanya es calcula que operen 236 plataformes digitals, 51 d’origen espanyol. A la següent gràfica podem observar que el 51,69% de les plataformes que operen a Espanya s’agrupen entre els àmbits de les activitats artístiques i recreatives (19,08%); educació (18,46%); transport i emmagatzematge (14,15%) respectivament. Del total de plataformes digitals a Espanya el 58,48% són treballs realitzats en línia, el 32,59% localitzats i el 8,93% permeten ambdós treballs localitzats i en línia8.
Presumpció de laboralitat, transparència en l’ús dels algoritmes, traçabilitat de les empreses.
La directiva coincideix gratament amb Espanya en els objectius de la Llei rider, que amplia altres àmbits i que incorpora nous elements. En primer lloc, “s’ha de garantir que les persones que treballen a través de plataformes tinguin, o puguin obtenir i accedir als drets laborals i de protecció social aplicables a la seva relació real amb la plataforma laboral digital”. [Directiva del parlament europeu i del consell relativa a la millora de les condicions laborals en el treball en plataformes digitals]
Per arribar fins aquí s’han lliurat batalles legals sense precedents i hi ha hagut grans debats intel·lectuals a nivell legislatiu, sindical i dins dels mateixos sectors dels treballadors/ores de plataformes digitals, amb diferents visions sobre com definir i establir els límits entre laboralitat i l’autonomia. La proposta defensa tots dos models, amb uns supòsits ben definits. Estarem al camp del treballador per compte aliè si es compleixen com a mínim 2 dels següents criteris: fixació de preus; supervisió del treball; restricció a l’elecció dels horaris; restricció de rebutjar tasques; l’establiment de normes en lexecució del treball cap al client; la restricció de construir una base de clients o de treballar per a tercers. Val a destacar que la presumpció de laboralitat la poden refutar tant l’empresa com els treballadors/ores. Tot i això, la càrrega de la prova sempre recaurà sobre l’empresari.
Un altre dels objectius de la norma és assegurar l’equitat, la transparència i la responsabilitat en la gestió algorítmica de les plataformes digitals. L’important és que els treballadors tinguin dret a rebre informació sobre els algorismes ia entendre com impacten en les condicions laborals, i que alhora les empreses siguin transparents i subministrin la informació de manera comprensible a la representació legal dels treballadors/es. Això enforteix la negociació col·lectiva i queda de part dels organismes laborals i els sindicats informar i formar els seus treballadors/es, delegats/des i afiliats a través de cursos, manuals i guies, per interpretar la informació i els paràmetres dels sistemes automatitzats de decisions que afecten les condicions laborals, contribuirà a la democratirzació de la digitalització. Per contra les empreses argumenten que això revelaria secrets empresarials . La manera com usen els algoritmes per condicionar, controlar, supervisar i avaluar el nostre rendiment de treball ha de ser un secret guardat per l’empresa com si d’una caixa negra es tractés?
Una de les novetats més discutides de la norma era sobre com millorar la transparència, la traçabilitat i el coneixement de les plataformes digitals, incloses les que operen a través de les fronteres. Amb aquesta mesura els països membres estaran en tot el dret de sol·licitar a les plataformes digitals dues informacions bàsiques: quants treballadors té l’empresa? i quines són les condicions contractuals? . Això permetrà seguretat jurídica tant per al treballador com per a l’empresa, perquè definirà els criteris laborals i contractuals pel que fa a les contribucions tributàries i les cotitzacions a la seguretat social de cada part. De fet, a la Directiva s’estableix en un dels articles el dret tant al treballador per compte aliè com a l’autònom a consultar “decisions importants”, com la desconnexió, acomiadaments, sancions… així com a tramitar reclamacions davant la institució laboral pertinent que pogués determinar una indemnització segons el cas. Aquesta proposta serà debatuda a la Comissió Europea durant l’any 2022 i s’ha fixat un període màxim d’implementació als estats membres de dos anys a partir de l’entrada en vigència de la Directiva, comprometent els agents socials als governs, organitzacions empresarials , sindicats, acadèmics i a la societat civil en general a realitzar i traslladar les seves aportacions a la discussió sobre la proposta d’aquesta directiva, que marcarà un precedent al món per a les futures relacions comercials i laborals a l’era de la digitalització.
