En vuit dies a la ciutat de Barcelona morien tres persones que vivien al carrer. Nombrosos estudis argumenten que haver de viure al carrer deteriora la salut física, mental i orgànica i escurça els anys de vida. I també mata.
La Fundació Arrels treballa amb les persones sense llar i les acompanya per aconseguir una vida el més autònoma possible cobrint les necessitats bàsiques, proporcionant atenció social i sanitària i garantint allotjament a aquelles persones que es troben en una situació més vulnerable. Davant aquesta situació ha declarat que les morts de les persones que dormen al ras són “defuncions indecents que es podrien evitar si tothom tingués una llar”.
Tres morts a conseqüència del fred després del temporal Filomena encara amb l’alerta de fred i gel activa. La mort dels dos primers, de 32 i 38 anys va ser causada per hipotèrmia i afeccions pulmonars i cardíaques, segons el que va determinar l‘autòpsia posterior. La tercera, d’un home entre 50 i 60 anys, responia a les mateixes característiques.
Des d’aleshores les xarxes socials i les entitats de base han cremat d’indignació. De fet, arran de la darrera mort, els veïns organitzats a la Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample van convocar una concentració en homenatge i per exigir solucions polítiques i institucionals per abordar el sensellarisme. En un manifest que van llegir durant la protesta descrivien la seva mort com un “assassinat perpetrat pel model econòmic”.
Entendre les causes per abordar el problema
En aquest diari hem donat veu als col·lectius en lluita per un habitatge digne i per aconseguir que no hi hagi #ningúdormintalcarrer, hem parlat sobre les conseqüències del sensellarisme a les persones que el pateixen i hem analitzat el sistema d’exclusió existent que perpetua desigualtats socials.
https://diaritreball.cat/sensellarisme-en-temps-de-pandemia-mes-invisibles-i-desprotegits-que-mai/
https://diaritreball.cat/sensellarisme-femeni-en-temps-de-covid/
https://diaritreball.cat/quan-viure-sense-llar-es-incompatible-amb-viure-en-societat/
El carrer és més perillós per elles: la realitat del sensellarisme femení
“Quan fas 18 anys et fan fora del centre de menors i et quedes al carrer”
1.240 persones sense sostre a Barcelona: “Viure al carrer és molt dolorós i deixa moltes seqüeles”
