Les reflexions sobre el futur del treball organitzades per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Fundació Ernest Lluch acabaven el cicle anual, amb el tercer diàleg, el passat dilluns, amb una perspectiva europea.
Hector Santovsky, director de l’Àrea de Desenvolupament Social de l’AMB afirmava a l’inici de la jornada, que “parlar del futur del treball és parlar del futur de la societat”, sense perdre de vista “garantir la igualtat social”. Segons Santovsky, els tres eixos han de ser: la capacitació i formació constant, garantir unes condicions laborals justes i establir una regulació adequada.
Per a debatre sobre el futur del treball, en les anteriors jornades es va tenir el punt de vista dels agents socials, d’institucions i acadèmia i l’últim diàleg, amb una perspectiva europea, Xavier Mateu, director ad interim i cap del Knowledge Hub del Departament de la European Training Foundation va explicar la seva gestió en l’àmbit laboral. Tot i que afirma que encara es desconeix com s’articularà el futur del treball, va defensar la importància d’establir “sistemes flexibles de formació”, ja que el que és segur és que “haurem de tenir una formació continuada per a poder ser competitius en el mercat laboral”. Mateu va manifestar que és necessari explotar al màxim “el sentit comú, el pensament crític, l’empatia i la creativitat” ja que és el que ens diferencia dels robots. En la mateixa línia, Clara Centeno, investigadora sènior a la Unitat de Captital Humà i Ocupació del Joint Reserach Centre de la Unió Europea, també va recalcar que cal tenir un “aprenentatge permanent”, mitjançant una oferta formativa àgil. Va defensar que les competències digitals cada cop tenen més rellevància. De fet, el 2014 un 85% dels llocs de treball ja requerien un nivell bàsic digital.
La digitalització és ja transversal en la feina i en la nostra manera de relacionar-nos. Sobre la por a la desaparició de moltes de les feines, Mateu va tranquil·litzar afirmant que “la majoria no desapareixeran sinó que es transformaran” amb la incorporació d’eines digitals. De fet, també han sorgit noves oportunitats laborals com les “migracions virtuals” que permeten treballar des d’un altre país, o el teletreball. Tanmateix, Centeno va recordar la importància de les feines que sempre hauran de ser presencials com les de cures i que estan exercides, majoritàriament per dones.
Davant de la importància de formar-se contínuament, Mateu va reclamar “flexibilitat en els sistemes educatius”, amb itineraris més específics i individualitzats, i un suport d’agents competents publicoprivats. Centeno també va assegurar que “les feines poc qualificades són les més substituïbles” i les que menys competències digitals requereixen. A més, va fer públic que “Europa està estudiant establir un certificat de competències digitals tal com existeix amb els idiomes”.
Per tant, tot i que el futur del treball és una incògnita les reflexions conjuntes del cicle de debats apunten al diàleg social, el regulacionisme, la perspectiva de gènere i la formació continuada per a poder enfrontar un futur laboral digital, verd i just que no deixi a ningú enrere.
